L’ESMUC col·labora en la nova infografia interactiva de TERMCAT sobre les parts de l’oboè
Infografia de TERMCAT sobre les parts de l’oboè.
Experts de L’Auditori Museu de la Música de Barcelona i de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) han participat en l’elaboració de ‘Les parts de l’oboè’, la nova infografia interactiva de TERMCAT. La imatge tracta d’esmentar cada una de les peces que conformen l’oboè en forma d’il·lustració i forma part d’una sèrie en què ja es poden trobar el violí, la guitarra, el saxòfon, el piano, el violoncel, el clarinet i la bateria. La presentació de la infografia coincideix amb la diada de Santa Cecília, patrona de la música.
La il·lustració de ‘Les parts de l’oboè’ conté un total de vint-i-sis tecnicismes com ara la canya doble, el raspat, la lligadura o el fil de niló, la primera clau d’octava, la tercera clau d’octava o la clau de sobreaguts, la campana o el suro.
Els termes esmentats anteriorment ja formen part de l’àrea temàtica específica en el diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté un total 455 termes classificats temàticament en les cinc grans categories.
La infografia interactiva ‘Les parts de l’oboè’ forma part d’un conjunt d’imatges de temàtica musical que es van començar a dissenyar l’any 2020 per TERMCAT. Actualment, el projecte gaudeix d’una sèrie de sis dissenys que reflecteixen les parts de la guitarra, el saxòfon, el violí, el piano, el violoncel i el clarinet.
Aquest recurs no només és útil per als músics professionals, sinó també per a estudiants i aficionats de tots els nivells, incloent-hi escoles de música, conservatoris i sales de concerts.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
TERMCAT
El TERMCAT és un consorci públic creat el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l’elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l’assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes. Des del 1998, els seus avisos terminològics són d’aplicació obligatòria en les publicacions científiques i tècniques de l’administració pública de Catalunya. Els neologismes aprovats es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
