Dimarts Toca ESMUC: Doble concert COUPERDANSE + AKVA
Aquest dimarts tenim un doble concert del cicle Dimarts Toca ESMUC amb la presentació d’una proposta de música barroca i dansa contemporània, CouperDanse (a les 17 h.), i el conjunt Akva de música contemporània (a les 19.30 h.). Les dues actuacions tindran lloc a la Sala 4 Alicia de Larrocha de l’ESMUC. L’entrada és lliure amb aforament limitat.
Dimarts Toca ESMUC: Doble concert COUPERDANSE + AKVA
Dimarts 22 de març: 17H. CouperDanse | 19:30H. Ensemble Akva
CouperDanse
El concert de CouperDanse es fa en col·laboració amb l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. L’ESMUC tutoritza els estudiants que formen part d’aquest projecte i Eòlia forma les dues directores del moviment escènic.
El projecte CouperDanse, que inclou música de François Couperin, ha derivat en un muntatge auster que incideix en la confrontació de la música francesa i italiana. Juntament amb els grups instrumentals, hi ha dos ballarins que representen les dues faccions, fomentant l’acord d’ambdues tendències musicals barroques.
Els alumnes del grup instrumental formen part de l’assignatura de cambra del departament de Música Antiga de l’ESMUC. Dues alumnes del departament de Dramatúrgia dirigeixen la proposta: Mara Fernàndez (3r de carrera) i Lili Molina (2n). La coreografia és una creació d’Irene Baeza.
REPERTORI
François Couperin (1668-1733)
L’apothéose de Corelli
· Gravement-Modérement-Vivement-Tres doux
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
Pièces de clavecin en concerts
· Fuge La Forqueray
· La livri- La Rameau
François Couperin (1668-1733)
Premier Concert Royal
· Prélude i Sarabande
Les Nations: La Françoise
· Sonata-Premiere
· Courante-Allemande-Gigue-Chaconne ou PassacailleGutentor Simple Text
PROGRAMA DE MÀ
Sinopsi
En un espai i un temps indeterminat, s’han format dos mons que encara similars en essència, són diferents en costums. Aquesta diferència, encara que petita, s’observa amb recel. Desafortunadament, un incident insignificant desencadenarà una lluita de poder entre aquests dos mons, enfrontant-los a les seves pors. La pèrdua del terreny que habiten, aviat es transformarà en la pèrdua de la mateixa identitat. Per sort, no tots opinen de la mateixa manera. El clavicèmbal es mostra imparcial i en contra d’aquest conflicte absurd, aquest es farà sonar amb la finalitat d’ajuntar a les dues famílies. A més, comptarà amb la col·laboració d’un membre de cada món, els qui trobaran la via per a acostar-se i intentar entendre’s, arrossegant amb ells, a poc a poc, a les seves comunitats i trobant un equilibri prometedor sense perdre la mateixa essència.
La música serà un punt de connexió entre aquests dos mons. D’una banda, els instruments de vent units a la dansa contemporània dotaran al seu món d’ondulacions, fluïdesa i vaporositat. Un acostament al cel que ens envolta, a l’aire i al moviment sinuós dels seus membres. D’altra banda, els instruments de corda, al costat de la dansa urbana, atorgaran al seu món la solidesa de la terra, l’harmonia amb la naturalesa tangible. Força i contundència contra volatilitat i delicadesa. El que tots dos mons descobriran és que la unió els donarà allò que els faltava per a estar complets.
Sobre l’autor
François Couperin és un dels més importants compositors de la música barroca francesa en general i de la música per a clavicèmbal en particular. Se li diu Couperin le Grand (Couperin el Gran) per a distingir-ho d’altres membres de la seva família, també músics. És el més destacat de tots ells pel seu immens virtuosisme a l’orgue i el clave. No va tenir una educació formal. L’any 1685 es va convertir en organista de l’Església de Sant Gervasi (Saint-Gervais) a París, un lloc que després cediria al seu cosí Nicolau Couperin. Altres membres de la seva família ocuparien aquell mateix càrrec els anys posteriors. Al 1693 Couperin va succeir al seu mestre Thomelin com a organista de la Chapelle Royale (Capella Reial) amb el títol d’organista del rei Lluís XIV. Més tard, va ser mestre de composició del nét del rei, el duc de Borgonya.
Moltes de les peces per a teclat de Couperin tenen títols evocatius i expressen un estat d’ànim a través de les eleccions tonals, harmonies atrevides i decidides dissonàncies. Couperin va desenvolupar a la seva maduresa un estil molt personal, fet d’una poesia directa, una atmosfera escollida i d’una tècnica que no es deixa mai dominar pel virtuosisme o els efectes. Couperin va ser el músic poeta per excel·lència. Creia en l’habilitat de la Música (amb M majúscules) per expressar-se a si mateix a “sa prose et ses vers” (la seva prosa i poesia). La poesia per a descobrir que és “plus belle encore que la beauté” (més bella que la mateixa bellesa).
D’on surt la idea?
François Couperin, al segle XVIII, es trobava entre dos mons en plena rivalitat: Itàlia i França lluitaven per la designació de “música perfecta”. Els francesos defensaven que les seves suites eren la màxima expressió musical, mentre que els italians contraposaven que les seves sonates eren la millor forma de fer música. En mig de la disputa, Couperin, va compondre “L’apothéose de Corelli”, una obra de set peces amb la que llença, i més tard textualment, un missatge clar: la reunió de l’estil francès i italià faria la perfecció de la música.
Aquest compositor francès sempre va remar en contra de l’enfrontament. Couperin s’esforçava perquè els dos mons, aparentment diferents, s’unissin per crear la perfecció de la música barroca, defensant així que justament les seves diferències unides generaven una música excel·lent. Cal destacar que, aquesta és la missió del personatge imparcial: el clavicèmbal. Coincidint amb el fet que François Couperin era el clavecinista de les peces que componia.
PERSONATGES – MOVIMENT
La dansa contemporània és una disciplina de dansa basada en la dansa clàssica i amb influències de la dansa moderna i postmoderna. Tot i que inclou els moviments de la dansa clàssica, a la contemporània se n’inclouen d’altres que van néixer per a trencar-los, com; la incorporació de silencis o moviments en aparença no continguts, que fan la impressió que el ballarí es deixa anar.
La dansa contemporània prescindeix del que quan va néixer es considerava no essencial, com els grans grups de ballarines que fan de decorat i els vestits recarregats. A diferència de l’estil clàssic, on els ballarins han de tenir mides i aspecte similars, al contemporani es valora la diversitat física i d’estils. També se sol ballar amb els peus descalços “per a sentir millor el terra” i es juga amb els moviments i restriccions produïts per portar els cabells solts, per exemple, o certes peces de roba. La música emprada, que en aquesta dansa no es considera necessària, tampoc és ja necessàriament clàssica.
La dansa contemporània es caracteritza pel seu eclecticisme, però algunes tècniques i filosofies ara generals, la majoria començades per coreògrafs i ballarins pioners en aquesta modalitat, s’utilitzen encara com a eines base tant a l’aprenentatge com a la descripció de les noves tendències.
Les danses urbanes inclouen un conjunt de manifestacions culturals en forma de dansa, performances i creacions coreogràfiques nascudes a ciutats i espais públics. Algunes poden investigar la relació entre dansa, cos dansant i arquitectura.
L’expressió “dansa urbana” no es posa com a definició del gènere, sinó com a obertura d’aquesta, espai d’experimentació del cos en el context urbà. Pot comprendre entre si mateixa, com en un conjunt obert, totes les experiències que sumen dansa, moviment, paisatge urbà i espai públic. Essent la ciutat el mirall continu del moviment mateix, això conjunt no pot ser que considerar obert i en transformació, com un cos, com el cos mateix. Éssers humans tenen aquí directament a veure amb el descobriment tàctil i concret del món i de l’espai, la connotació arquitectònica procedeix guanyant nova i directa consciència. El cos que dansa es relaciona i interfereix amb l’espai urbà mateix, pot renyar l’espai, descobrir altres usos.
Segons aquestes premisses en aquest context poden ser considerades tanques aleshores experiències de recerca dels anys 70, com la de Trisha Brown i Joan Jonas, així com les pràctiques de dansa urbanes com el “breakdance”, el “hip-hop”, la dansa amb monopatí, la saltada del “city jumping” o també altres estils urbans com el “popping”, “locking”, “dancehall”…
POSADA EN ESCENA
Ens hem decantat per una posada en escena senzilla i un espai prou despullat, ja que la presència de set músics amb cadascú el seu respectiu instrument, alguns d’un tamany considerable, juntament amb dos ballarins omplint tot l’espai amb el seu moviment ja ens sembla una gran manera d’omplir el camp escènic.
No obstant això, hem decidit integrar un element que serveix per reforçar la conceptualitat de l’espectacle, ofereix molt de joc i teatralitat als intèrprets, ajuda a que el missatge arribi més lluny i contribueix en l’evolució de la història. Aquest únic element que composa l’escenografia és la roba. La roba és el gran símbol de la civilització humana. Aquest element que aporta identitat a l’ésser humà, li dóna també originalitat, individualisme i, com a conseqüència, la diferència. Amb aquesta diferència comencen a crear-se petits grups, que amb el temps acabaran creant els conflictes propis de dos mons aparentment oposats, però essencialment iguals. Com a espai, hi ha disposats per l’escenari no més de cinc penjadors de peu, on la roba està penjada, mòbils i practicables que permeten als ballarins la interactuació amb ells.
Afegir que la il·luminació té un important paper per determinar estats d’ànim, reforçar els conflictes i acompanyar a la història que volem explicar. És un disseny lumínic que utilitza diverses fonts de llum, i al mateix temps és senzill, efectiu i potent.
DIRECCIÓ, BALLARINS I INTÈRPRETS
Laura Estévez, violí
Comença els seus estudis de violí amb 7 anys amb el professor Jesús Llaneza i obté el Premi de Fin de Grau al finalitzar el Grau Professional de Música en A Coruña. Obté el Grau Superior de Interpretació de la Música clàssica i contemporània en l’especialitat de violí al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb Gisella Curtolo i accedeix a l’any següent al Màster de Interpretació de Música Antiga de l’ESMUC amb l’Alba Roca. Ha col·laborat durant tots aquests anys amb orquestres com la OJSG, la JONC o l’Orquestra de Cambra de Granollers, treballant així amb directors com Dima Slobodeniouk, Alberto Zedda o Manel Valdivieso. A més a més, ha rebut classes en diversos cursos i masterclass amb professores com Helena Satué (Cosmos Quartet), Miguel Colom (ONE), Keiko Wataya (Musikene), Deborah Hamburger (OSG) o Enrico Gatti (La Haya).
Marta Guillén, violí
Comença a tocar el violí amb 6 anys a l’escola de música de Premià de Mar i estudia el Grau Professional al Conservatori de Badalona. El 2019 obté el títol de Grau Superior de Violí en l’especialitat de Música Clàssica i Contemporània al Conservatori Superior del Liceu, i posteriorment decideix especialitzar-se en música antiga. Ha estudiat el violí barroc al Conservatori de Toulouse i després a l’ESMUC amb l’Alba Roca. Actualment, està cursant el seu primer any de màster en aquesta disciplina a l’ESMUC. Ha rebut classes de professors com Richard Gwilt (Colònia), Patrick Cohen-Akenine (Versailles) o Béatrice Martin (París), entre altres. També estudia 4t de Grau Professional de Clavicèmbal amb l’Eva del Campo.
Coline Kreis, viola de gamba
Coline Kreis descobreix la música durant un curs de cant medieval amb el conjunt Mora vocis. Tot seguit s’incorpora al conjunt de música medieval Hortus Deliciarum, amb el qual canta durant molts anys. Paral·lelament entra en contacte amb la viola de gamba i obté el grau en Musicologia l’any 2016. Va estudiar al Conservatori de música de Montpeller amb el professor Luc Gaugler i després amb el professor Emmanuelle Guigues al Conservatori de música de Lyon.
Després d’un any a l’escola superior de Poitiers, a França, amb el professor Matthieu Lusson, arriba a Barcelona on actualment cursa el grau en interpretació a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb el professor Emmanuel Balssa. Ha dut a terme diverses masterclass amb professores com Flore Seube, Marianne Muller i Paolo Pandolfo.
Daïna Mateu, flauta
Comença els seus estudis de flauta travessera als sis anys. Posteriorment, estudia al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers, amb el professor Joan Bosch, qui l’introdueix al món dels instruments històrics. Graduada en musicologia per l’Universitat Autònoma de Barcelona, amb menció en musicologia històrica i gestió musical. Graduada en estudis de flauta travessera històrica a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb el professor Marc Hantaï. També ha rebut classes de Marissa Esparza, Laura Quesada i Agostino Cirillo. Professora i intèrpret de traverso a l’ensemble La Lira de l’Orfeu i a L’ensemble barroc Sons d’Antiga, d’on és gestora.
Nina Alcanyiz, oboé
Nina Alcanyiz inicia els seus estudis d’oboè al Conservatori de Tarragona amb Loli Jorge, rebent el premi extraordinari d’oboè l’any 2018. És en aquest mateix any que comença els estudis superiors a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) amb el professor Eduardo Martínez Caballer, on descobreix l’oboè barroc de la mà del professor Xavier Blanch.
Des de llavors, ha anat compaginant l’aprenentatge d’aquests dos instruments participant en nombroses formacions, entre elles la Jova Orquestra Nacional de Catalunya i més recentment a la Franz Schubert Filaronia. L’any 2020 estrena l’obra per a oboè solista Insectarium de Camilo Roca, guanyadora del premi Guinjoan, i segueix amb la seva activitat com a solista tan amb l’oboè (interpreta el Doble concert per oboè i flauta de Ligeti i Chemins IV de Berio) com amb l’oboè barroc (Concert de Vivali RV 463). Ha rebut classes de Josep Domènech, Loles Chiralt, Ernest Rombout, Salvador Barberá, Juan Carlos Baguena i Víctor Manuel Ánchel. En el futur espera poder seguir executant projectes interdisciplinars que apropin la música i la cultura al públic.
J. Diego Galván, fagot.
El Diego s’inicia al món de la música a través de la guitarra cursant el grau elemental al conservatori del seu poble natal Sant Vicent del Raspeig (Alacant), continuant el grau professional de fagot amb Juan Iznardo al conservatori d’Alacant. Més endavant comença carrera al món de la biologia, la qual compaginarà amb la seua passió per la música. Des de l’any 2014 al 2017 canta com a baríton al A Cappella Chor Zürich i a l’ensemble Ars Leonis a Zürich (Suïssa) sota la direcció de Bohdan Shved, amb qui actua a Suïssa, Alemanya i Espanya. Així mateix, des del 2017 fins al 2020 rep classes de flauta de bec amb Martina Joos i de fagots històrics amb Susann Landert a la Musikschule Konservatorium de Zürich, i participa com a flautista de bec en tres edicions al Festival Alte Musik Zürich. Al 2017 també realitza pràctiques de musicoteràpia a l’hospital Reha Rheinfelden (Suïssa) mogut per l’interès sobre la relació música-salut. A l’any 2020 decideix aprofundir en la seua vessant musical, traslladant-se a Barcelona per a cursar el grau d’interpretació de la musica antiga a la Escola Superior de Musica de Catalunya, concretament a l’especialitat de fagots històrics i baixó sota la supervisió de Josep Borràs. Gràcies a aquesta oportunitat també rep classes de Marta Almajano, Javier Artigas, Juan Miguel Asensio, Lorenzo Coppola o Francisco Rubio, entre d’altres.
Gabriel Lorenzo Herranz, clavicémbal
Comença a estudiar piano a l’escola Nou Art de Tarragona i segueix al Conservatori de la Diputació de Tarragona. Cursa el grau superior en interpretació al Conservatori del Liceu de Barcelona, on estudia amb Albert Attenelle. En aquest context forma el Trio Michaux (violí, violoncel i piano), grup de cambra que s’interessa per la interpretació del repertori de la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Paral·lelament, el seu interès per la música antiga el porta a estudiar clavicèmbal al Conservatori de Badalona, on es gradua amb menció d’honor, i baix continu al Conservatori Regional de Toulouse.
Després d’obtenir el grau superior en l’especialitat de piano, comença a estudiar l’especialitat de clavicèmbal a l’ESMuC amb en Luca Guglielmi, rebent també classes d’orgue amb en Javier Artigas. Ha participat en diversos cursos relacions amb la interpretació de la música antiga, com el Curs internacional de música medieval de Besalú (en l’especialitat de teclats medievals) amb Cristina Alís), el Curs de música antiga de Daroca amb Javier Artigas, l’Academie Baroque d’Amilly amb Beatrice Martin o un taller de dansa barroca impartit per Diana Campóo.
Iby: coreògrafa, ballarina e intèrpret
Bailarina procedent de Cádiz i formada a Barcelona. Se centra en danses urbanes, a més d’experimentar i barrejar altres estils com la dansa contemporània i dansa afrocontemporània. Actualment, se centra en la seva formació de claqué. Desenvolupa les seves pròpies creacions escèniques inspirades per la fusió de danses amb la natura, el feminisme, l’escriptura i la música. Co-coreògrafa i ballarina del Colectiu Kampai. Ballarina de la Compañía Aina Lanas; de la Cia. Les oiseaux perchés, de Julien Rossin, i de la Cia. La Banda Street Groove. Bailarina per músics/cantants, com Alex Serra, Crystal Fighters, Izah, Guillem Roma, entre d’altres.
Vlad: ballarí i intèrpret.
Vlad comença al món de la dansa de manera autodidàctica amb el Breaking, que el va portar
a formar-se a diferents estils de dansa urbana a nivell nacional e internacional. Més
endavant, va completar la seva educació en dansa contemporània. Estil en què s’està
centrant, cursant els programes de formació professional Varium i y Fre3 Bodies.
Mara Fernández: co-directora.
Es forma en Art Dramàtic a l’Escuela Nancy Tuñon i posteriorment es gradua en Técnica Meisner de la mà de Javier Galitó-Cava, on també treballa amb Rachel Adler, Matthew Graham Smith i Anne Ly. Rep, paral·lelament, classes de cant amb Marc Vilavella, Carmen Sánchez i Mariona Castillo, de combat escènic amb Valentina Calandrielo i de claqué amb Joan Agulló.
Com a professora de teatre, ha donat classes per alumnes de primària, secundària i a l’escola de doblatge Go2take. Com actriu, ha treballat a les obres teatrals Nit de Noces, Cuentos de Amores, Órganos i el Hombre de tus Sueños i ha escrit i protagonitzat l’obra ¿Tú qué eliges?. Ha escrit i dirigit el curtmetratge Decostrucción i ha dirigit la micropeça L’Harmonia de l’Exit. Com a ajudanta de direcció ha treballat amb els directors Hans Rischter a “Entre Relatos”, Rachel Lascar a “La Memoria del Agua” i Marc Vilavella a “Aquest Cinc Anys” i “La filla del Mar”, aquesta última, guanyadora de 3 premis butaca. Actualment està cursant els estudis oficials en Direcció Escènica i Dramatúrgia a Eòlia.
Lili Molina Martínez: co-directora.
Comença a escriure contes i diàlegs teatrals des de jove i als 13 anys s’introdueix en el món del teatre a l’escola Eòlia on assisteix a classes d’interpretació, cos i cant. Dos anys més tard supera les proves d’accés de l’Estudi Laura Jou on és dirigida per directores com Jasmina Jiménez, Antònia Jaume, Gerard Oms i Laura Jou, amb qui aprèn la base d’eines per la direcció teatral i la direcció d’actors. Alhora, cursa el batxillerat d’arts escèniques a la Granés i al finalitzar aquesta etapa estrena la seva primera obra on participa com a intèrpret i co-creadora. Aquesta és “Gallinita Ciega”, una peça de teatre físic que es barreja amb dansa clàssica. Finalment, entra a Eòlia, Escola Superior d’Art Dramàtic, per cursar Dramatúrgia i Direcció Escènica. També ha realitzat cursos d’escriptura dramàtica amb dramaturgs com Daniel J. Meyer i Helena Tornero.
Akva
L’Ensemble Akva es va formar l’any 2021 com a part del projecte L’Aigua Trobada, que busca experimentar el col·lectiu sonor de la música de cambra. Akva vol dir “aigua” en esperanto, en homenatge a aquest element polimòrfic, fascinant i essencial per a la vida que la seva autora, Clàudia Baulies, empra com a referent extramusical i programàtic. El discurs sonor d’Akva ens porta a través d’un món versàtil. De la quotidianitat del te fins la grandiositat de l’oceà. De la fluïdesa dels rius a la lleugeresa dels núvols.
REPERTORI
Clàudia Baulies: Quartet de Corda no. 2 «Archaean: when Water was the Earth»
· Depth
· Release
· Flow
· Liberation
· Expanse
Clàudia Baulies: Trio amb Piano «Morphing Clouds»
Clàudia Baulies: Quartet de Corda no. 1 «Cinco Colores de Té»
· Agua
· Té Negro
· Té Rojo
· Té Azul
· Té Verde
· Té Blanco
COMPOSITOR I INTÈRPRETS
Clàudia Baulies Pérez (composició)
Cursa els seus estudis superiors a l’ESMUC i finalment al Berklee College of Music on es gradua summa cum laude. La seva producció es polifacè tica i seves obres han estat estrenades a esdeveniments com el Festival Punto de Vista, de cinema, a l’Académie du Festival d’Aix-en-Provence, de música contemporània, o al Follia Fest, festival de mú sica contemporà nia al Kovent.0. Es membre fundadora del grup “Ressonàncies” per al suport de les dones professionals en els àmbits de la música clàssica, i la difusió de la seva feina creativa. Recentment ha presentat el seu projecte discogrà fic L’Aigua Trobada. Participa en l’ensemble com a compositora, creadora visual, i productora.
Ariadna Rodrıguez Masafrets (violí)
De família de músics, es va llicenciar en violí clàssic i contemporani a l’ESMUC. Ha col·laborat amb l’ensemble Bcn216 nombroses vegades, entre les quals destaca la integral d’Hèctor Parra a la sala 2 de L’Auditori del 2015. L’any 2017 aborda el Quatuor d’O. Messiaen amb el Quartet Lıll a, aplicant tè cniques rıt́ miques carnàtiques. Més recentment, participa en el projecte de nova creació Blau Salvatge de Joan Pé rez Villegas, presentat a la sala 4 de L’Auditori i a la Fabra i Coats.
Esther Gutierrez Redondo (violí)
S’ha format en prestigioses escoles nacionals i internacionals, com l’ESMuC i l’Universitat Mozarteum Salzburg. Ha guanyat diversos premis en concursos amb ambdues formacions. També és membre de l’orquestra de cambra Salzburg Chamber Soloists.
Nina Sunyer Vidal (viola)
Cursà els seus estudis superiors a l’ESMUC i el màster en Viola Solo a la Hochschule für Musik und Tanz Köln amb Matthias Buchholz. En el camp de la música contemporània ha col·laborat amb ensembles com Bcn216 o Crossinglines, alhora que ha comissariat i estrenat obres de compositors com Daniel Cueto (Dues Nimfes), Helena Cànovas (Algo sobre un cuerpo) o Clàudia Baulies.
Adrià Cano Rocabayera (violoncel)
Va finalitzar els seus estudis superiors a la Folkwang UdK d’Essen, a Alemanya, despré s de passar pel Conservatori de Badalona i l’ESMuC. Posteriorment va fer un màster en especialització orquestral a l’Orchesterzentrum NRW de Dortmund. Ha estat membre del reconegut festival alemany de música de cambra “Villa Musica Rheinland-Pflaz” i ha tocat amb prestigioses orquestres europees com la Dortmunder Philharmoniker, Duisburger Philharmoniker, Dü sseldorfer Symphoniker i Malher Chamber Orchestra.
Daniel Ariño Fernández (piano)
Intèrpret i compositor arrelat a Barcelona i format a l’ESMUC (màster i grau superior d’Interpretació Clàssica i Contemporània). Ha estrenat obres cambrístiques de nova creació com els 12 Preludis per a dos pianos a distància de quart de to de G. Góngora, o En forma de cadáver exquisito d’A. Arrocha, a la Sala 3 de L’Auditori.
Consulta tota la programació del cicle Dimarts toca ESMUC.