MORS ET VITA DUELO: ‘Vespres d’Antiga’ a Santa Maria del Pi

Mors et Vita Duelo és el nom escollit per al nou projecte del Conjunt vocal i instrumental del Departament de Música Antiga de l’ESMUC que es presentarà, el proper dimarts 29 de març (20 h), a la Basílica del Pi de Barcelona. Sota la direcció del prestigiós director, clavicembalista, organista i professor de l’ESMUC Lucca Guglielmi, aquest conjunt oferirà obres de Johann Rosenmüller (1619-1684), Johann Christoph Pez (1664-1716) i Johann Sebastian Bach (1685-1750).

De la figura extravagant de J. Rosenmüller es podrà escoltar el seu esplèndid Magnificat à 8 amb instruments, una mostra creada en els seus anys de trasllat forçós a Venècia on va arribar a ser contractat per importants institucions venecianes com l’església de San Marco o l’ Ospedale della Pietà després d’haver-se escapat de la presó de Leipzig acusat de pederastia. La música de Rosenmüller ha estat considerada per les ciències musicals com una veritable catedral, fruit de la seva intel·ligent fusió entre música italiana i música germànica.

No menys interessant resulta ser aquest no excessivament conegut deixeble d’Arcangelo Corelli com és Pez. D’ell escoltarem el seu Concerto Pastorale en Fa Major per a dues flautes de bec, corda i baix continu, un concert que servirà de transició per al plat fort del concert: la cantata Christ lag in Todes Banden BWV 4.

Que Johann Sebastian Bach (1685-1750) va tenir sempre en molt alta estima la Cantata BWV 4 Christ lag in Todes Banden ho certifica el fet de com aquella cantata de joventut, composta en el seus anys de Mülhausen, va ser recuperada per al cicle de cantates a Leipzig. Així, el 1724 va decidir interpretar-la de nou i un any després, fins i tot, en va realitzar una nova versió on va afegir-hi un conjunt instrumental de corneto i tres sacabutxos per doblar collaparte les quatre veus del cor. Fins i tot, cosa força anòmala, va arribar a ser impresa, una realitat que només havia passat amb una cantata anterior, curiosament també de l’època de Mülhausen: la cantata Gott ist mein König, BWV 71 composta per a la constitució del Consell Municipal d’aquesta ciutat, el 4 de febrer de 1708.

¿Per què Bach, però, va decidir reutilitzar per al Diumenge de Pasqua de 1724, aquesta cantata de joventut tan impregnada de dolor i dramatisme composta a partir d’un himne de Martí Luter? Es creu que aquesta elecció va obeir a dues raons. La primera d’elles, prou lògica, és que Bach havia estat bona part de l’hivern-primavera d’aquellany component la prou extensa i intensa Johannes Passion BWV 245, estrenada el Divendres Sant de 1724. És lògic imaginar, per tant, que per poder complir les seves obligacions de compondre una Kirchen Musik per al Diumenge de Pasqua de 1724, decidís fer-ho amb una cantata ja composta en anys anteriors.