Publicat el 19 de desembre de 2024

Comparteix a:

Bottega d’opera de l’ESMUC: Je suis narcissiste, de Raquel García-Tomás

Bottega Opera ESMUC Babel 46

Bottega d’Opera, Babel 46. Imatge d’arxiu dels Grans Conjunts de gener de 2024.

Torna la Bottega d’opera de l’ESMUC amb la interpretació de l’òpera Je suis narcissiste, de la compositora i graduada Raquel García-Tomás, que s’emmarca dins del cicle Grans Conjunts d’hivern de l’ESMUC. Aquesta representació compta amb la direcció musical del professor Ernest Martínez Izquierdo i la direcció escènica de la professora Susana Egea. L’accés al concert és de pagament i l’entrada té un cost de 18 € per al públic general que es pot adquirir a través d’aquest enllaç.

  • Diumenge 19 de gener.

  • 18:00 hores.

  • Teatre Joventut d’Hospitalet.

  • Entrada de pagament. Preu 18 €.


L’obra Je suis narcissiste, una òpera bufa amb llibret d’Helena Tornero, és una creació de Raquel García-Tomás, compositora de prestigi internacional i graduada de l’ESMUC, reconeguda per la seva música innovadora i guardonada amb el Premi Nacional de Música 2020. Je suis narcissiste va ser estrenada per primera vegada al Teatro Real de Madrid el març del 2019, rebent elogis per la seva originalitat i sàtira enginyosa. 

Com a part de l’aposta de l’ESMUC per la col·laboració interdisciplinària, el projecte compta amb la participació de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Els estudiants de l’ESCAC han estat els responsables de dissenyar l’escenografia, el vestuari i el treball de llum i projeccions, aportant una mirada fresca i creativa a l’espectacle. Aquesta representació és una oportunitat única per gaudir d’una producció que combina el talent jove, l’experiència i l’excel·lència artística que característica de l’alumnat. És la tercera vegda que l’ESCAC col·labora amb el projecte de la Bottega.

Argument

Sembla un moment oportú per parlar del narcisisme, aquest tipus de narcisisme generalitzat que ho inunda tot, inflant la nostra percepció de nosaltres mateixos i impulsant-nos a abordar-ho tot amb gran estil, encara que hem oblidat les raons subjacents de les nostres accions. Je suis narcissiste ens presenta a la Clotilde, que organitza esdeveniments culturals i navega cada dia com si fos una cursa d’obstacles que obstrueix la seva felicitat. Els esdeveniments la desborden, deixant-la immersa en la soledat. Les parelles, les mascotes, els caps, els artistes o els empleats de la funerària semblen més interessats a parlar que a escoltar. Donat un mitjà cultural tan fecund, és suficient que la reacció es desencadeni -en forma de gat mort- per al seu complet col·lapse emocional. Esgotada, busca consol al despatx d’un psiquiatre que abraça tota mena de teories tan excèntriques com ell. Tots dos s’embarcaran en un viatge transformador junts, o potser no. 

Bottega d’opera

El projecte Bottega d’opera és el taller d’òpera de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). A partir del concepte en llengua italiana de “Bottega”, que podem definir com “la rebotiga de l’òpera”, l’espai on es preparen els projectes. Aquesta iniciativa va néixer amb la idea d’oferir als estudiants una experiència professionalitzadora del món operístic.  

La Bottega ha possibilitat un treball transversal entre diferents àmbits i especialitats (cant, direcció, instruments orquestrals, correpetició, coaching vocal…), a la vegada que ha convidat a professionals externs pel que fa a la direcció musical i escènica. Amb aquests elements es tracta de donar el màxim de punts de vista diferents i, fins i tot contrastats, de com enfocar el treball interpretatiu i escènic

Les representacions de la Bottega formen part del cicle dels Grans Conjunts de l’ESMUC que té lloc dos cops l’any, generalment coincidint amb el final dels períodes lectius, quan les diverses formacions de l’escola mostren el fruit del seu treball en un cicle de concerts que reuneix les condicions i el nivell d’exigència propis de la pràctica professional.

Notes al programa



Je suis narcissiste s’acull a la tradició de l’opera buffa per explicar-nos una història molt contemporània de solituds, egocentrismes i relacions superficials en les quals molts dels seus espectadors es poden reconèixer. És la història d’una organitzadora d’esdeveniments que, atabalada, arriba a la consulta d’un psiquiatre, ja que consumeix la vida com una cursa d’obstacles que la separen de la felicitat.

La protagonista, Clotilde, és una moderna gestora cultural que comparteix els aspectes de la
seva vida amb el seu excèntric psiquiatre. Ella és només la primera d’una llarga desfilada de narcisistes que formen part d’aquesta sàtira de la foguera de les vanitats. Entre ells hi trobem un artista que amaga el seu ego darrere de denúncies de maltractament segons li convé, una bloguera amb comentaris xenòfobs, un setciències cabut que dissimula la seva buidor amb frases fetes i un gurú que combina xarlatanisme amb una falsa espiritualitat.

El món de Clotilde és caòtic. A més de barallar-se amb aquests personatges, ha de fer front amb un promès acabat d’arribar, un artista per al qual treballa i, fins i tot, el seu propi gat, que acaba de morir només començar l’espectacle. El dia a dia sembla una obra de teatre en què el teló s’aixeca per mostrar un escenari on el somriure es congela i ella queda atrapada en un laberint d’incomprensió.

És un univers ple de narcisos que ocupen l’escena amb veus impostades, mentre una música rica i variada, pròpia de la compositora, els acompanya. Aquesta música, plena de referències i girs al gran repertori operístic, ajuda a donar vida a aquest món tan absurd com fascinant.

Val la pena remarcar que Je suis narcissiste és una òpera concebuda per dones que s’atreveixen a trencar el mur de masculinitat que sempre ha envoltat l’òpera, ja que ha comptat amb la participació de tres dones en rols creatius dels més rellevants, com són Raquel García-Tomás, compositora de prestigi internacional i graduada de l’ESMUC; Helena Tornero en el paper de llibretista, i Marta Pazos com a directora escènica.

L’obra, estrenada el 6 de juny del 2019 al Teatre Real de Madrid, ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Música 2020 per desenvolupar una obra innovadora capaç de connectar
amb el gran públic.

Guillem González, estudiant de Musicologia.

Fitxa tècnica

Direcció Musical, Ernest Martínez Izquierdo. 
Direcció escènica, Susana Egea. 
Assistent de direcció musical, Albert Torrabella. 
Assistent de direcció escènica i regidoria, Gabriela Sánchez i Guadalupe Blanco.
 
En col·laboració amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). 
 
Repartiment 
Helena Tajadura, mezzo: Clotilde. 
Iago Garcia, baríton: Home 2, Doctor Giovanni, Gurú zen. 
Elías Gallego, tenor: Artista mediàtic. El de la funerària, El pacient impacient. 
Ana Arias, soprano: Dona 1, Gat, Dona, Sílvia, Infermera. 
Álvaro Soto, tenor: Home 1, Fanfarró illetrat, Ascensorista, Mimi. 
Alejandra Cabello, mezzo: Dona 2, Blogger exitosa, Artista performàtica, La dona somrient. 
Alicia Millán: Actriu. 
 
Intèrprets  
Blancafort, Oriol; trompeta
Claret, Daniel; violoncel
Corbella Rigual, Jan; clarinet
Hernàndez, Martí; contrabaix
Huerta Lledó, Miquel; fagot
Kurmankulov, Talgat, piano
Lizano, Lucia; viola
Martínez Ibáñez, Bàrbara; violí
Prim, Jordi; violí
Rodríguez, Queralt; violoncel
Ribera Núñez, Joan; oboè
Rosa Playà, Francina; flauta travessera
Rotger Carro, Joan; violí
Sagarzazu Cabezón, Irene; violí
 
Pianistes repertoristes 
David Talgat
David Malet
Daniela de Marchi

Disseny de so
Sixto Cámara

Ajudant d’audiovisuals ESMUC
Alberto Molinero
 
Coordinadora de vestuari i escenografia
Núria Cardoner

Disseny d’escenografia
Goyo Arias i Mireia Andrés

Cap de construcció d’escenografia
Anna Padullés

Construcció d’escenografia
Sara Gallén Guzmán i Nina Felís i Colomer
Maria Cortés Barrado

Disseny de vestuari
Naüja Polo, Luca Roma, Gal.la Sanchez Mir, Orson, Pacho Salcedo, Julia Ayala Cabanas, Xènia Alcàzar, Illeana Soledad Rivera, Andrea Adame

Confecció vestuari
Heibert Villalobos

Disseny de maquillatge, perruqueria i construcció de tocats
Mar Vila Gracia

Disseny d’il·luminació
Quim Algora

Disseny de visuals
Alfonso Ferri

Assistent de visuals
Alberto Molinero

Relacions institucionals ESCAC
Elisabet Tobella

Coordinació de producció ESCAC
Christian Checa

Més informació

Accés lliure amb l’aforament limitat a la capacitat de la sala.

Bottega d’Opera | Babel 46 | Grans Conjunts gener 2024 | ESMUC.