Missa de Cristóbal De Morales a Santa Maria del Pi

La Missa Pro Defunctis a 5 veus, de Cristóbal De Morales, en viu a Santa Maria del Pi.

L’imponent i sublim Missa Pro Defunctis a 5 veus del compositor sevillà Cristóbal de Morales (Ca 1550-1553) és l’obra escollida per a un nou concert del cicle Vespres d’Antiga. Sota la direcció de Lambert Climent, el conjunt vocal i instrumental del Departament de Música Antiga de l’ESMUC ens oferirà una de les obres més importants de la història de la música hispànica del segle XVI.

Nascut a Sevilla, una de les primeres realitats que ens sorprenen de Morales és el poc que en sabem d’ell, malgrat haver estat batejat pel teòric musical Juan Bermudo com «la luz de España en la música». Les diferents edicions localitzades arreu d’Europa ens indiquen com la seva música fou d’allò més apreciada. Format per Pedro Fernández de Castilleja (mestre de capella de la catedral de Sevilla), la seva carrera es va desplegar en diferents centres religiosos. Catedrals com les d’Àvila, Plasencia, Córdoba o Málaga foren alguns dels escenaris on Morales va poder desenvolupar la seva carrera.

El realment interessant de Morales es va produir gràcies a què, a partir de 1535, fou cantant a la capella papal, una institució que apreciava als cantors provinents de la península ibèrica. És d’aquest període a Roma quan va publicar-se, l’any 1544, aquesta magnífica Missa pro Defunctis a 5 veus, que forma part del Missarum Liber Secundus dedicat al Papa Pau III (1468-1549). Són molts els dubtes establerts sobre els motius que van portar a Morales a compondre aquesta obra. Si bé hi ha qui apunta la possibilitat que fos per a les cerimònies funerals de l’esposa del rei d’Espanya Carles I (1500-1558), Isabel de Portugal (1503-1539), que va morir al part, el que és segur és que aquesta música va interpretar-se a la catedral de la Ciutat de Mèxic els anys 1559 i el 1598 com a música per als funerals dels monarques hispànics Carles I i Felip II (1527-1598). Amb aquesta composició, Morales assoleix una construcció polifònica que ens mena a un espai de serenor, beatitud i hieratisme que suposa la materialització musical dels estats espirituals que la mística castellana donava a través d’importants figures com Santa Teresa de Jesús (1515-1582), Fray Luis de León (1527-1591) o San Juan de la Cruz (1542-1591), autor dels coneguts versos:

Mi amado las montañas

los valles solitarios nemorosos

las ínsulas extrañas

los ríos sonorosos

el silbo de los aires amorosos

la noche sosegada

en par de los levantes del aurora

la música callada

la soledad sonora

la cena que recrea y enamora.

Aquest conegudíssim fragment del Càntic espiritual del citat San Juan de la Cruz ens serveix per aproximar-nos, com cap altre testimoni literari, al cor de la intencionalitat expressiva de la música que sonarà en el transcurs d’aquesta vetllada. En aproximar-nos al «divino» Cristóbal Morales no només ens acostem a un dels polifonistes més destacats del Renaixement hispànic, sinó a un compositor que ens porta fins al Gran Misteri d’on sorgeix i flueix absolutament tot. En aquest món d’immediatesa i de presses, avui tenim el privilegi de poder-nos submergir en la polifonia d’aquell que, com l’esmentat Sant Juan de la Cruz, va trobar en la seva determinació vital la recerca d’un Principi. Perquè la música de Cristóbal de Morales apunta cap aquella regió primera i última de les coses, a una profunditat que està a l’abast de tothom.

L’actitud en escoltar la música de Morales no ha de ser, en absolut, la d’una audició musical més. Ens atrevim a dir que ha de ser en una disposició semblant a la d’aquell que decideix submergir-se en l’exercici de la meditació. La música de Morales ens desafia a ser capaços de posar una pausa a les nostres vides. Una experiència que està més enllà de l’abast de la paraula, la lògica i la raó. Des del cristianisme, aquesta experiència només pot provenir d’allò que anomenem amb el nom de Déu i que es manifesta, entre d’altres, sota les formes de la Bellesa. La mateixa bellesa polifònica que avui podrem gaudir amb el conjunt vocal i instrumental de Departament de Música Antiga de l’ESMUC sota la direcció de Lambert Climent.

Programa de mà