L’univers sonor de Radiohead en un concert dirigit per Lucia fumero

Inspirat en dos temes del grup de rock britànic Radiohead, Steve Reich va compondre Radio Rewrite el 2012. Es tractava del primer cop que el guanyador del premi Pulitzer, Reich, escrivia material pertanyent de la tradició pop rock occidental. Steve Reich (Nova York, 1936) és un compositor conegut per formar part del corrent de música minimalista, juntament amb altres com John Cage, La Monte Young, Terry Riley i Philip Glass. La música minimalista es caracteritza per l’ús d’una pulsació regular y la repetició de frases musicals en petites unitats com figures, motius i cèl·lules, que evolucionen lentament donant una aparença estàtica. Tanmateix, molts critiquen que el terme “minimalista” no descriu correctament la música d’aquest gènere musical ja que les peces poden ser llargues i requerir un gran número de músics i una orquestració complexa. El terme també connota inferioritat a la música “normal”, com si demanés menys esforç, per això alguns compositors, com Philip Glass, prefereixen “música sense intenció” o “música d’estructura repetitiva”.

Radiohead és una banda formada a mitjans dels 1980. Reich els va conèixer en un festival de música a Polònia l’any 2011 i en va quedar impressionat. Les dues cançons que més memorables li van semblar foren Everything in its right place i Jigsaw falling into place, en les quals es basa Radio Rewrite. Reich descriu la primera com «molt rica…molt simple i complexa a la vegada», «és rock de tres acords però no ho és, és molt inusual». Pel que fa a la segona cançó, Reich diu que «té un moviment harmònic elaborat». Trobava que utilitzar aquest material era «exhilarant, energitzant».

Radio Rewrite està escrita originalment per a flauta, clarinet, quartet de corda, dos pianos, dos vibràfons i un baix elèctric. Dura uns 19 minuts i consta de 5 moviments, alternant tempos ràpids i lents. Els tres moviments ràpids (1r, 3r, 5è) provenen de Jigsaw, i els dos lents (2n, 4t) de Everything. La influència d’aquestes cançons es nota especialment en la repetició de la progressió dels tres acords de Everything, i en la utilització d’una melodia breu de Jigsaw en els moviments ràpids, sobretot en les frases del clarinet a l’últim moviment. De totes maneres, diversos crítics opinen que l’obra de Reich té una complexitat rítmica que va més enllà de les cançons originals.

El concert continuarà amb més creacions de la Lucia Fumero a partir de diferents cançons de Radiohead. Tall com explica ella mateixa, «és la meva visió musical del que radiohead m’ha donat, tocarem temes seus amb arranjaments meus i alguns temes meus que he composat inspirada en sonoritats o temes més específics de la banda». I hi afegeix: «Radiohead per a mi ha estat sempre una inspiració que m’ha acompanyat des de l’adolescència, no només per les seves cançons increïbles sinó també per la seva forma de transmetre la musica i els seus infinits paisatges sonors. Tenen una visió molt àmplia i la seva discografia és molt eclèctica, i gràcies a ells puc veure que és possible no tenir límits quan es tracta de fer música. No pensar en estils, sinó en fotografies de moments, passar per la música com es passa per la vida: canviant i aprenent».

Diana Valls, estudiant de Musicologia.