El quartet de saxòfons al cicle Dimarts Toca ESMUC

Nexes Project, a part d’apostar per la música original per a quartet de saxòfons i per la música contemporània, també busca expandir el repertori de la formació amb les grans obres provinents d’altres agrupacions instrumentals. És per això que, en el concert d’avui, hi trobem dues transcripcions en el programa del concert. La primera obra que escoltarem va ser escrita originalment per a piano. Es tracta de Gener: vora la xemeneia, pertayent a Les Estacions, opus 37 del compositor rus Piotr Ilitx Txaikovsky. Ens pot resultar estrany que, en un recopilatori de petites peces anomenat «Les Estacions», hi localitzem 12 peces, una per cada mes de l’any, i no quatre, una per cada estació, com és el cas d’altres com Les Quatre Estacions d’AntonioVivaldi. Aquest recull de Txaikovski va néixer com un encàrrec de la revista russa Nuvellist l’any 1876, on es demanava al compositor una petita peça per a cada mes de l’any.
 
La següent obra que escoltarem també és una transcripció, però en aquest cas, original per a quartet de corda. Es tracta del Quartet Op.20 No.4, de Franz Joseph Haydn. Aquest quartet, més els cinc més que configuren l’opus 20 de Haydn, son molt transcendentals dins del repertori d’aquesta formació. En aquest conjunt de sis quartets, podem afirmar que Haydn estableix les bases del que serà la naturalesa de la formació. Gran part dels recursos tècnics i musicals que s’han utilitzat al llarg de la història sorgeixen d’aquestes obres haydnianes.
 
El seu número 4, en la tonalitat de Re Major, consta d’un primer moviment basat en un tema calmat que es repeteix constantment, però es veu interromput en nombroses ocasions per elements més energètics i nerviosos. El segon moviment és un tema en tonalitat menor, amb quatre variacions, una per a cada membre del quartet. El tercer moviment és un Menuet alla Zingarese, en el qual el compositor juga amb el ritme, desfigurant per complet la dansa. L’últim moviment és un Presto Scherzando on hi trobem un tema animat que es repeteix a mode de rondó, i que finalitza d’una manera sorprenent per a l’època, recurs que Haydn va utilitzar en molts altres quartets d’aquest Opus.
 
Més de cent-cinquanta anys després de la composició del quartet de Haydn, Alexandre Glazunov va compondre la següent peça del concert d’avui. Es tracta del Quatour Op.109, escrit l’any 1932, quan el rus va instal·lar-se a París, on va conèixer l’instrument del saxòfon. El nexe entre les dues obres és que, tants anys després de l’establiment de l’estructura del quartet per part de Haydn, i quan gairebé ja ha transcorregut el primer terç del segle XX, Glazunov segueix amb les mateixes directrius.
 
Cal tenir en compte que a la primera meitat del segle XX van aparèixer molts compositors que van buscar trencar amb la tradició; ja fos a través de la música folklòrica o la música d’avantguarda. Altres compositors, en canvi, van seguir amb els corrents  estilístics anteriors com ara el mateix Glazounov.
 
Alexander Glazunov va establir-se a París l’any 1932, quatre anys abans de la seva mort. Allí,comhem dit, va descobrir el saxòfon de la mà del professor del Conservatori de París, Marcel Mule. Fascinat amb l’instrument, va decidir compondre dues de les seves últimes obres per a aquest: el Concert per a saxòfon alt i orquestra de cordes  i el Quatour. Amb una escriptura molt semblant al quartet de corda, Glazounov tenia els seus dubtes de si els saxofonistes serien capaços de mantenir l’arquitectura d’aquesta obra on, pràcticament, no hi ha moments per poder agafar aire i respirar.
 
L’obra es divideix en tres moviments. El primer moviment segueix amb la tradició quan a la seva composició, amb influències notables de compositors com Johannes Brahms i Richard Wagner. El segon moviment consisteix en una Canzona i unes variacions sobre ella. I el darrer moviment, Finale, recull molts dels temes que han anat apareixent al llarg del quartet a mode de fantasia.