Nou concert del cicle Vespres d’Antiga amb música de Dietrich Buxtehude
Concert del Cor d’Antiga. Desembre del 2024.
El pròxim dimarts 11 de febrer es reprèn el cicle Vespres d’Antiga a la Basílica de Santa Maria del Pi. Sota la direcció del professor d’Antiga de l’ESMUC, Lambert Climent, el segon concert del cicle està dedicat a l’obra Membra Jesu Nostri del compositor i organista danès i alemany de l’època barroca, Dietrich Buxtehude. La peça que s’interpreta és un cicle de set cantates que gira entorn de l’orgue i que juga amb la música vocal, la música de cambra i la música sacra, una de les especialitats del compositor. Cada una de les set parts en què es divideix Membra Jesu Nostri està dedicada a una part del cos crucificat de Jesucrist: peus, genolls, mans, costats, pit, cor i cap. L’accés al concert és lliure amb l’aforament limitat a la capacitat de la sala.
Vespres d’Antiga
Vespres d’antiga és un dels projectes concertístics de l’Escola Superior de Música de Catalunya que impulsa el Departament de Música Antiga conjuntament amb la Parròquia de la Basílica del Pi, lloc de les diferents propostes. En aquest cicle es poden escoltar obres conservades als arxius de la basílica i que formen part del seu patrimoni musical amb la interpretació d’instruments de l’època. Sota la direcció de directors com Xavier Blanch, Lluís Coll i Trulls, Lucca Guglielmi, Lambert Climent, Paco Rubio i Juan Carlos Asensio, en aquest cicle s’han pogut escoltar obres del cànon musical occidental (Schütz, Scheidt, Schedit, Bach, Rosenmüller), i del patrimoni musical conservat als arxius de la basílica.
Cantants:
– Sopranos primeres: Jenny Castro, Saioa Goñi, Melanie Hallan, Cecília Ortiz, Alba Santos.
– Sopranos segones: Cecília Arroyo, Laia Blasco, Bruna Espar, Iris Miralles.
– Alts: Alejandra Cabello, Marcel Jorquera, José Luis Martínez.
– Tenors: Marc Majó, Javier Monsalve, Marçal Vilà.
– Barítons: Martí Brutau, Jaume Diport, Héctor dos Santos.
Grup instrumental:
– Violins primers: Óscar Casado, Emilia Nubiola.
– Violes de gamba: Irina Menchero,Enma Reventós.
– Violoncel barroc: Yeji Seo.
– Violoncel: Denis Grossu.
– Teorbes: Ines Trindade, Marian Santos.
– Orgue positiu: Ferran Gallart, Rosa Antunes.
Dieterich Buxtehude (1637-1707) va ser àmpliament reconegut per la seva habilitat com a organista i pels seus célebres Abendmusiken (concerts dominicals) a l’església de Santa Maria de Lübeck, on treballava. La seva influència en la música barroca alemanya va ser tal que es diu que figures com Haendel i Bach van peregrinar fins a casa seva per estudiar-hi.
Una de les seves obres més importants és Membra Jesu Nostri Patientis Sanctissima (“Els santíssims membres del nostre Jesús sofrent”), un cicle de set cantates compostes per a dues sopranos, alt, tenor, baix i corda. En cada cantata, Buxtehude reflexiona sobre una part diferent del cos de Crist crucificat: els peus, els genolls, les mans, el costellam, el pit, el cor i el rostre. La temàtica central és la contemplació dels seus patiments i una meditació profunda sobre el seu sacrifici. El text de l’obra prové principalment d’un poema medieval titulat Salve mundi salutare, escrit per Arnulf de Louvain al segle XIII, i àmpliament difós al segle XVII tant en llatí com en traduccions a l’alemany. Buxtehude probablement va utilitzar una edició d’aquest poema publicada a Hamburg el 1633, així com el popular himne O Haupt voll Blut und Wunden de Paul Gerhardt.
L’estil musical de Membra Jesu Nostri és especialment emotiu en els concerts, on Buxtehude utilitza les dissonàncies i les dinàmiques de manera commovedora. Per exemple, a la cantata Ad manus (sobre les mans de Crist), les dissonàncies de la paraula “llagues” generen una sensació de dolor. Així mateix, el concert Vulnerasti cor meum (Ad cor) crea un clímax emocional, cosa que accentua la intensitat de la meditació. Aquesta cantata, en particular, es distingeix pel seu canvi instrumental: es substitueixen els dos violins i la viola per un consort de cinc violes da gamba, instruments que reforcen el dolor de Crist i el caràcter místic i profund del text, que prové del Cantar de los Cantares. La selecció d’aquests textos ajuda a crear un ambient carregat de sensualitat mística, quelcom que grans pensadors de l’època, com Santa Teresa de Jesús, aplicaven a les seves reflexions i a la seva manera d’entendre la relació amb Déu, molt més humana i terrenal.
Més informació
Accés lliure amb l’aforament limitat a la capacitat de la sala.