Big Band ESMUC
Integrada en el cicle de Grans Conjunts de l’ESMUC, la Big Band presenta “La veu de les compositores a la Big band”. Amb aquesta proposta, pretén fer un homenatge a diverses compositores d’una àmplia gamma d’èpoques i estils que han escrit peces per aquesta formació.
 
Long Yellow Road, de Toshiko Akiyoshi, és la pista que dona nom a l’àlbum del mateix nom, publicat el 1975 i premiat amb el Grammy a la millor interpretació de jazz per a Big Band l’any 1976.
 
Aries Mood forma part de la Zodiac Suite de Mary Lou Williams. Aquesta sèrie de 12 peces va ser publicada el 1945, i cada peça individual està dedicada a músics influents amb el signe corresponent. En el cas d’àries, la dedicatòria és per a Ben Webster i Billie Holiday.
 
Blue Yonder pertany a l’àlbum Habitat, publicat el 2014 per Christine Jensen. La proposta de Jensen ens ofereix una gran varietat en la instrumentació i els solos, incloent-hi un estil rítmic afro-peruà en 12/8.
 
De la mà d’Irene Reig, saxofonista i compositora graduada a l’ESMUC, tenim la peça Kleinetjeeta, inclosa al seu àlbum de 2021, Mira. Aquest disc, en el qual participen altres músics catalans com en Pau Sala i en Joan Casares, és la síntesi de gran part de les influències de la compositora en el seu pas per gran quantitat de centres pedagògics. També hi són presents les influències de moltes de les jams a les quals ha assistit, dedicant per exemple una de les peces, Song for Monné, al pianista i professor Joan Monné, a qui la Irene solia veure al Jamboree.
 
On the Stage in Cages pertany a l’àlbum Big Band Theory, compost l’any 1993 per Carla Bley (nom de naixement: Lovella May Borg). Es tracta d’una peça molt diversa, alternant constantment entre tutti explosius i solos introspectius amb una gran riquesa tímbrica.
 
Climbing on Mirrors, de l’àlbum Both are True és la segona proposta més contemporània, publicada en plena pandèmia, l’abril de 2020, per les artistes Anna Webber i Angela Morris amb la seva Webber/Morris Big Band. Amb la instrumentació característica de Big Band, les dues compositores incorporen tant improvisació com material pròpiament compost amb influències minimalistes, pop i d’altres estils no només jazzístics.
 
Hang Gliding pertany a Allégresse, publicat l’any 2000. La compositora, Maria Schneider, explica que aquesta peça la va escriure pensant en la seva experiència amb l’ala delta a Rio de Janeiro. Així doncs, busca crear la sensació d’estar volant, alhora que inclou les diverses influències que va rebre de música brasilera durant la seva estança al país. La peça en si mostra un molt bon exemple del desenvolupament d’unes poques idees temàtiques en l’escriptura de Big Band de llarg format.
 
What Will You See When You Turn the Next Corner transmet una de les sensacions de la compositora Miho Hazama en la seva estança a Nova York: la incertesa i expectativa a través de la metàfora de no saber què esperar-se en girar la cantonada. L’àlbum Journey to Journey, publicat poc després que Hazama acabés el seu màster en composició jazz l’any 2012, resumeix moltes d’aquestes sensacions que la compositora ha anat experimentant al llarg de la seva carrera com a músic, i va ser premiat amb el premi Jazz Japan Album of the year / Rising star category als Jazz Japan Awards de 2012.
 
Així doncs, aquest vespre podrem gaudir des de peces més clàssiques per a Big Band fins propostes més contemporànies que fusionen el jazz amb altres estils i instrumentacions adaptant-les al format de la Big Band de l’ESMUC, sota la direcció del professor Lluís Vidal.
 
Dídac Bocanegra,
Estudiant de Musicologia de l’ESMUC