Concerts finals de grau amb els estudiants de violí, oboè i tenora

Cinc estudiants de grau oferiran el dimecres 18 de maig els seus concerts finals. Iniciarà aquesta jornada el violinista Gustavo Abela amb el programa Elegía y Esperanza constituït per obres de Johann Sebastian Bach, Jean Sibelius, Sergei Prokfiev, Olivier Messiaen i Béla Bartók. Per aquest programa, Abela comptarà amb el suport dels pianistes Iñaki Gezala i Marc Heredia. A les 12.30 h i 15 h és l’horari previst per als concerts de Clara Pardo (violí) i Nina Alcañiz (oboè).

L’estudiant d’oboè Eloi Cid oferirà el seu recital a partir de les 17.30 amb un interessant programa de música de cambra constituït pel Quartet en Fa Major per a oboè i cordes de W.A. Mozart, acompanyat per un conjunt integrat per Maria Erra, Anna Espejo i Júlia Ramos, les Quatre peces per a oboè i piano d’Ernst Krenek, el Morceau de Salon de Jan Kalliwoda i el Trio per a oboè, fagot i piano de Francis Poulenc que comptarà amb la participació del fagotista Daniel Gálvez i, novament, del pianista Talgat Kurmankulov que ja haurà participat en la interpretació de les obres esmentades de Krenek i Kalliwoda.

Clourà la jornada de concerts finals un potent concert amb l’estrena absoluta de quatre obres de Josep Comellas, Joan Elias, Robert Agustina i Albert Guinovart a càrrec de l’estudiant de tenora Lluís Gual. Com ell mateix ha explicat: «el meu recital final és un agraïment a totes les persones que m’han acompanyat al llarg de la meva etapa de formació musical. Per això he volgut encarregar quatre obres d’estrena a quatre persones que són veritables referents musicals i vitals: Josep Comellas, Joan Elias, Robert Agustina i Albert Guinovart. Per tal de mostrar el màxim de possibilitats de la tenora, vaig voler que cada obra fos escrita per a una formació diferent: la primera, per a tenora sola, i basada en la sarabanda de la Suite núm. 5 en do menor per a violoncel sol de J. S. Bach; la segona, per a l’infreqüent trio de tenora, violoncel i piano, que ajunta el piano amb “els dos instruments més lírics del món” –en paraules del meu mestre de tenora, Jordi Figaró–; la tercera, per a tenora i orquestra de corda; i, per acabar, una referència ineludible a la que, per mi, és una de les melodies més genials de la música catalana: el Ball de l’Àliga de la Patum».