Publicat el 25 de febrer de 2022

Comparteix a:

La tríada saxona del segle XVII al cicle Vespres d’Antiga

Vespres d'Antiga 8 de març

Un ensemble instrumental i vocal del Departament de Música Antiga de l’ESMUC dirigit per Lluís Coll i Trulls protagonitzarà el quart concert del cicle Vespres d’Antiga que se celebra a la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona.

Vespres d’Antiga: Schein, Scheidt, Schütz. Música vocal i instrumental de la tríada saxona del XVII

8 de març, 20 h
Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona

Amb el títol “Schein, Scheidt, Schütz. Música vocal i instrumental de la tríada saxona del XVII” el quart concert del cicle tindrà lloc el proper dimarts 8 de març a les 20 h. Es tracta d’un concert on, d’alguna manera, es vol donar a conèixer al públic una important literatura (vocal i instrumental) anterior a la irrupció del gran Johann Sebastian Bach (1685-1750). Aquesta irrupció, com és sabut, ha deixat en els àmbits de la perifèria la música de compositors com els que podran escoltar-se a la Basílica del Pi: Johann Hermann Schein (1586-1630), Samuel Schedit (1587-1653) i Heinrich Schütz (1585-1672). D’aquest darrer, precisament, es commemoren enguany els 350 anys de la seva mort a la ciutat de Dresden, motiu pel qual el segon concert d’aquest cicle ja va dedicar-se a la considerada per alguns musicòlegs com la figura del barroc germànic més important anterior al citat J.S. Bach.

En aquest concert, batejat per algú amb un toc d’humor com «el concert de la triple S» (atès que el cognom dels tres compositors del programa s’inicia amb la lletra S), es podrà escoltar un bon nombre d’obres vocals i instrumentals de Heinrich Schütz provinents dels volums I, II i III de la seva magna col·lecció Symphoniae Sacrae. També hi haurà espai per a una mostra de madrigal espiritual provinent del recull Israel Brünnleins (1623)de Schein i algunes danses instrumentals de Samuel Schedit provinents del recull Ludi Musici (1621-1627).

A l’interès del programa cal sumar-hi, a part de la presència del conjunt vocal, l’interès organològic de l’ensemble instrumental constituït per una plantilla formada amb instruments arquetípics del segle XVII: cornetes, sacabutxos, violins, violes da gamba, arxillaüt, violone, orgue i clavicèmbal.

Programa

Schein, Scheidt, Schütz. Música vocal i instrumental de la tríada saxona del XVII

______________

Heinrich Schütz (1585-1672)
Anima mea ( de Symphoniae Sacrae I)

Solistes: Alberto Palacios i Álvaro Soto (tenors)

In venerunt me costudes (de Symphoniae Sacrae I)

Solistes: Martí Pàmies (altus) i Emilia Nubiola (soprano)

Fili mi absalom (de Symphoniae Sacrae I)

Solista: Miguel Callejas (baix)

Saul, Saul (de Symphoniae Sacrae III)

Solistes: Lucero Miranda i Emilia Nubiola (soprano); Martí Pàmies (altus); Alberto Palacios (tenor); Miguel Callejas i Iago García (baixos)

Es steh Gott auf (de Symphoniae Sacrae II)

Wo der Herr nicht (de Symphoniae Sacrae III)

Solistes: Daniela Duarte i Míriam Trias (sopranos); Miguel Callejas (baix)

______________

Johann Hermann Schein (1585-1630)
Die mit tränen säen (de Israelsbrünnlein)

______________

Samuel Scheidt (1587-1653)

Suite de danses (de Ludi Musici)

Galliard Battaglia (de Ludi Musici)

Intèrprets

Els estudiants del Conjunt de Música Antiga de l’ESMUC són convocats durant un període de temps amb l’objectiu de preparar una producció que és presentada en públic. En aquest encontre, els estudiants convocats posen en pràctica la feina feta realitzada en el transcurs de la seva formació per conèixer, així, les condicions necessàries que requereix la realitat d’un músic professional.  
L’objectiu bàsic d’aquesta activitat acadèmica és que els estudiants es puguin formar com a intèrprets en una sala de concerts, que puguin aprendre de l’experiència real amb el treball amb directors professionals de renom i que comparteixin l’experiència amb els companys i amb el públic.
El Conjunt de Música Antiga, en les seves diferents configuracions, i dirigit també per professorat del departament de Música Antiga, participa als concerts que organitza l’Escola Superior de Música de Catalunya. Darrerament, la formació ha actuat al Festival de Música Antiga de Barcelona, al Festival de Música Antigua de Les Açores i a diferents espais emblemàtics, com ara el Monestir de Pedralbes, l’Església de Sant Felip Neri de Barcelona, a la Basílica Santa Maria del Pi o al Teatre Alegria de Terrassa, entre d’altres.

Sopranos: Daniel Duarte, Lucero Miranda, Emilia Nubiola, Míriam Trias
Altus: Eva Maria Monroy, Martí Pàmies
Tenors: Alberto Palacios, Álvaro Soto
Baixos: Miguel Callejas, Iago Garcia, Jaume Diport
Cornetes: Helen Glock, Sushaant Jaccard, Miguel Callejas
Sacabutxos: Martí Badia, Jordi Giménez, Ramon Marquès, René Ramírez
Violins: Carla Elisa Cachú, Eugeniu Casimov
Violes da gamba: Coline Bellier, Alba Villar, Feliu Llobet
Orgue: Jaime González-Sierra
Clavicèmbal: Miguel Ulla
Instruments de corda polsada: Guillermo Reyes

Direcció: Lluís Coll Trulls

Notes al programa

En aquests temps de desolació i, com sabem, ignominiosament, de guerra, escoltar un concert com el que ens ofereix avui el Conjunt de Música vocal i instrumental de l’ESMUC, sota la direcció de Lluís Coll Trulls, ens porta al nucli d’una qüestió que, massa sovint, la musicologia i les ciències musicals han obviat. Es tracta de les composicions sorgides en temps de guerra.
Tots els compositors que podrem escoltar aquest vespre van ser contemporanis de l’execrable conflicte bèl·lic conegut com Guerra dels Trenta anys (1618-1648), un conflicte politicoreligiós que va tenir com a conseqüència la mort, a Europa,  d’aproximadament uns 8.000.000 de persones com a conseqüència de la violència, la fam i la malaltia en la que es considera com la guerra religiosa europea més mortal. El conjunt de la música que, en efecte, avui escoltarem, sembla trobar les seves paraules en la famosa sentència de Walter Beamin (1892-1940) que trobem escrita a Sobre el concepte d’història: “No hi ha cap document de la història que no ho sigui també de la barbàrie“.
Tres compositors amb diferents sorts i graus de coneixement són els que podrem escoltar. Podem assegurar, així, com amb permís de l’immens i colossal Johann Sebastian Bach (1685-1750), Heinrich Schütz (1585-1672) és la gran figura musical del barroc alemany. O almenys del seu primer barroc musical. Turingi, com Bach, en haver nascut a Bad Köstritz, la seva figura és essencial per copsar els fonaments de l’esmentat primer barroc musical i poder admirar la intel·ligent capacitat en saber integrar plenament a la seva obra tot allò après a Venècia, al costat de Giovanni Gabrieli (1554-1612). Això és: l’anomenada Seconda prattica i, especialment, l’estil policoral venecià també conegut com “cori spezzati“.  Vinculat, a partir de 1617, com a mestre de capella de la Cort de l’Elector de Saxònia, per cert el càrrec que sempre va somiar i anhelar Bach, escriure sobre Schütz és fer-ho sobre un compositor, essencialment, de música religiosa, cosa que no significa que no realitzés altres contribucions en el camp del madrigal (pensem en els seus Madrigali italiani, 1611) o l’òpera. En aquest gènere es considera la seva Dafne, estrenada el 13 d’abril de 1627 al Castell dels Hartenfels a Torgau (Saxònia), com la primera òpera en llengua alemanya, malauradament perduda a excepció del seu llibret. El que no s’ha perdut és un immens corpus d’obres entre les que s’hi troben immenses col·leccions de Simfonies sacres, els Psalms de David, tres sèries de Passions (1665-1666) o la Història de la Nativitat (1664).
Menys fortuna ha tingut el coneixement, en els nostres dies, d’un dels antecessors de Bach a la Cantoria de Leipzig: Johann Hermann Schein (1586-1630). Schein s’erigeix en una altra mostra de compositor en saber incorporar, com Schütz, les innovacions estilístiques italianes tot assolint un llenguatge d’una gran perfecció. Del conjunt de la seva obra en sobresurten algunes col·leccions com la composta, el 1623, Israelis Brünlein (Fontana d’Israel) de la qual en podrem escoltar el seu tercer madrigal religiós. Es tracta d’un madrigal on hi palpita l’humus espiritual i de gran desolació del seu moment històric on, sense anar més lluny, Schein va viure en primera persona la tragèdia en haver mort la seva esposa en un part, perdre quatre dels seus cinc fills i morir als quaranta-quatre anys de tuberculosi. A diferència de Schütz que sí va viatjar a Itàlia, sembla que el coneixement de l’estil transalpí de Schein va venir gràcies al coneixement d’una edició publicada a Alemanya dels Cento concerti ecclesiastici con il basso continuo (1602) del franciscà Lodovico Grossi da Viadana (1550-1627).
Samuel Scheidt, per la seva banda, s’erigeix com el gran músic barroc de la ciutat de Halle (Saxònia-Anhalt) anterior a Händel. Compositor complet del qual ens han arribat composicions per a orgue, vocals i instrumentals d’aquest darrer gènere com la coneguda col·lecció Ludi Musici. D’aquesta col·lecció en podrem escoltar un seguit de danses en un concert on, música religiosa al marge, també hi haurà lloc per conèixer, així, la música instrumental profana del segle XVII alemany.  

Oriol Pérez i Treviño