Enric Ainaud (Alacant, 1875-Barcelona, 1958)
Enric Ainaud i Sánchez va néixer a Alacant el 7 d’abril de 1875. Musicalment parlant es formà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, i posteriorment, a l’edat de 20 anys, féu una estada de dos anys a París per perfeccionar el domini del violí i harmonia.
De retorn a Barcelona, actuà com a violí solista en l’Orquestra Catalana de Concerts i formà part del quintet format per Mathieu Crickboom, Enric Granados, Pau Casals i Josep Rocabruna (1897).
El 1905 va fundar i dirigir l’Acadèmia Ainaud, de la qual van sorgir artistes d’alta qua-litat. Impartí classes de violí i viola a l’Acadèmia Musical de la Casa de Caritat, fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts (1920), i als anys trenta va ser també professor d’Educació Musical a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya.
El Govern francès el nomenà cavaller de la Legió d’Honor i corresponsal de l’Associa-tion Française d’Expansion et d’Échanges Artistiques, que depenia del Ministeri d’Ins-trucció Pública del país veí. Havia rebut també la Creu d’Alfons X el Savi per part del Govern espanyol.
És autor d’un prestigiós Método de violín i traduí a l’espanyol el mètode de solfeig d’André Gédalge. Composà més de seixanta peces per a violí i piano, entre les quals han tingut notorietat unes cançons infantils harmonitzades. Morí a Barcelona, el 26 d’abril de 1958.
El fons està compost per unes 300 unitats documentals, formades majoritàriament per partitures impreses, més una vintena de partitures manuscrites i algunes monografies impreses. Es tracta del material de treball del propi músic.
Des de l’any 2016 forma part de les col·leccions de la Biblioteca de l’Esmuc. El fons no està catalogat però pot consultar-se l’inventari: