Concert de Nadal al Paranimf de la Universitat de Barcelona

Ludwig van Beethoven va compondre la Missa en Do major l’any 1807 per encàrrec del príncep Nikolaus Esterházy II. Escrita per a quatre solistes vocals, cor i orquestra, va ser estrenada aquell any per les agrupacions musicals del príncep a Eisenstadt. L’origen d’aquest encàrrec es troba en la tradició establerta per Franz Joseph Haydn, durant molts anys mestre de capella de la cort Esterházy, que després de la seva tornada d’Anglaterra el 1795 havia compost anualment una missa per celebrar el sant de l’esposa del príncep. La tradició es va trencar amb la davallada de salut que Haydn va patir l’any 1802.

En rebre l’encàrrec, Beethoven era plenament conscient del pes de la tradició que Haydn havia establert. Tot i trobar-se immers en el seu període creatiu plenament romàntic (només dos anys abans havia estrenat la seva tercera simfonia “Heroica”) en aquesta obra Beethoven retorna cap a la tradició clàssica que gradualment havia anat abandonant des de feia una dècada. El resultat fou una obra amb una clara inspiració en les misses de Haydn i una certa sobrietat i equilibri que contrasta amb les altres obres contemporànies de l’autor. Tanmateix, les innovacions expressives que Beethoven va introduir-hi no van agradar gens al príncep Esterházy, amb gustos molt conservadors en referència a les obres sacres i que va arribar a qualificar-la com “insuportablement ridícula i detestable”.

Se sap que Beethoven va atribuir part del fracàs al fet que l’obra va ser poc assajada (segons el musicòleg Stoltzfus a l’assaig general només hi havia una contralt al cor) i això va provocar molts errors en la interpretació. Beethoven, que en aquell moment ja era un dels compositors més importants i respectats d’Europa, va encaixar molt malament aquest rebuig i probablement ell mateix va acabar arraconant en certa manera l’obra i no donant-li la importància que es mereixia.

Així la Missa en Do major ha restat a l’ombra de la colossal Missa Solemnis que juntament amb l’oratori Crist en el Mont de les oliveres integren la totalitat de l’obra sacra escrita per Beethoven.
 
 
Col·laboració institucional i pròxim concert
 
L’Escola i la Universitat col·laboren anualment, des de fa uns anys, amb el cicle Concerts al Paranimf de la UB, on participen solistes i formacions d’estudiants i alumni de diferents especialitats musicals.
El pròxim concert del XXXV Cicle de Música a la Universitat del curs 2022-2023 tindrà lloc el 19 de gener a les 20 h al Paranimf de l’Edifici Històric. En aquesta ocasió el programa és el següent:
 
Trio Capmany
Clara Canimas, fagot.
Pau Roca, oboè.
Joan Roca, clarinet.
 
      Obra d’encàrrec de Dani López Pradas.
      Obra d’encàrrec Tres jocs per a tres infants, de Joan Pérez-Villegas.
 
Diana Bahmete, piano
       F. Chopin. Balada núm. 2.
      F. Chopin. Estudi op. 25 núm. 12.
 
Irene Tineo i Roger Vilarnau, piano a quatre mans
      F. Mendelssohn. Andante amb Variazioni en sib major, op.83a
 
Clara Garriga, violí
Cristina Esclápez, piano
      C. Franck. Sonata en la major per a violí i piano. Moviments I i IV. 
 
L’entrada és gratuïta amb invitació. Aforament limitat. Les invitacions poden aconseguir-se a la web www.ub.edu/cultura a partir del dilluns de la mateixa setmana del concert. Es podrà obtenir un màxim de dues entrades per persona fins a completar l’aforament de la sala.