Musicologia i Recerca Artística: diàleg metodològic, paradigmes i propostes

La perspectiva de la recerca artística en música no ha deixat d’emergir com a paradigma metodològic en els espais d’educació superior des de finals de la dècada dels noranta. Més enllà del debat aferrissat que ha acompanyat aquesta tendència des del primer moment, la realitat és que la recerca artística en el marc europeu es reconeix, s’incentiva i es potencia des de moltes institucions educatives de tot el continent. Mostra d’això són recents publicacions com la de Huber et al. (2021).

Aquest enfocament reivindica, en certa manera, el paper de l’intèrpret com a agent actiu en la construcció de propostes creatives, desmitificant-les i despullant-les de la seva essencialització, i atorgant als processos de pressa de decisions tècniques i estilístiques una consciència plena en el marc de l’aportació de coneixement. En definitiva, es reconeix que el procés de construcció d’una proposta artística pot ser informat, conscient i escrupolós, i que això obre camins per desenvolupar marcs teòrics adequats i metodologies rigoroses que afavoreixin la comparació entre investigacions resultants.

Aquesta taula de debat convida a reflexionar sobre la convivència i coexistència entre l’enfocament metodològic propi de la recerca artística i el de disciplines com la musicologia, de perfil sòcio-humanístic, en els centres d’educació superior del nostre entorn més proper. En concret, la taula planteja explorar les respostes a preguntes com: Quins punts d’encontre o oposició observem entre ambdues mirades? Quines problemàtiques i quins avantatges se’n poden derivar? Com la perspectiva de la recerca artística pot enriquir la de la disciplina musicològica i viceversa?