Els tallers estan adreçats a l’alumnat d’Interpretació (modalitats instrumentals d’Arrel i Música antiga) i de Pedagogia. Els Departaments d’Educació i Mediació Artística, de Música Antiga i de Jazz, Flamenco, Música Moderna i d’Arrel proposen aquesta acció interdepartamental, per tal que els estudiants de grau de les especialitats puguin participar d’aquesta oportunitat de formació tan necessària. Els mateixos participants seran qui interpretaran les músiques de les danses.

Sobre l’activitat

En aquest taller, es treballarà a partir de l’experiència sensible i concreta d’alguns gèneres coreomusicals del Renaixement o de la tradició oral, els aspectes més rellevants que basteixen aquesta pràctica: la dinàmica corporal orgànica; la integració dels moviments fonamentals; la construcció, ornamentació i variació de les unitats de moviment i de la mètrica pròpia a cada gènere corèutic; i la integració i memòria oral en moviment; entre d’altres.   

Una bona interpretació de la música de dansa no és solament un afer de tempo metronòmic ni de compàs. El primer criteri històric que cal cuidar, per a tocar la música de dansa, tant la que prové de fonts escrites com la que ha estat transcrita a partir de testimonis orals, és la complexitat de les seves dinàmiques, mètriques, característiques formals i estructurals pròpies de cada gènere de dansa-música.   

Perquè música o dansa no són dos aspectes que cal reunir, sinó una mateixa realitat sonora que expressa el moviment a l’espai, un so generat i organitzat pel moviment col·lectiu.  

La història de la música acadèmica occidental, principalment per interessos de poder polític, va acabar separant en dues acadèmies aquests dos aspectes de la mateixa realitat. Fins a les nostres institucions i conservatoris, on la música amb i per la dansa no es practiquen conjuntament.  

Se citarà i s’explorarà la realitat dels músics del Renaixement i els de la tradició oral a Catalunya, que formaven part de la mateixa Confraria de Músics i Mestres de Dansa del Principat de Catalunya, dels quals sabem que van ser alhora mestres de dansa i músics, i en un segon pla, “únicament” músics quan eren massa joves i no tenien prou experiència del moviment. 

Carles Mas

Director artístic de la companyia Baixadansar i de la Cobla Mínima (dansa i música antiga i tradicional catalana), membre de la companyia Xuriach, Carles Mas és flabiolaire, cornamusaire, ballarí i mestre de dansa. Desenvolupa des de 1975 una àmplia investigació sobre la interpretació de la música i de la dansa a les pràctiques tradicionals, així com a les fonts documentals medievals i del Renaixement. Investigador en els camps de l’etnomusicologia i de les pràctiques de la dansa col·lectiva a Europa. Va ser l’únic alumne del gran flabiolaire de la tradició oral Josep Verdaguer del qual va publicar a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana (Dep. Cultura de la Generalitat) un volum monogràfic.  

L’any 1985 va obtenir el Premi Nacional de Dansa Aureli Capmany i va publicar el seu treball d’investigació ‘Aproximació a la tècnica coreogràfica del contrapàs’. Actualment, desenvolupa la recerca en música i dansa, com a pedagogia fonamental, des de la perspectiva del moviment del Mètode Feldenkrais, del qual és professor certificat des de l’any 2018.