Seminari d’educació artística: ‘Pedagogies crítiques II’

Pedagogies crítiques als contexts actuals. Alçar veus, construir xarxes.
A càrrec de Miquel Àngel Essomba, director del grup de recerca ERDISC de la UAB.
Moderador: Javier Duque.

Les pedagogies crítiques no són noves, però sí és nou el context social en el que es poden desenvolupar. Un context marcat per una deriva incontrolada cap a l’increment de les desigualtats, el debilitament de la democràcia i el col·lapse planetari. És necessari crear intel·ligència col·lectiva per a resignificar el sentit i les pràctiques de pedagogia activa. Aprenent del seu passat i observant el seu present podrem recuperar tot el seu valor i vigència per posar-les al servei d’un món més just i habitable.

Apunts per a una lectura crítica dels discursos i de les pràctiques innovadores. Intentar, més enllà de la lletra, atendre la música.
A càrrec de Mar Esteve, doctora en Pedagogia, professora de la URL i directora de l’Escola Epiqueia.
Moderador: Jaume Sonet.
 
L’anomenada “innovació educativa” ens empeny amb “evidencies” i “dades” cap a un nou escenari al que sempre arribem tard. Des de la reflexió pedagògica lligada a la pràctica, les persones i les comunitats, hauríem d’aturar-nos, retirar-nos als marges de l’onada que arrossega per entreveure, més enllà de la lletra de paraules boniques (creativitat, comunicació, col·laboració, esperit crític, llibertat, empoderament, societat del coneixement, èxit i excel·lència, gestió de les emocions…), quina és la música sobre l’ésser humà, sobre la vida i sobre el model de societat. I hem d’intentar fer-ho amb humilitat i acompanyades perquè costa, avui, discriminar i orientar-se.

Una crítica a la no directivitat a l’educació artística. Reflexions al voltant de la lliure expressió, la creativitat, el talent i el vivencial.
A càrrec d’Ani Pérez, doctora en Educació.
Moderadora: Aina Carulla.
 
Si quelcom caracteritza l’anomenada educació lliure és la seva defensa de la bondat innata de l’ésser humà: el nen neix perfecte i és la societat (incloses les persones que l’envolten) la que tard o d’hora el corrompen. Per això, els partidaris d’aquest enfoc aposten per transformar l’educació artística en un acompanyament no directiu de la lliure expressió individual, basat en extreure del nen els interessos i talents que aquest contindria al néixer. En aquesta xerrada parlarem dels perills que té donar per vàlida aquesta postura, que tanmateix es disfressa de respecte pel nen i tant poc té d’emancipadora.

Epistemologies musicals. Buscant nous espais per a antigues preguntes de les pedagogies musicals.
A càrrec de Silvia Carabetta, llicenciada i magíster en Educació y doctoranda en Antropologia Social.
Moderadora: Ruth García.
 
Les pedagogies crítiques ens han permès grans replantejaments sobre l’educació musical, en una contemporaneïtat que visualitza les tensions entre allò local i allò global, la igualtat i la diferència, la tradició i la modernitat; tanmateix, fins quin punt hem pogut donar respostes pedagògicament significatives a aquestes qüestions? Potser sigui necessari recuperar l’esperit crític immanent, girar la lògica en la que venim pensant i interrogar-nos sobre quines són les praxis musicals dels nostres destinataris: els estudiants. Quins consums, quins sabers, quins usos hi trobem per a poder imaginar ponts epistèmics que els permetrien significativament celebrar l’experiència musical.

Altres escenaris possibles. Una revisió al voltant d’allò “pedagògic”, “didàctic” i “transgressor” en la creació artística.
A càrrec de Cristina Cubells, pedagoga musical i doctoranda en Humanitats.
Moderador: Albert Solench.
 
En aquesta sessió debatrem sobre les possibilitats de construir espais per a l’emancipació a través de projectes artístics on intervé la infància i on el contingut artístic interroga allò “pedagògic”, “didàctic o anomenat “transgressor”. Analitzarem com la música entra al joc en aquests escenaris i discutirem sobre una tendència que avui sacseja la creació artística en relació a l’educació: l’abordatge de temàtiques “actuals” que amaguen una mirada moralitzant o condescendent amb els públics als que es dirigeixen i que, lluny de confrontar valors, creences o actituds normatives les reafirmen sota noves aparences.

Taula rodona. Al voltant de les pedagogies crítiques en l’educació artística.
Moderadora: Vika Kleiman.
 
En aquesta última sessió, volem proposar un debat obert i participatiu amb diversos/es ponents i interessats/des al voltant dels coneixements i pràctiques que podem generar a partir de les reflexions extretes de les sessions anteriors. Volem que els i les participants comparteixin les seves inquietuds, interessos, qüestions i projeccions a partir de diferents línies temàtiques, experiències i materials desenvolupats i compartits durant el seminari. Així doncs, volem obrir possibles línies de recerca i continguts que donin continuïtat al seminari.