L’ESMUC Jazz Project a la programació de L’Auditori

Lluís Vidal: Concert per a piano i big band – Solista: Xavier Torres

Joan Díaz:  Tres crepúsculos – Solista: Carola Ortiz

Joan Sanmartí: Trencadís – Solista: Pablo Selnik

Joan Monné: Concerto for de la Blonde – Solista: Santi de la Rubia

Francesc Capella: Concerto for trumpet – Solista: Oscar Latorre

___

L’Esmuc Jazz Project, com cada any, s’ha reunit amb l’objectiu de la interpretació, la divulgació i la promoció del jazz a Catalunya. Les edicions anteriors han estat orientades sobre la figura d’algun dels creadors i compositors prominents del segle XX, especialment dins el món del jazz d’avantguarda. Enguany, però, com a motiu de celebració del vintè aniversari de l’Esmuc, el centre d’atenció del concert serà una sèrie d’obres compostes i dirigides pels mateixos docents, totes elles pensades per a graduats de l’Escola, els quals col·laboraran com a solistes en aquesta vetllada.

El recital començarà amb el Concert per a piano i big band, de Lluís Vidal, professor de composició, big band, conjunt i piano. L’obra de Lluís Vidal està dedicada a en Xavi Torres, pianista de jazz ara resident a Amsterdam. L’obra consta de tres moviments enllaçats, amb l’objectiu de donar una sensació de continuïtat. Hi trobem fragments de piano solista tant escrits com improvisats, junt amb passatges que uneixen música contemporània i jazz.

Seguidament tenim l’obra Tres crepúsculos de Joan Díaz, professor de piano, improvisació i composició, inspirada en la melancolia del poema de Federico García Lorca amb el qual comparteix títol. Com expressa el mateix compositor «la cançó és el format i la melodia. El jazz és l’harmonia i la improvisació; i la contemporània és la textura, la llibertat», com així ens ho demostra la fusió que podem trobar en la seva música.

A continuació, Joan Sanmartí ens ofereix Trencadís, obra que, com el mateix títol indica, es caracteritza per combinar un reguitzell de fragments de diverses obres buscant en el procés un resultat on, a través de la recomposició, s’assoleixi una nova idea. Un dels fragments escollits és una breu cançó de qui també n’és solista, el flautista i compositor Pablo Selnik, cosa que permet un grau de personalització més dins el conjunt de la peça.

Passada la meitat del concert, Joan Monné, professor de piano jazz, ens proposa el Concerto for de la Blonde, obra pensada (amb un toc d’humor) per al saxofonista Santi de la Rubia, amb qui ha col·laborat altres vegades. L’obra s’estructura en tres moviments i, segons Monné, «el primer moviment és un tema a ritme de swing a mig temps, amb l’exposició inicial a càrrec de l’orquestra per donar pas després al saxo com a solista. El segon és un temps lent, a mig camí entre la bossa nova lenta i el bolero. Aquest moviment acaba amb una cadenza improvisada de saxo que dona pas al tercer moviment, escrit en un tempo més ràpid i amb un caràcter més enèrgic».

Finalment, tenim el Concerto for trumpet de Francesc Capella, un pianista complet amb gran ofici, pensada per a Òscar Latorre. Igual que l’obra anterior, està dividida en tres moviments: una obertura per presentar la trompeta com a solista, un moviment líric amb una gran cadenza i un moviment dinàmic amb lleuger tempo de swing.

Paula Espinet                   

Estudiant de Musicologia