Es va graduar a la Schola Cantorum de Basilea i al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam i va obtenir el doctorat. en Musicologia per la Universitat d’Utrecht.

Membre de Villa I Tatti (Universitat de Harvard) el 2003-2004, ara és investigador afiliat a la Universitat de Tours, membre del col·legi del programa de doctorat confederal a la civilització italiana (Suïssa) i del comitè del programa per a el Mediterrani i els Balcans del 21è Congrés Quinquenal de la International Musicological Society. També és membre dels consells científics de la revista Journal of the Alamire Foundation i de la sèrie ‘La tradizione musicale’ de les Edizioni del Galluzzo.

Com a musicòleg, Memelsdorff ha publicat vint-i-cinc articles sobre polifonia baixmedieval a la premsa especialitzada.

És autor d’una monografia sobre la història i la codicologia del Codex Faenza 117 i prepara un altre volum sobre el mateix MS per a Brepols. Ha estat coautor d’un volum sobre la reelaboració de repertoris musicals i un sobre la restauració d’artefactes culturals.

Com a músic, és membre de l’Hesperion XX / XXI de Jordi Savall des del 1981 i d’un duo amb Andreas Staier des del 1984. Fins al 1986 va tocar en orquestres dirigides per (a.o.) Alan Curtis, Nikolaus Harnoncourt, Zoltan Pesko.

El 1987 va fundar, i des de llavors dirigeix, el conjunt Mala Punica, especialitzat en polifonia baixmedieval. Mala Punica ha realitzat més de quatre-cents concerts als principals llocs de música antiga d’Europa i Amèrica i ha publicat vuit CD’s que han rebut més de quaranta premis internacionals.

Memelsdorff i Mala Punica han estat Artistes en Residència a la Universitat de Califòrnia Davis, a l’Amuz d’Anvers, a la Fondation Royaumont de París i com a Artista Distingit Blodgett a la Universitat de Harvard el 2014.

Des del 2016 també actua en estudis franco-caribenics del segle XVIII. Com a acadèmic visitant distingit de Christoph Wolff, va donar conferències sobre el tema i també va dirigir un concert a la Universitat de Harvard el febrer-març del 2020.

 

Va ser professor titular de música al Conservatori de Zuric (Suïssa) i a la Civica Scuola di Musica de Milà (Itàlia), i ara és professor titular a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on ha col·laborat en els programes del Màster de Recerca i el d’Interpretació de Música Antiga.

Ha estat professor o professor convidat en diverses institucions musicals d’Europa, Amèrica i Japó, incloses la Schola Cantorum Basiliensis i els Conservatoris de Boston, Bremen, Colònia, Copenhaguen, Dublín, Haifa, Jerusalem, Lió, Maastricht, Mainz, La Haia, i la Royal Academy of London.

Va ser convidat també per les universitats de Berkeley, Davis, Harvard, Carolina del Nord, Oxford, Pavia, Pisa, Roma, Tel Aviv, Tòquio, Sarre, Salamanca, Würzburg, així com la Universitat Catòlica de Buenos Aires, i la City University de Nova York.

A la primavera del 2010 va impartir un cicle de sis conferències titulades The Music of Theory: Theorist-Composers in Late Medieval Italy a la Universitat de Califòrnia Berkeley. El desembre del mateix any va ser seleccionat per a una plaça de professor titular de musicologia històrica i el 2015 com a professor de música a la Universitat de Harvard.

Currículum vitae complet: https://univ-tours.academia.edu/PedroMemelsdorff/CurriculumVitae