Llicenciada en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona (2004) i doctora per la mateixa universitat (2014) amb una tesi sobre el catàleg d’obra del músic Pep Ventura que va merèixer el reconeixement de premi extraordinari.

 

Les seves línies de recerca són, fonamentalment, dues:

• Compositors, intèrprets i institucions musicals catalans, que estudia els noms propis del patrimoni musical català en una cronologia que abasta des del segle XVII fins a l’època contemporània. Els objectius són: la localització i anàlisi de la producció musical de compositors i compositores en arxius i biblioteques i l’elaboració d’inventaris i catàlegs d’obra; els estudis biogràfics dels noms propis dins del marc estètic, social i cultural del seu temps; l’edició crítica de partitures per a la seva interpretació musical; la recuperació patrimonial i retorn social d’aquestes obres musicals.


• La música en la transformació cultural de la societat catalana, que estudia la recepció de la música i analitza els canvis ideològics, polítics i culturals de la societat catalana des del segle XVII i fins a la contemporaneïtat. Els objectius són: l’estudi de la música i els seus actors en situacions festives i ritualitzades, l'estudi de diversos gèneres musicals i de ball concrets; la relació entre la música i les arts plàstiques i escèniques, la literatura, l’arquitectura i l’urbanisme; la pedagogia musical i la incidència d’institucions pedagògiques en els canvis socials i culturals.

• Ayats, J., Costal, A. (2020). The Cors de Clavé. Popular music, republicanism, and social regeneration. A E. Martí-López (ed.). The Routledge Hispanic Studies Companion to Nineteenth-Century Spain (31-49). Londres: Routledge.


• Pujol, J., Pallàs, L., Gay, J., Costal, A. (2019). Solfes, pianos i cornamuses. Un segle d’Escola Municipal de Música d’Olot (1918-2018). Olot: Institut de Cultura d’Olot, col·lecció Pretèrites 3.


• Costal, A. (2018). Això no és una biografia de Pep Ventura. L’Empordà romàntic, revolucionari i espectacular. Figueres: Editorial Gavarres.


• Gay, J., Rabaseda, J., Costal, A. (2016). Xavier Cugat i Mingall. Girona: Ajuntament de Girona, Biografies núm. 4.


• Costal, A. (2013). From Cuba with love: rhythms and revolutions in Spanish popular music in the 19th century. A S. Martínez, H. Fouce (eds.). Made in Spain. Studies in Popular Music. Nova York: Routledge.


• Ayats, J., Costal, A., Gayete, I., Rabaseda, J. (2011). Polyphonies, Bodies and Rhetoric of senses: latin chants in Corsica and the Pyrenees. Transposition. Musique et sciences sociales, 1. https://doi.org/10.4000/transposition.139


• Ayats, J., Costal, A., Gayete, I., Rabaseda, J. (2011). Mattutino e Ufficio delle Tenebre a Calvi. A I. Macchiarella (Ed.). A Tre voci per pensare il mondo. Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica (p. 68-88). Udine: Nota.


• Castillejo, B., Costal, A. (2010-12). Juli Garreta i Arboix (1875-1925). Obra completa II. Sardanes, vols.1-4. Barcelona: Tritó i Diputació de Girona, col·lecció Mestres Gironins.


• Ayats, J., Costal, A., Gayete, I. (2010). Els cantadors del Pallars. Cants religiosos de la tradició oral als Pirineus / Religious Chants of the Oral Tradition in the Pyrinees. Barcelona: Dalmau Editor.


• Costal, A. (2010). Le passé caché. Le côté révolutionnaire et libéral des sardanes oubliées de Pep Ventura: Sardana sobre motivos del Faust et Sardana Can Can. A B. Föllmi, N. Grosch, Schneider, M. (Comp.). Music and the Construction of National Identities in the 19th Century (253-263). Baden-Baden & Bouxwiller: Koerner, Collection d’Études musicologiques, 98.

A més d'impartir assignatures de grau, des del 2019 és coordinadora i professora del Màster en Investigació Musical de l’Esmuc i, des del 2022, coordinadora del Grup de Recerca en Estudis Culturals i Musicals (GRECUM) de la mateixa institució.

Com a musicòloga, i a més de la docència, s’implica en la transferència del coneixement científic. En aquest sentit, va ser comissària de l’exposició temporal Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda (Museu de l’Empordà, 2009) i de l’exposició virtual Sardanes (Generalitat de Catalunya, Confederació Sardanista de Catalunya, 2018), i va coordinar l’exposició Les músiques dels 1714s (Museu de la Música de Barcelona, 2014). Ha col·laborat amb el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del Patrimoni Musical Català i amb L’Auditori de Barcelona en nombroses ocasions.

També ha participat en diverses pel·lícules documentals, com ara Nous dansons sur un volcan (dir. Jordi Vidal, Kalimago productions i Mille et une productions, 2021), Baltasar Samper. El ritme amnèsic (dir. Victòria Morell, Cinètica produccions, 2018) o Bon cop de falç. La història d’un himne (dir. Eloi Aymerich, L’Avenç, Clack, Televisió de Catalunya, La Xarxa, 2014). I col·labora habitualment al programa Tots els matins del món i El taller del lutier de Catalunya Música.

Com a intèrpret, s’ha especialitzat en la música catalana. En l’actualitat i des del 2007, és tenora de la Cobla Vila d’Olesa, d’Olesa de Montserrat. Anteriorment, des del 2000 i fins al 2007, va ser tenora de la Cobla Baix Empordà de Palamós.

• edu


• ORCID


• www.costalfornells.cat