Paco Rubio és cornetista. Va iniciar els seus estudis musicals a Hellín (Albacete) amb els mestres Miguel Picazo Quintanilla i Gregorio García Ruiz. Més tard, va deixar la filologia per consagrar-se a la música i així, davant la impossibilitat d'aleshores a Espanya d'estudiar el seu instrument (excepte algun curs d'estiu), va creuar els Pirineus per obtenir, el 1996, el Diplôme National d'Etudes Supérieures Musicales (DNESM) al Conservatoire National Supérieur de Musique et Danse de Lyon (França), a la classe de Jean Pierre Canihac, el mestre que més endavant iniciaria la classe de corneta al Departament de Música Antiga de la nostra ESMUC. Paco Rubio té el Màster d'Interpretació de la Música Antiga (MIMA) de l'ESMUC i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb un treball sobre la glossa.

Ha tocat amb molts dels més destacats grups de música antiga, entre els quals se citen aquí només dos, fonamentals per a la formació del cornetista: Les Sacqueboutiers, el grup del seu mestre, entre els estrangers, i el ja desaparegut SEMA, de Pepe Rey, entre els d’Espanya. Ha ofert recitals juntament amb els organistes Javier Artigas, Esteban Landart, José Luis González Uriol o Claudio Astronio i participat en orquestres que necessitaven la corneta (cornetto), com, per exemple, per a les òperes de Monteverdi, tasca en què sobresurten les seves llargues estades al costat de Christophe Rousset a l'Òpera d'Amsterdam. Ha estrenat obres de música contemporània que incloïen la corneta, de Gabriel Erkoreka, Joaquín Rodrigo, David Padrós o Manuel Seco de Arpe.

El 1997 va fundar, juntament amb el fagotista Fernando Sánchez i el citat organista Javier Artigas, el grup Ministriles de Marsias, al qual, des de llavors, dedica Paco Rubio bona part del seu temps, a més de les seves tasques pedagògiques. Dentre els programes oferts pel grup al llarg de tots aquests anys, a Espanya, Europa i Amèrica, destaquen Desio di sguardi (2000), inicialment al costat de la soprano Marta Almajano, després al costat d'Erica Escribá-Astaburuaga, sobre la veu humana i els seus imitadors (la corneta, el sacabutx i el baixó), que conté la traducció al castellà a la mateixa mètrica dels originals dels poemes italians que es canten, realitzada pel mateix Paco Rubio; Über dieser Fuge … (2002), al voltant de l'Art de la Fuga de Bach i de la música italianitzada d'Alemanya (Schmelzer, Rosenmüller, Fux), amb un conjunt de vents molt típic de la cort de Krömeritz (violí, corneta, sacabutx, baixó i baix continu); Tres pueri (2007), amb música virtuosa per a tres cornetes (Jean Pierre Canihac, Paco Rubio i Lluís Coll) i baix continu, o Les festes de Sant Marc de Venècia al temps de Giovanni Gabrieli (2008), per als típics cori spezzati italians de violins i/o cornetes i sacabutxos, realitzat en col·laboració amb Les Sacqueboutiers.

Però és en la música hispànica i en el desenvolupament del conjunt de ministrers, aquesta mixtura de canyes (que són el fonament del conjunt: xirimies, baixons i bajoncillos) i boquillas (el seu ornament: la corneta i el sacabutx) tan característica de tots els regnes ibèrics i exportada a Amèrica, on Ministriles de Marsias s'ha consagrat com un grup de referència, amb programes com Trazos de los Ministriles, Batalla de Tientos, etc. El 2010, amb motiu de la celebració del cinquè centenari del naixement del gran Antonio de Cabezón, Ministriles de Marsias li va dedicar nombrosos programes monogràfics, a 4, 5 o 6 ministrers, sempre juntament amb Javier Artigas, el seu organista, a més d'una altra sèrie de concerts al costat de la Schola Antiqua, de Juan Carlos Asensio, sobre la pràctica d'alternar el cant pla amb interludis instrumentals d'orgue i ministrers, tan quotidiana a les nostres capelles, on la part instrumental, dins de l'alternatim, va ser també música de Cabezón. A més, el grup es pot reforçar amb cantants per completar la formació de les nostres antigues capelles i així Paco Rubio ha dirigit programes de música polifònica espanyola (polifonistes de l'època dels Reis Catòlics -Escobar, Peñalosa- i, sobretot, de Tomás Luis de Victoria: Missa pro Victoria, des del 2011) a Ministriles de Marsias, en col·laboració amb la Schola Antiqua per al cant pla, a les nostres principals catedrals (León, Toledo, Sevilla, Cuenca o Ciudad Rodrigo -amb motiu de l'exposició Las Edades del Hombre, el 2006-) o auditoris, com l'Auditorio Nacional de Madrid. Ministriles de Marsias ha estat declarat, diverses vegades (anys 2015, 2017 i 2019), per part de l'associació GEMA de grups espanyols de música antiga, com el millor grup espanyol de música renaixentista.

A França, Paco Rubio va formar, juntament amb companys del conservatori, el grup de cornetes i sacabutxos La Moranda, de vida efímera, però que va participar en l'enregistrament, per a Stradivarius, de l'obra integral d'Antonio de Cabezón al costat de Claudio Astronio, reeditada per Brilliant Classics en una col·lecció de set CDs. Per la seva banda, Ministriles de Marsias és poc inclinat a gravar. Però, entre la seva escassa tasca (per ex., enregistraments al costat de la Capilla Peñaflorida, dirigida per Josep Cabré), destaquen els seus dos treballs en solitari: El programa més demandat de Ministriles de Marsias, Trazos de los Ministriles, va ser portat, al cap dels anys, al disc (REF.: NB017; EAN 13: 8437008206172) i va obtenir el “Premi del lector al millor disc de música renaixentista de l'any 2010” atorgat per la revista CDCompact. La crítica, a més, va resultar aclaparadora: de “disc exemplar, des de la graciosa portada a les excel·lents notes de Paco Rubio, tot un senyor assaig sobre el tema”, d'Andrés Ruiz Tarazona, a Diverdi, a Eduardo Torrico, a la citada CDCompact (“un dels millors registres mai realitzat amb música instrumental del Renaixement, un disc per escoltar mil vegades sense que arribem mai a cansar-nos d'ell”), passant per la felicitació personal de Bruno Turner (“I have listened with great pleasure to your CD. Thank you very much. You play with a fine sense of balance, fine tuning and really good ensemble. I love your tasteful and 'authentic' choice of instruments …”). D'altra banda, els nombrosos programes que el grup va dedicar a Antonio de Cabezón van venir a parar al doble CD Invenciones de Glosas de Antonio de Cabezón (REF.: NB024; EAN 13: 8437008206240), que va obtenir el “Premi de l'Associació Espanyola de Festivals de Música Clàssica (Festclàssica) a la millor recuperació i interpretació de música espanyola i iberoamericana durant l'any 2011” i una crítica encara més entusiasta. Així, Pablo J. Vayón va destacar, entre altres aspectes, “la transparència, calidesa i proximitat del so” (a la revista Scherzo, que va triar Invenciones de Glosas entre “els discos excepcionals”). Altres van parlar d'una “aposta d'extraordinari rigor filològic” (F. de Paula Cañas, Diverdi), “a great service to Cabezón” (Bruno Turner) o van fer una àmplia menció a “les vint-i-vuit pàgines de notes, novament a càrrec Paco Rubio, el cornetista. Tant s'explica, de qualitat tan memorable en forma i contingut, que ganes donaven d'aïllar aquesta carpeta i fer-li la corresponent menció a l'apartat bibliogràfic d'aquesta revista… notes de lectura obligatòria no només per entendre Cabezón, sinó la música d'un segle ” (Josemi Lorenzo, Àudio Clàssica). Ignasi Jordà, a la revista Ritmo, va escriure: “no resulta atrevit dir que estem davant de la millor gravació fins al dia d'avui de la música del geni burgalès”. Després d'un ampli parèntesi sense gravar, al setembre de 2022, Ministriles de Marsias emprendrà l'enregistrament del programa Batalla de Tientos.

• RUBIO, Paco: “Cañas, trompetas, cornetas y flautas”.  Scherzo: revista de música, ISSN 0213-4802, Año 33, Nº 343, 2018, págs. 101-103 https://scherzo.es/wp-content/uploads/2019/06/Scherzo_343-Sept18.pdf  Es tracta del article sobre els instruments de vent, dins un dossier dedicat als instruments medievals, coordinat per Josemi LORENZO ARRIBAS. https://scherzo.es/musica-medieval-ii-los-instrumentos/


• RUBIO MARTÍNEZ, Francisco: “La fidelidad de la licencia. La glosa, comentario y fractal”. Dins de: Estudios sobre Recuperación de Patrimonio Histórico y Musical. Scripta musicologica en torno a la figura del Dr. José V. González Valle. EZQUERRO ESTEBAN, Antonio y GONZÁLEZ MARÍN, Luis Antonio (coordinadores). Colección Euterpe. Editorial Tirant lo Blanch. Valencia, 2022. (Tomo I, pp. 235-290. Abstract: Tomo II, pp. 1448-1449. Aquesta publicació conté a més un sonet en acròstics, del mateix Paco Rubio, a González Valle: tomo I, p. 17. Es tracta d'un article que resumeix vint anys de l'assignatura d'Improvisació de la Música Antiga, de l'ESMUC, en una de les seves vessants: la capacitat de la glossa renaixentista per funcionar com un comentari, que representa la capacitat de la música per referir-se a la pròpia música). https://editorial.tirant.com/es/libro/estudios-sobre-recuperacion-de-patrimonio-musical-historico-antonio-ezquerro-esteban-9788418802607

La tasca pedagògica de Paco Rubio s'ha dedicat a l'estudi de la glossa i l'ornamentació, així com de la corneta (cornetto). És professor d'improvisació i ornamentació de la música antiga i de música de cambra a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), de Barcelona, des de la fundació de l'escola, tant al Grau com al Màster que l'ESMUC desenvolupa junt a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És professor de corneta del Curs de Música Antiga de Daroca, degà dels cursos d'estiu espanyols (i europeus, juntament amb Urbino, a Itàlia), on abans va ser alumne, i d'altres cursos d'estiu, celebrats a Guadassuar o Segòvia. I diverses vegades ha impartit conferències al Curs d'Organologia del Museu de la Música de Barcelona, així com a la Universitat Complutense de Madrid.

https://es-es.facebook.com/ministriles