Interpretació: música antiga
L’especialitat de música antiga s’orienta cap a la interpretació del repertori occidental des del segle XVI fins a principis del XIX, tot i que també es duen a terme seminaris de música medieval i altres sobre l’aplicació contemporània dels instruments antics. Es pot dir que hi ha dos grans grups: un que comprèn l’espai corresponent als segles XVI i XVII i l’altre que abraça el segle XVIII i principis del XIX. Cada especialitat té les seves formacions instrumentals específiques en forma de petits o grans conjunts, així com l’orquestra barroca i clàssica.
| Instruments harmònics: Arpes històriques, Clavicèmbal, Fortepiano, Instruments de corda polsada |
| Instruments melòdics i percussió: Clarinet històric, Contrabaix històric/Violone, Corneta, Fagot històric, Flauta de bec, Flauta travessera històrica, Oboè històric, Percussió històrica, Sacabutx, Trompa natural, Viola de gamba, Viola històrica, Violí històric, Violoncel històric |
| Cant històric |
Quan et graduïs en interpretació de la música antiga estaràs capacitat o capacitada per a l’exercici de l’anàlisi i del pensament musical, i disposaràs d’una sòlida formació metodològica i humanística que t’ajudarà en la tasca d’investigació afí a aquesta especialitat. Podràs exercir en contextos laborals diversos, com ara:
Tindràs també accés a altres camps com la docència, el món editorial o la crítica musical.
El pla d’estudis està conformat per les matèries de formació bàsica, les obligatòries d’especialitat, les optatives i el treball fi de grau.
Les matèries obligatòries inclouen assignatures com:
La formació, impartida per un professorat altament qualificat, es complementa amb continguts tècnics i teòrics, fent èmfasi en l’estudi de les fonts històriques i amb matèries vinculades a la musicologia. Per facilitar l’accés, l’escola disposa d’un nombre considerable d’instruments que són reproduccions de prototips històrics.
Per a més informació, veure el pla d’estudis d’aquesta especialitat:
| Instruments harmònics: Arpes històriques, Clavicèmbal, Fortepiano, Instruments de corda polsada |
| Instruments melòdics i percussió: Clarinet històric, Contrabaix històric/Violone, Corneta, Fagot històric, Flauta de bec, Flauta travessera històrica, Oboè històric, Percussió històrica, Sacabutx, Trompa natural, Viola de gamba, Viola històrica, Violí històric, Violoncel històric |
| Cant històric |
En aquesta especialitat conflueixen els estudis més especialitzats d’interpretació de la música antiga i la formació complementària d’estudiants procedents d’altres àmbits. En consonància amb això, el professorat representa un ampli ventall per les opcions individuals i perseguir l’excel·lència professional en àmbits específics.
Alba Roca Pagerols, violí històric.
Eduard Martínez Borruel, clavicèmbal.
Emmanuel Balssa, viola de gamba/violoncel històric.
Francesc Garrigosa Massana, cant històric.
Francisco Fernando Rubio Martínez, Improvisacions.
Germán Echeverri, violí històric/viola històrica.
Javier Artigas, anàlisi musical.
Joaquim Guerra, fagots històrics.
Jordi Giménez Puig, sacabutx.
Josep Domènech, oboè històric.
Josep Maria Martí Duran, corda polsada.
Lambert Climent Belenguer, cant històric.
Lluís Coll Trulls, corneta.
Lorenzo Coppola, clarinet històric.
Luca Guglielmi, clavicèmbal/fortepiano.
Luis Martínez Pueyo, traverso.
Manfredo Kraemer, violí històric.
Mara Galassi, arpes històriques.
Marta Almajano Laglera, cant històric.
Oleguer Aymamí Busqué, violoncel històric.
Pedro Estevan Estevan, percussió històrica.
Pedro Memelsdorff, flauta de bec.
Pierre Antoine Tremblay, trompa.
Xavier Blanch Mezquiriz, oboè històric.
Xavier Puertas Esteve, contrabaix històric.
Les persones que, un cop graduades, vulguin continuar els seus estudis a l’ESMUC, es poden matricular en un dels màsters o postgrau que ofereix l’Escola.
Màsters d’aquesta especialitat
Vols més informació sobre aquesta especialitat?