José Ortiz de Zárate Alufre (València, 04/11/1886-Barcelona, 14/04/1959)

Director d’orquestra, pianista i compositor. Va conrear especialment la sarsuela i la música popular. Molt actiu i implicat en la xarxa social i musical de la seva època.

Va viatjar per Espanya al capdavant d’orquestres i de diverses agrupacions de músics instrumentistes i cantants com la Compañía Calvo de Rojas, la de los Hermanos Velasco o la Grande Compañía Lírica Española. Entre els anys 1918 i 1929 va viatjar a Cuba i a Mèxic on realitzà diversos concerts i fou molt reconegut.

Com a compositor, a més d’escriure obra pròpia va arranjar, instrumentar i fer reduccions d’obres d’altres autors com Jacinto Guerrero, Ramon Ferrés i Pablo Sorozábal.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) i la postguerra no es va voler declarar militant de cap partit polític i, per tant, va ser considerat enemic del règim i marginat i apartat del món professional. Per sobreviure escrivia música que signaven altres compositors amics.

El fons aplega pràcticament tot el seu llegat conservat pel seu únic fill. Hi podem trobar partitures impreses i manuscrites compostes per Ortiz de Zárate i per altres compositors de l’època, llibrets, llibres, programes de mà, documentació familiar i personal, correspondència, cartells, retalls de premsa i nombrosos retrats familiars.

Des de l’any 2005 forma part de les col·leccions de la Biblioteca l’Esmuc. Pot consultar-se la descripció general del fons a través del catàleg de la Biblioteca: http://catalegclassicbeg.cultura.gencat.cat/record=b1515972~S70*cat.

La descripció detallada de tots els documents es pot consultar a l’inventari: