Núria Sempere va tancar la compareixença de diferents responsables a la comissió, com ara Pablo Iglesias, president d’ACESEA (Asociación Española de Centros Superiores de Enseñanzas Artísticas; Eugenio Vega Pindado, president de la Confederación de Escuelas de Artes Plásticas y Diseño; César Casares, president de la Associación de Professionales de la Danza de la Comunitat de Madrid, i Antonio González, president d’Unión Flamenca, a més dels representants dels diferents partits polítics amb representació parlamentària.

Els participants van informar sobre el pròxim Projecte de Llei d’Ensenyaments Artístics, una llei que ha de facilitar una convivència harmònica dels Ensenyaments Artístics Superiors amb altres disciplines universitàries.

Sempere va comentar la vinculació de l’ESMUC amb les diferents xarxes educatives d’estudis superiors de l’Estat, com ACESEA, i també amb les internacionals i europees. A més també ha avançat que recentment, juntament amb altres 7 centres europeus, s’ha presentat una proposta a la Unió Europea per constituir la primera aliança europea de centres d’estudis superiors de musical. A més de l’Escola, els centres participants són: Taideyliopisto – Sibelius-Akatemia (Helsinki), Norwegian Academy of Music (Oslo), Stichting Hogeschool der Kunsten Den Haag (La Haia), Universitatea Nationala de Muzica din Bucuresti (Bucarest), Univerzitet umetnosti u Beogradu (Belgrad), MDW – Universitåt fur Musik und darstellende Kunst Wien (Viena), Conservatoire National Superieur de Musique et de Danse de Paris.

Ecosistema musical i relació amb les universitats

Al llarg de la compareixença, Núria Sempere va parlar de la importància de l’ecosistema educatiu musical i de la necessitat de tenir una xarxa d’escoles de música perquè l’accés a la pràctica musical superior sigui realment igualitària. També va explicar que els centres superiors d’ensenyaments artístics necessitarien disposar de trajectòries de línies d’investigació que condueixin al doctorat. Va detallar que l’ESMUC disposa d’un grup d’investigació de Recerca en Estudis Culturals i Musicals (GRECUM), però a la vegada no es poden impartir els estudis de doctorat. I va explicar que no és més legítima la investigació en arquitectura que en composició, o en enginyeria de so, que en sonologia.

Entre altres temes, la directora general va afirmar que hi ha una qüestió fonamental a tractar, ja que els estudiants d’ensenyaments artístics superiors tenen dret a la beca bàsica del ministeri d’Educació, mentre que els estudiants universitaris tenen dret a la beca de matrícula, una diferència que caldria solucionar.

També va afirmar que la nova llei ha d’anar acompanyada dels pressupostos necessaris si és que els centres han de fer un pas endavant en el desenvolupament dels ensenyaments artístics superiors en tot allò que té a veure amb la docència, la recerca i els estudis de doctorat.

Més informació: