La Banda clou la programació dels 20 anys d’ESMUC

En aquest concert commemoratiu dels 20 anys de l’Esmuc, la banda simfònica presenta una selecció d’obres contemporànies, sota la direcció de Salvador Brotons. En honor als temps difícils que hem viscut aquests últims dos anys, Brotons dirigeix una peça de la seva pròpia autoria. Covid-19 Sensations és una suite de quatre moviments escrita durant el confinament que transmet les diferents sensacions causades per l’allau de notícies devastadores. A través de ritmes desiguals i sincopàtics, forts crescendos i grans contrastos, aconsegueix reflectir la inestabilitat del nostre present.
 
L’obertura de l’opereta còmica Candide, de Leonard Bernstein, està basada en la novel·la Càndid o l’optimisme de l’escriptor francès Voltaire. Aquesta obra, estrenada el 1956, està escrita per a orquestra simfònica, i va ser arranjada per a banda per Clare Grundman. La breu obertura comença amb una fanfàrria que dona inici al tema principal, animat i juganer. A continuació sona una secció lírica, guiada pels clarinets. Després d’una repetició d’ambdós motius, una coda amb un marcat accelerando posa el punt final a l’obertura.
 
L’estil lleuger i alegre de Càndid contrasta amb La venjança de la Reina Olga, del compositor català Marc Migó, graduat de l’Esmuc. Aquest breu poema simfònic va ser un encàrrec de la Banda Simfònica de Barcelona el 2017, i està inspirat en la llegenda de la reina Olga de Kiev, que va dur a terme una sanguinària venjança contra els assassins del seu marit. Amb una important presència de la percussió, l’obra vol reflectir tot l’horror i l’anhel de destrucció que caracteritzen aquest relat. El violent tempo inicial porta a una secció més reposada, que va creixent en intensitat fins culminar en una conclusió apoteòsica.
 
Per acabar, Els pins de Roma, d’Ottorino Respighi, ens transporta a la capital italiana a través de les seves vívides descripcions. Es tracta d’un poema simfònic en quatre moviments (un vivo, dos lents i el final a ritme de marxa) compost originalment per a orquestra simfònica, que forma part de la seva trilogia romana, juntament amb Les fonts de Roma i Les festes romanes. El primer moviment, “Els pins de la Vil·la Borghese”, representa els jocs dels nens entre els pins amb sonoritats tan clares com estridents. En el segon, “Els pins prop d’una catacumba”, trobem un sobtat canvi d’atmosfera. Els registres greus suggereixen l’ombra dels arbres sobre la catacumba, i la trompeta evoca un paisatge tranquil i misteriós. Tot seguit, a “Els pins del Gianicolo”, Respighi ens trasllada a una escena nocturna que comença amb una cadència del piano. Les sonoritats suaus i tremoloses contrasten amb l’últim moviment, “Els pins de la Via Appia”. En aquest, un ritme estable i repetitiu representa el moviment de les tropes i és interromput pel discurs del corn anglès. Finalment, l’explosió dels vents metalls simbolitza el triomf i la glòria.
 
Aquestes obres tracen un camí des de l’Antiga Roma fins a la situació pandèmica actual, passant pel Kiev del segle X i l’Europa del segle XVIII, que ens permet allunyar-nos per un instant de nostre present i viatjar, a través de la música, a indrets desconeguts.
 
Martina Agustí
estudiant de Musicologia