Cal dir que el Parc d’instruments de l’ESMUC disposa d’una còpia del violoncel històric “Cristiani“, construit per Charles Riché. 

Biografia

Charles Riché comença els seus estudis en dibuix i treball de la fusta a París. S’hi està un any i, els dos següents, entra a l’escola de lutieria de Londres, concretament al taller dedicat als instruments antics, posant èmfasi al llaüt i a la viola de gamba.  

El 1982 torna a França i comparteix durant tretze anys un taller a París. Es dedica a la manufactura del quartet de corda barroc, especialment del violoncel, sota la mirada crítica de Christopher Coin. De fet, justament quan presenta els seus instruments a la seva classe del CNSMD (Conservatoire National Supérieur Musique et Danse de Lyon) el 1985, coneix a Bruno Cocset, així com a altres estudiants com Franck Bernède.  

D’aquest context i d’aquestes trobades, Charles en treu una font de descobriments i inspiració en la diversitat de les propostes sonores dels segles XVII i XVIII, interès que també s’amplia a les sonoritats provinents d’altres cultures. Des de llavors, estableix una connexió profunda amb Bruno Cocset, una companyia i un desig d’aprendre l’un de l’altre, buscant l’evidència sobre que la música i el so estan més que íntimament lligats.  

Charles Riché està actualment establert a la Drôme, després de passar disset anys vivint als Alps provençals, extraient coneixement i inspiració de la vida en plena natura. El lutier i constructor d’instruments acompanya des de fa gairebé vint anys aquesta recerca del vincle orgànic entre instrument, músic i compositor.