L’Ensemble Contemporani de l’ESMUC ret homenatge a Magnus Lindberg
El proper dissabte 17 de juny, l’Ensemble Contemporani de l’ESMUC presenta Lindberg: Souvenir a L’Auditori, un concert amb repertori íntegre del compositor finlandès Magnus Lindberg. Aquest espectacle, que s’inscriu dins del cicle de Grans Conjunts de l’ESMUC, estarà dirigit pel professor Ernest Martínez Izquierdo i tindrà lloc a les 1 9h, a la Sala 2 Oriol Martorell. Les entrades es poden adquirir a través de la pàgina web de L’Auditori. La comunitat educativa de l’ESMUC disposarà d’invitacions per assistir al concert.
Lindberg: Souvenir
Magnus Lindberg és, segurament, un dels noms més destacats i prestigiosos del paisatge musical finlandès. Nascut a Hèlsinki l’any 1958, va estudiar música electrònica a l’Acadèmia Sibelius juntament amb Osmo Linderman i Einojuhani Rautavaara. És un compositor sobretot d’obres orquestrals, en totes les seves variants: gran orquestra, orquestra de cambra, orquestra de vent, orquestra amb solista, orquestra amb coral, etc. Entre les seves obres, destaquen títols com Kraft, Kinetics, Marea, Parada, etc.
En aquesta ocasió, l’Ensemble de l’ESMUC ens interpreta tres peces del compositor: Corrente (1992), Souvenir (2010) i …de Tartuffe, je crois (1981). La paraula que dona títol a la primera peça, Corrente, remet al Barroc: la relació amb la courante no és un suggeriment buit, sinó que ens dona pistes sobre l’obra. Sentirem com la idea d’ostinato es converteix en un material obsessiu i vibrant, més aviat pensat per treballar l’horror vacui.
Souvenir (Record) té també les seves ressonàncies del passat: és una mena de simfonia en miniatura, tant pel nombre d’intèrprets com per la seva divisió en moviments, cosa que implica una dramatúrgia sonora en cadascun d’ells. El primer parteix d’un material molt concret, que es presenta des del començament com si respirés a través dels blocs que obren la peça. El segon rebutja la suposada calma que ha de generar el seu tempo més lent: el caracteritza certa pastositat inquietant. El tercer moviment cerca l’especificitat dels timbres com a gest nostàlgic. Segons reconeix Lindberg mateix, els petits ensembles han estat durant molt de temps el laboratori d’exploració per a molts creadors que no trobaven l’oportunitat d’estrenar amb orquestra. S’estén així aquest homenatge que fa a Gérard Grisey i també a Donatoni, de qui pren el nom de la peça en referència a l’homònima escrita el 1967 per l’italià.
Corrente (1992), Magnus Lindberg
Souvenir (2010), Magnus Lindberg
…de Tartuffe, je crois (1981), Magnus Lindberg
Estela Serrano, flauta travessera
Carla Aguilar, oboè
Sergio Ferrer, clarinet
Dani Gálvez, fagot
Sandra Ramon, trompa
Arantxa Portolés, trompa
Natalia Gómez, trompeta
Alberto Poggialini, trombó
David Cante, tuba
Álvaro Ayuso, percussió
Íñigo Dúcar, percussió
Ramón Serra, piano
Jordi Masó, piano
Elsa Garcia, arpa
Laura Aguilera, violí
Clara Garriga, violí
Carmen Guerra, violí
Miguel Ángel Castillo, violí
Ana Cerdán, viola
Adela Beiro, viola
Julia Ramos, violoncel
Queralt Rodríguez, violoncel
Felipe Contreras, contrabaix
Invitacions per a la comunitat educativa de l’ESMUC. Més informació als butlletins informatius de l’escola.
Més informació