El Gran Conjunt Simfònic de l’ESMUC interpreta la 5a de Mahler
Concert del Gran Conjunt Simfònic de l’ESMUC.
Dijous 26 de gener. 19 h. Sala 1 Pau Casals de L’Auditori. Accés lliure.
El Gran Conjunt Simfònic de l’ESMUC aborda la Cinquena simfonia de Mahler de la mà del director Diego Naser
L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC omplirà de música la Sala 1 Pau Casals de L’Auditori i amb la interpretació de la Simfonia núm. 5 del compositor Gustav Mahler el dijous 26 de gener, a les 19 h, dins del cicle de Grans Conjunts. El director convidat en aquesta ocasió és l’uruguaià Diego Naser que té la intenció de facilitar que els músics participants aporten la seva joventut i energia en la interpretació d’aquesta coneguda obra.
L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC
L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC forma part dels Grans Conjunts, les formacions de caràcter estable que constitueixen la formulació visible de l’activitat acadèmica instrumental de l’Escola Superior de Música de Catalunya, conjuntament amb la Cobla, el Conjunt de Música Antiga, la Banda, la Big Band, l’ESMUC Jazz Project i els conjunts de Música Tradicional i Flamenco.
La presència dels estudiants a l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC, com a Gran Conjunt, té una component d’avaluació perquè forma part del currículum. En virtut de la interdisciplinarietat del centre, els estudiants de les diferents especialitats instrumentals poden participar en les diferents agrupacions, la qual cosa complementa la seva formació musical i enriqueix el col·lectiu.
Al llarg d’una setmana d’assajos, els estudiants participants treballen amb el director de la formació, amb dinàmiques professionals que els aporten una experiència real de cara a mostrar els resultats del seu treball i que els atorgarà un excel·lent bagatge en el seu futur com a intèrprets.
L’Orquestra de l’ESMUC ha estat dirigida per Salvador Mas, Jaime Martin, Enrique Mazzola, Patrick Cohen-Akenine, Lutz Köhler, Jordi Mora, George Pehlivanian, Edmon Colomer, Xavier Puig, Francesc Prat, i Ernest Martínez Izquierdo, entre altres.
L’obra de Mahler
Gustav Mahler (1860 -1911) va ser un compositor, director d’orquestra i pianista txec, considerat un dels compositors més importants del postromanticisme i un dels principals directors de la seva generació.
La Simfonia número 5, en do sostingut menor, va ser composta entre 1901 i 1902 i és una de les obres més conegudes i més executades arreu del món i és un clàssic de l’autor. Estructurada en tres parts amb cinc moviments, la simfonia va trigar dècades a ser reconeguda i apreciada pel públic a causa del seu caràcter innovador que trencava els motlles d’un simfonisme encara deutor del Romanticisme, quan ja era palpable la cultura del canvi de segle. L’obra és coneguda pels passatges apassionats, heroics, exuberant i ardents que donen pas a uns altres solemnes i tendres, mostrant tota una gamma emotiva.
Diego Naser
Recent director musical i artístic de la reconeguda Orquestra Simfònica Nacional de l’Uruguai (OSSODRE), i actual director convidat resident de l’Orquestra Simfònica de les Amèriques per a la Temporada 2020, Diego Naser és considerat un dels més destacats directors d’orquestra llatinoamericans de la seva generació. Actualment també és director musical associat 2022/2024 de l’Orquestra Internacional de Barcelona.
Ha dirigit grans produccions de ballet i òpera com a “Consagració de la primavera”, “Carnestoltes dels animals”, “Pedro i el Llop”, “El Quixot del Plata”, “Carmina Burana”, “La Sylphide”, l’estrena a Espanya després de 220 anys de l’òpera perduda de F. Sor “Telémaco nell’ Isola di Calipso” i “Madama Butterfly” a més de concerts simfònics en Mèxic, Luxemburg, el Brasil, Xile, l’Uruguai, Panamà, Àustria, Portugal, Perú, l’Argentina, Colòmbia, Veneçuela i Espanya entre altres.
Naser ha estat director musical i artístic de la reconeguda Orquestra Simfònica Nacional de l’Uruguai (OSSODRE) aconseguint temporades històriques, col·laborant amb artistes com Pinchas Zukerman, Amanda Forsyth, Gustavo Nuñez, Norma Aleandro, Francesca Dego, Carlo Ventre i Michael Barenboim entre altres.
El seu enregistrament de noves peces per a guitarra del compositor italià Simone Iannareli, dirigint l’orquestra simfònica de Múrcia al costat d’Alex Garrobé, professor de guitarra a l’ESMUC, va ser aclamada a Espanya.
Simfonia núm. 5, en do sostingut menor, de Gustav Mahler (1860-1911)
La Simfonia núm. 5 en do sostingut menor representa una de les obres canòniques del repertori orquestral del segle XX, i guarda dins seu les vivències de Gustav Mahler més properes al moment de la seva composició. Creada entre els estius de 1901 i 1902 i estrenada dos anys més tard a Colònia, aquesta obra va iniciar un període mitjà en el repertori mahlerià, caracteritzat per la recerca d’un altre llenguatge musical.
Els antecedents de la Cinquena eren clars: el febrer del 1901, després de dirigir Die Zauberflöte, Mahler va patir una hemorràgia intestinal que el va enfrontar de cara amb la mort. En l’operació i la convalescència, l’autor va viure l’impacte de la seva pròpia mortalitat, i la seva personalitat es va tornar progressivament més indulgent, profunda, sòbria i madura. Aquesta transformació personal va ser el detonant últim per modificar el seu caràcter musical, i així ho demostren els dos primers moviments de la Simfonia núm. 5, compostos a l’estiu de 1901. La simfonia està dividida en tres parts, però en cinc moviments: la primera i la tercera agrupen respectivament dos moviments, situant l’Scherzo com a part central.
L’obra comença amb una marxa fúnebre, Trauermarsch. In gemessenem Schritt, streng, wie ein Kondukt [Marxa fúnebre. A pas mesurat, sever, com una processó], iniciada per un motiu pesant i sobri que l’orquestra continua sense arribar a desenvolupar-lo, i similar al de la Cinquena simfonia de Beethoven i a la Romança sense paraules Op. 62, núm. 3 de Felix Mendelssohn. S’estructura al voltant d’una forma sonata modificada, inspirada precisament en les obres heroiques de Beethoven. Caminant i episòdic, el motiu apareix i dona peu a seccions de tensió, i torna a treure el cap per tornar-nos al pas tranquil i decidit amb què Mahler abasta el final del seu propi túnel. El segon moviment, Stürmisch bewegt, mit größter Vehemenz [Turmentós i commogut, amb la més gran vehemència], manté els mateixos caràcters i to amb més dramatisme, i condueix a l’Scherzo central, inspirat en els Ländler, un tipus de cançó folklòrica austríaca.
Amb la tercera part, iniciada amb el conegut Adagietto. Sehr langsam [Adagietto. Molt lentament], dedicat a Alma Schindler, Mahler suspèn el temps amb melodies acompanyades líriques i amb dinàmiques implícites i canvis graduals. La seva lleugeresa, el seu discurs lent i matisat serveixen de parèntesi entre els moviments anteriors i introdueixen el Rondó-Finale. Allegro, amb textura fugada i cèl·lules melòdiques que aniran dialogant entre si.
En suma, l’ampli rang emocional i la catarsi, sumades a la tornada a una orquestració tradicional amb una tonalitat més condensada, van fer de la Cinquena simfonia una obra mediadora entre la tradició austro-germana i el modernisme del s. XX, i la influència de Mahler en compositors posteriors el va convertir en una de les figures més importants de l’art europeu del segle XX.
Isabel Sanz,
Estudiant de Musicologia
Flauta
Estela Serrano, Andrea Rozas, Gonzalo Palau, Virginia Tato.
Oboè
Carla Aguilar, Xavier Martorell, Roger Borràs.
Clarinet
Maria Rigo, Louanna Cleries, Antonio Ruíz.
Fagot
Ariane Pérez, Sabina Aran, Sarah Carbonare.
Trompa
Pau Torres, Paula Criado, Arantxa Portolés, Josep Vidal, Victor Talayero, Sandra Ramon, Pau Riedweg.
Trompeta
Natalia Gómez, Carmen Llena, Gabriel García, Biel Pelfort.
Trombó
Jordi Riera, Martí Badia, Manel Juste.
Tuba
David Camil Boros.
Arpa
Amets Sorazu.
Percussió
Íñigo Dúcar, Álvaro Ayuso, Adrià Font, Joan Lombarte, Manel Ferrer.
Violí
Abel Antón, Aina Hujic, Pau Andreu, Roger Beroy, Maria Erra, Alexandra Grohmann, Miguel Angel Castillo, Guillem Armengol, Laura Nicolás, Jorge Marabini, Helena Gilabert, Clara Pardo, Carmen Pascual, Ana Fernandez, Xavier Querol, Paula Del Río, Dixon David Scola, Carmen Guerra, Nicola Drissner, Elena Rodriguez, Inés Cárdenas, Hugo Gracia, Inés Castells, Gerard Seguí, Paula Ros, Nel Cardo, Martí Font, Amanda Camacho, Withney Hillary Vera i Palmira Salvador.
Viola
Anna Espejo, Gerard Araníbar, Claudia García, Zhongjin Gorane Ruíz, Adela Beiro, Antoni Massegú, Leire Martínez De Rituerto, Maria Cabús, Ignacio Antonio Álvarez, Ana Cerdán, Erika Denise González, Laura Torroba, Clara Last, Juan Ignacio Gobbi.
Violoncel
Julia Ramos, Carles Girbau, Sergi Sancho, María Arias, Núria Mena, Sergi Garcia, Anna Ripoll, Carla Artigau, Claudia Cárdenas, Alba Morros, Caterina Serrallonga, Lucia Morcillo.
Contrabaix
Paula Piñero, Sergio González, Núria Carreras, Bruno Gil Moreno De Mora, Silvia Roca, Lina Stella Humbel, Alba Rodríguez, Christophe Peel.
Més informació
Accés lliure amb aforament limitat a la capacitat de la sala.