Publicat el 24 de maig de 2022

Comparteix a:

Concert extraordinari de música antiga a Santa Maria del Pi

Cartell Basilica Esmuc Retall
Concert extraordinari del Departament de Música Antiga de l’ESMUC.

Dijous 26 de maig a les 20 h. Basílica de Santa Maria del Pi (Barcelona).

Concert extraordinari del Departament de Música Antiga de l’ESMUC a la Basílica de Santa Maria del Pi

Un atractiu i potent programa és el que ens proposa l’esmentat conjunt instrumental i vocal, en un concert extraordinari que s’avança al darrer concert del cicle Vespres d’Antiga que tindrà lloc el proper dimarts 31 de maig. L’oratori Jonas de Giacomo Carissimi (1605-1674), l’ensalada El fuego de Mateu Fletxa «el vell» (1481-1553) i dues obres de Joan Cererols (1618-1680) constitueixen el gruix d’un programa que s’ha batejat amb el títol en forma de díptic Foc i Aigua en trobar-se, en el programa, composicions basades en els dos elements.

L’oratori de Carissimi ens permetrà escoltar a un dels autors del seicento italià més interessants del primer barroc a la ciutat de Roma i que va tenir com a deixebles a importantíssimes figures com ara M.A. Charpentier o Alessandro Scarlatti. Considerat com un dels impulsors del gènere de l’oratori, la seva aportació al gènere va venir a través de l’oratori en llengua italiana però també llatina com és el cas d’aquest Jonas que tracta sobre el conegut profeta de l’Antic Testament. Si aquest oratori es pot considerar com a representatiu de l’oratori llatí del primer barroc, no menys important és en la història del gènere de l’«ensalada» El fuego de Fletxa «el vell». Es tracta d’un dels gèneres més singulars del Renaixement hispànic on la seva denominació gastronòmica es refereix a la barreja en aquesta tipologia d’obres musicals de diferents gèneres, estils i llenguatges musicals.

Clouran el concert dues magnífiques obres d’un dels grans autors del patrimoni musical català: Joan Cererols. Si el villancet Serafín, que con dulce harmonia ens porta a una mostra de la música religiosa en llengua vernacle del compositor de Martorell, el Regina Coeli ho és del catàleg de música religiosa mariana.

Cartell Basilica Esmuc 1
Cartell – Concert extraordinari de música antiga a Santa Maria del Pi.

Programa

COR D’ANTIGA, MINISTRERS I BAIX CONTINU DEL DEPARTAMENT DE MÚSICA ANTIGA DE L’ESMUC
Francesc Garrigosa, direcció

Giacomo Carissimi: Jonas
Mateu Fletxa: El fuego
Joan Cererols: Serafín, que con dulce harmonía
Joan Cererols: Regina Caeli

Solistes
Arantza Prats, soprano
Helena Tajadura, contralt
Alvaro Soto, tenor
Miguel Callejas, baríton
Jaume Diport, baix

Cor

Sopranos: Martina Armengol, Marta Garrigosa, Carla González, Magdalena Greuner, Martina Marsal i Yeji Seo

Altos: Luar Alberdi, Cristina Arroyo, Sara Chavarria, Clara Garriga, Mercè Juanmartí, Carmen Pérez i Candela Roig

Tenors: Sergi Aragó, Guillem Armengol, José Martín Rios i Adrián Miras
Baixos: Alberto Fernández, Carles Girbau i Eloi Gomà

Ministrers

Miguel Callejas, Helen Glock i Sushaant Jaccard, cornetes i flautes de bec
Ramon Marquès i Martí Badia, sacabutxos
Juan Diego Galván, vaixó
Aina Vallès, violoncel barroc
Sergio González, contrabaix barroc
Ana Nicolás i Albert López , percussió
Jaime González-Sierra, orgue

Notes al programa

Un atractiu i potent programa és el que ens proposa l’esmentat conjunt instrumental i vocal, en un concert extraordinari que s’avança al darrer concert del cicle Vespres d’Antiga que tindrà lloc el proper dimarts 31 de maig. L’oratori Jonas de Giacomo Carissimi (1605-1674), l’ensalada El fuego de Mateu Fletxa «el vell» (1481-1553) i dues obres de Joan Cererols (1618-1680) constitueixen el gruix d’un programa que s’ha batejat amb el títol en forma de díptic Foc i Aigua en trobar-se en el programa, composicions basades en els dos elements.

L’oratori de Carissimi ens permetrà escoltar a un dels autors del seicento italià més interessants del primer barroc a la ciutat de Roma i que va tenir com a deixebles a importantíssimes figures com ara M.A.Charpentier o Alessandro Scarlatti. Considerat com un dels impulsors del gènere de l’oratori, la seva aportació al gènere va venir a través de l’oratori en llengua italiana però també llatina com és el cas d’aquest Jonas que tracta sobre el conegut profeta de l’Antic Testament. Si aquest oratori es pot considerar com a representatiu de l’oratori llatí del primer barroc, no menys important és en la història del gènere de l’«ensalada» El fuego de Fletxa «el vell». Es tracta d’un dels gèneres més singulars del Renaixement hispànic on la seva denominació gastronòmica es refereix a la barreja en aquesta tipologia d’obres musicals de diferents gèneres, estils i llenguatges musicals.

Clouran el concert dues magnífiques obres d’un dels grans autors del patrimoni musical català: Joan Cererols. Si el villancet Serafín, que con dulce harmonia ens porta a una mostra de la música religiosa en llengua vernacle del compositor de Martorell, el Regina Coeli ho és del catàleg de música religiosa mariana.

Oriol Pérez i Treviño

TEXTOS JONÀS – CARISSIMI

Simfonia

1. Narrador (soprano)
Quan Nínive es va omplir d’impietat,
el clam dels seus pecadors va arribar
des de la terra al Senyor, que des del cel
parlà al profeta Jonàs, tot dient:

2. Déu (baix)
«Aixeca’t! Aixeca’t Jonàs! Aixeca’t i vés a la gran ciutat de Nínive i predica-hi, ja que el clam de la seva maldat m’ha arribat».

3. Narrador (soprano)
Jonàs va sentir la veu del Senyor i va tenir molta por. Va pujar a un vaixell que anava fins a Tarsis, per fugir i amagar-se de la faç del Senyor.

4. Narrador (contralt)
I mentre navegava pel mar,
el Senyor va desfermar una gran ventada
i hi hagué una gran tempesta.

5. Narrador (doble cor)
I els vents es van trobar: el vent del sud, el de l’est i el vent africà van rugir contra el vaixell. Núvols de tempesta, riuades i remolins, calamarsa i tempesta, trons i llamps van arribar amb un empenta terrible al mar. Hi va haver una gran tempesta al mar i va aterrir els mariners que cridaven als seus déus tot dient:

6. Mariners (cor)
«Déus grans! Déus forts! Déus del cel!
Déus dels mars! misericordiosos i poderosos.

Allibereu-nos de l’angoixa i els perills
mitjançant la vostra misericòrdia i poder!
Calmeu la tempesta, ordeneu als vents
que es calmin i callin, i ajudeu-nos
perquè siguem salvats!».

7. Narrador (soprano)
Jonàs però, que estava amb el cor inquiet, havia caigut en un son profund a l’interior de la nau.
El governador de la nau el despertà i li digué:

8. Governador (contralt)
«Per què estàs adormit?
Aixeca’t, aixecat! Clama al teu Déu! Així Déu es cuidarà de nosaltres i no ens deixarà morir».

9. Dos mariners (baixos)
«Veniu, veniu, tirem a sorts entre nosaltres, per saber qui té la culpa d’aquesta desgràcia».

10. Narrador (baríton)
Ho feren a sorts, i vet aquí que la sort va recaure sobre Jonàs. Els homes del vaixell li digueren:

11. Mariners (cor)
«Digues quin és el motiu d’aquesta desgràcia.
Què has fet malament?
D’on vens?
Quin és el teu país?
A quin poble pertanys?»
12. Jonàs (tenor)
«Sóc hebreu i temo el Senyor, el Déu del cel, que va crear el mar i la terra».

13. Mariners (cor)
«Què hem de fer amb tu per aturar aquesta tempesta en què amenacem d’ofegar?»

14. Jonàs (tenor)
«Agafeu-me i llenceu-me al mar,
i s’aturarà aquesta tempesta.
Sé que aquesta tempesta
s’ha desfermat per culpa meva».

15. Narrador (doble cor)
Els mariners agafaren Jonàs
i el van llançar al mar:
i el mar va calmar la seva ira.

16. Narrador (baix)
I el Senyor va enviar una gran balena que es va empassar Jonàs; que des del ventre de la balena pregava a Déu tot dient:

17. Jonàs (tenor)
«Ets just, Senyor, i el teu judici és just.
Ets poderós i no hi ha qui pugui oposar-se a la teva voluntat.
Em vas llançar a les profunditats del mar
i les teves marees van passar per sobre meu.
Ets just, Senyor, i el teu judici és just, però quan estàs enfadat et recordes de la teva misericòrdia.
Asserena’t, Senyor; perdona’m, Senyor;
i tingues misericòrdia».

«Sóc petit als teus ulls, la teva ira s’encengué, i la tempesta es va dirigir contra mi.
I mentre els vents bufaven amb violència i les aigües s’abalançaven, l’abisme m’envoltà i la balena em va deglutir.
Has rebutjat per sempre el teu servent?
Asserena’t, Senyor; perdona’m, Senyor;
i tingues misericòrdia».

«La meva ànima està angoixada i en la gran desgràcia m’he recordat de tu, Senyor, Déu meu.
És bo obeir els teus manaments i no apartar-se de la teva presència.
Aquí estic: envia’m on vulguis i t’obeiré.
Escolta les meves paraules, i escolta com en l’angoixa confesso el teu nom.
Asserena’t, Senyor; perdona’m, Senyor;
i tingues misericòrdia».

18. Narrador (cor)
I Déu va donar ordres a la balena, i aquesta va expulsar Jonàs, que anà a Nínive a predicar la paraula del Senyor.

19. Narrador (soprano)
I els ninivites van creure, es van apartar del mal camí i es van penedir tot dient:

20. Ninivites
«Hem pecat, Senyor, hem pecat i no hem seguit els teus camins. Però ens hem convertit, Senyor, i tornem a tu. Deixa que el teu rostre brilli sobre nosaltres i serem salvats».

El concert està obert al públic i l’entrada és gratuïta.