Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Competències transversals

Competències generals

Competències específiques

Resultats de l’aprenentatge (objectius generals)

1. Eixamplar l’horitzó musical i professional i complementar la pròpia formació global mitjançant la familiarització amb un instrument.
2. Desenvolupar la versatilitat i capacitat d’adaptació a situacions diverses i la possibilitatd’autoformaciópermanent. 
3. Assimilar i aplicar de manera pràctica tota mena d’elements conceptuals, teòrics i metodològics específics de la música pròpia a l’instrument triat i aprofundir en els seus elements interpretatius específics.
4. En el cas que sigui harmònic, acompanyar i facilitar l’assimilació i aplicació pràctica de continguts tècnics diversos, i facilitar l’accés a l’estudi individual de tot tipus de repertoris de la música clàssica i contemporània.
5. Adquirir una sòlida base lingüística i una familiarització suficient amb les llengües més freqüents en el cant, per poder resoldre tots els problemes de pronunciació i d’expressivitat del repertori vocal que estiguin relacionats amb els seus textos, i crear un hàbit de treball sobre els textos, que comprengui la seva anàlisi formal i literària, la comprensió del seu significat i context, la seva pronunciació i dicció expressives i la seva correcta adaptació a la música.
6. Adquirir consciència del paper essencial de la veu i del seu ús en la comunicació, i particularment en els àmbits de la interpretació i de la pedagogia musicals, i mostrar domini de la tècnica vocal.
7. Disposar de la improvisació com a mitjà d’expressió de gran valor en situacions musicals diverses.
8. Disposar de l’agilitat necessària per fer ús dels patronsimprovisatorismés adequats a cada situació. 
9. Desenvolupar la versatilitat i l’espontaneïtat amb l’instrument així com les habilitats de coordinació amb altres intèrprets, per mitjà de la improvisació.
10. Aplicar els elements principals de l’harmonia a la pràctica de l’acompanyament i de la improvisació en contextos grupals.
11. Ampliar el coneixement sobre la literatura de l’instrument en qüestió, i en especial sobre les obres més importants per a l’ exercici professional amb l’instrument, pel que fa a obres solistes, de cambra i orquestrals.
12. Assolir domini dels aspectes interpretatius i estilístics en relació a aquells passatges i obres més significatives des d’un punt de vista de l’exercici professional, determinants a l’hora d’inserir-se en el mercat laboral de la interpretació. Dotar-se de criteris i d’una visió àmplia per programar i interpretar repertoris en funció dels elements que conflueixin en una determinada situació.
13. Assimilar les principals teories i pràctiques d’interpretació musical, en funció del moment històric i dels textos a les quals s’apliquen, i aplicar aquests coneixements en els contextos adequats. 
14. Adquirir els recursos comunicatius i les destreses interpretatives pròpies de les arts escèniques. 
15. Interpretar escènicament les obres del repertori líric. Desenvolupar una actitud i metodologia d’estudi i aproximació a l’obra musical des d’una perspectiva analítica i musical, i valorar críticament les principals metodologies d’anàlisi i les seves aptituds i limitacions respecte a les característiques de l’obra objecte d’estudi.

Continguts

Particularitats i repertori de l’instrument, adaptat a les necessitats de cada estudiant. Criteris d’interpretació aplicats al repertori de l’instrument. 

Elements conceptuals variables segons modalitat o context d’estudis. Elements constructius i principis bàsics de la tècnica. 

Tècniques interpretatives i comunicatives pròpies de l’instrument en l’àmbit en qüestió, d’acord amb un tractament curricular individualitzat. 

Aplicació de criteris històrics a la interpretació. Tècniques instrumentals aplicades a la comprensió global de l’àmbit musical específic. Lectura a vista. 

Utilització adequada de l’instrument secundari en situacions i contextos diversos. 

Conceptes generals de fonètica i fonologia. Problemes especials de prosòdia i de fonosintaxi. Elements de retòrica i declamació. Llenguatge poètic i estils literaris. Aplicació dels conceptes generals de fonètica i fonologia a les diverses llengües tractades. Conversa oral bàsica en les diferents llengües. Traducció de textos, amb ajuda de diccionari. Transcripció fonètica. Lectura i declamació expressives. Interpretació vocal, amb criteris textuals adients. Elements de la comunicació oral. Elements configuradors de la veu. Elements de tècnica vocal. La llengua, la parla i el cant. 

Patrons melòdics, rítmics i harmònics per a la improvisació. Concepte i límits d’acompanyament i improvisació en la tradició clàssica i en la música contemporània. Acompanyament en contextos diversos, en grups de configuració diversa, i d’acord amb diferents estils. 

Aplicació raonada dels coneixements adquirits als repertoris i contextos corresponents. Relacions entre text i interpretació: lectura crítica de manuscrits i d’edicions Urtext. Aplicació a la pràctica instrumental dels elements de la teoria de la interpretació. 

Principis de l’art dramàtic aplicats a les músiques escèniques. Elements d’interpretació del repertori estàndard liricoescènic. 

Aplicació dels principis de l’art dramàtic a la interpretació. Dicció. Moviment escènic. Construcció i interpretació de personatges. Interpretació d’opereta, sarsuela, musical i òpera de totes les èpoques. 

Tècniques de reducció estructural: l’esquelet harmònic. Procediments d’expansió i derivació harmònica. Les tècniques formals en la música modal major/menor. Les estructures escalars modals expandides. El pensament tonal com a referent idoni del pensament mecanicista, sistemàtic i cientificista. 

Metodologia d’impartició

La metodologia d’ensenyament-aprenentatge en les classes individual comporta un treball de seguiment del progrés de l’estudiant. El treball autònom comporta l’estudi i la preparació de les obres a treballar a classe. La metodologia d’ensenyament-aprenentatge en les classes semicol·lectives comporta treball bàsicament de pràctica musical en grup o individual. El treball autònom comporta l’estudi i la pràctica personal.

Sistemes d’avaluació

El sistema d’avaluació és l’avaluació contínua, fonamentada en una avaluació diagnòstica i concretada en una avaluació sumativa que dona lloc a la qualificació final. L’avaluació contínua es realitza a través de diferents registres d’avaluació derivats d’activitats concretes d’avaluació com el progrés a classe i la realització d’audicions o concerts.