La consellera d’Educació i Formació Professional inaugura el curs acadèmic 2024-25
Lliurament Premi ESMUC Treballs de Recerca de Batxillerat.
El passat dimecres 2 d’octubre, la consellera d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Esther Niubó, va inaugurar oficialment el curs acadèmic 2024-25, juntament amb la directora general de l’ESMUC, Núria Sempere. L’acte celebrat a la Sala d’Orquestra de l’Escola, va comptar amb una salutació en vídeo, des de Venècia, de Núria Schönberg, filla del compositor austríac, Arnold Schönberg, la intervenció d’Oriol Rosell, crític, divulgador cultural i professor d’història i Estètica de la Música Electrònica, i actuacions d’estudiants de l’ESMUC. En el transcurs de l’acte també es van lliurar els premis ESMUC als Treballs de Recerca de Batxillerat.
Els guardons als Treballs de Recerca de Batxillerat van ser atorgats per la consellera, juntament amb la directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Belén Latorre, el cap de Recerca, qualitat i innovació de l’ESMUC, Joaquim Rabaseda, i la directora general de l’Escola, Núria Sempere. En aquesta ocasió el guanyador ha estat Isaac Solsona de la Encarnación, amb el projecte Innovació en l’ensenyament: matemàtiques i música en simfonia, de l’Institut Vacarisses. Els tres finalistes d’aquesta edició han sigut Ona Camps Pardos, La música dels edificis, escoltant “Un passeig per Sant Andreu de Palomar” (Sagrada Família, de Sant Andreu); Jana Madrid Simón, Moviment corporal amb música: eina pel desenvolupament de la ment i les emocions (Institut Eugeni d’Ors, de Vilafranca del Penedès) i Alba Martínez Hernández, La funcionalitat de la musicoteràpia (Institut Rovira-Forns, de Santa Perpètua de Mogoda).
Parlaments institucionals
L’acte es va obrir amb la intervenció a la guitarra flamenca de l’estudiant Àngela Zarzuela, que va tocar un tema per tarantas. Seguidament, la directora general de l’ESMUC va donar la benvinguda als assistents i va presentar l’acte. Precisament, Núria Sempere va referir-se a la guitarrista per ser “un model que inspiri a altres estudiants a seguir els passos i trencar amb els estereotips feminitzats”. Per a Sempere, l’ESMUC és “un espai de vertebració musical que trenca barreres territorials, econòmiques i socials, creant un binomi d’excel·lència i compromís amb la societat. L’Escola”, segons la directora general, “es troba en la intersecció entre l’alta cultura i la cultura popular i és en aquest punt on l’ESMUC desenvolupa la seva activitat”.
Soroll i música
Posteriorment, va ser el torn d’Oriol Rosell que va dissertar sobre la música i el soroll, com a autor de l’assaig Un curtcircuit formidable. L’autor va explicar que “hi ha un so de la natura, el soroll, i un so de la humanitat, la música, i sense nosaltres, la música no existiria”. I va afegir que “la música és una construcció arbitrària que ha decidit l’ésser humà. Si volem canviar el món, podem canviar la subjectivitat i fer una música que canviï aquesta subjectivitat”. Per últim, va manifestar que l’ESMUC havia de generar el desig de fer música que pugui canviar la subjectivitat humana, que expliqui el nostre temps i que ajudi a canviar el món”.
Prestigi Europeu
La consellera d’Educació i Formació Professional va tancar els parlaments de l’acte institucional, recordant que ara fa 24 anys de l’inici de l’Escola, una institució que “malgrat la seva joventut, en comparació amb institucions equivalents del nostre entorn, ha sabut convertir-se en un referent a casa nostra i internacionalment”. De fet, va recordar la consellera, l’ESMUC “és l’única institució espanyola fora del sistema universitari que forma part d’una aliança universitària europea”, i va afegir que “el compromís del centre amb la feina ben feta i el servei públic l’ha portat a ser una de les institucions més prestigioses del món de la música europea”.
Esther Niubó va assegurar que “docents, PAS i alumnat han creat i creen un capital de coneixement i talent que és de gran vàlua per a tothom”. Així mateix, considera que “la generació de músics millor formats de la història de Catalunya, que ha sortit i surt d’aquestes aules, afronta el repte de fer una passa més enllà, innovar i portar els valors i beneficis de la música a la resta d’instàncies de la societat”.
Per a la consellera, l’art és més que entreteniment i està cridat a complir una funció essencial en la construcció de la societat del futur, amb la qual cosa, “innovar cap a la universalització d’aquest patrimoni immaterial que és la música és l’encàrrec que els conciutadans i conciutadanes fan al centre. El repte està a fer arribar els beneficis a tothom, sense que importi la seva procedència, amb una clara vocació d’equitat i inclusió”.
La responsable d’Educació i Formació Professional va destacar que els nous estudis de l’ESMUC a Tortosa demostren “el compromís amb el territori i en fer arribar el coneixement a tothom”. El nou títol, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, crea “un nou perfil mixt de mestre i intèrpret musical, que ajudarà a passar el virus de la música a les aules de tot el sistema educatiu amb més força, fent bandera de la igualtat entre homes i dones, l’equitat, la diversitat i la inclusió”.
La intervenció musical de Paula Ros, violí; Anna Ripoll, violoncel, i Mireia Pladevall, piano, interpretant el Trio núm. 2 en do menor, de Felix Mendelssohn, va posar el punt final a l’acte inaugural d’aquest curs.