Per a Gondel, a aquest fet cal afegir la progressiva intensificació dels debats al voltant de les condicions laborals dels artistes i els treballadors del sector cultural a Europa, per promoure la transformació de les polítiques culturals i la creixent industrialització del sector, que no deixa d’augmentar un sentiment d’urgència i necessitat en els estudiants, que s’enfronten alhora als interrogants emergents al voltant de la Intel·ligència Artificial i la Salut Mental.

L’especialista en qualitat educativa de l’Educació Superior de Música, explica que si els Ensenyaments Artístics Superiors de Música a Espanya volen convertir-se en un motor d’avantguarda, actualitzat, estratègic i competitiu, no quedarà més opció que mirar de cara a totes les relacions de poder i estudiar els conflictes d’interessos, per poder dissenyar propostes coordinades de solució en escalada, com a ponts pactats en comú cap al progrés. Sense oblidar aquesta altra problemàtica que mai s’esmenta: la necessitat urgent també de professionalització en la gestió i el lideratge d’aquestes institucions. I conclou que, en definitiva, puguem construir-ne una mirada política comuna, que permeti centrar-nos en allò que de veritat importa: la protecció i defensa de les arts i la cultura a través de la música i la seva educació.