El llegat continua: homenatge al professorat de l’ESMUC que es jubila
Professorat que es jubila aquest curs.
Durant la reunió general de professorat de l’ESMUC, celebrada el passat 7 de juliol, els assistents i, per extensió l’Escola, va dedicar un emotiu panegíric en honor del professorat que aquest any es jubila: David Albet, Rafael Cañizares, Johan Duijck, Imma Grimalt, Vesna Grupmann, Mireia Lara i Matthew Simon. L’acte va ser un moment de reconeixement col·lectiu a la trajectòria d’aquests professionals, plena de compromís, passió i dedicació a l’ensenyament musical.
Els companys i companyes docents van expressar el seu agraïment per tots els anys de feina compartida, per la seva contribució a la construcció del projecte educatiu de l’Escola i per l’empremta que deixen tant en l’alumnat com en l’equip docent. Aquest petit homenatge va fer-se en forma de discursos i diferent professorat va dir unes paraules destacant la figura individual de cadascú dels homenatjats. Les paraules de record i estima van estar acompanyades d’aplaudiments, riures i moments d’emoció. Aquesta és la primera vegada que l’ESMUC rendeix un homenatge al professorat que es jubila, i espera poder continuar amb la proposta cada final de curs.
Parelles docents
La primera intervenció va ser a càrrec del professor de piano Jordi Massó que va dedicar unes paraules al professor i coordinador interdepartamental, David Albet. Amb un to distès i proper, Massó va explicar com es van conèixer tocant a l’ensemble BCN216, i va fer broma sobre la fama d’Albet no respondre els correus electrònics, afirmant que era, com deia Mompou “un virtuós del silenci”. Va concloure amb ironia dient: “no el trobarem a faltar, perquè l’engranatge de l’escola fa que ningú sigui imprescindible”, tot desitjant-li “una jubilació llarga i fructífera”.
El guitarrista i professor de flamenco Joan Asensio va ser l’encarregat de fer el perfil del mestre Rafael Cañizares, amb qui comparteix instrument. Asensio va destacar el gran sentit de l’humor de Cañizares, un dels guitarristes més importants del flamenco, nascut a Sabadell, i que va guanyar el Premi Bordon Miner el 1993, el més prestigiós de la guitarra en l’àmbit internacional. Segons Asensio, Cañizares ha tingut una gran “implicació en la docència, sent un referent de la guitarra. Com a professor ha sigut un mestre exigent capaç de treure el millor de cadascú”
Dedicació a la docència
El professor de cant coral Josep Vila va ser l’encarregat de glossar la trajectòria del mestre de direcció de cor Johan Duijck, compositor i pianista nascut a Bèlgica, que ha format part de l’ESMUC durant més de vint anys. Vila va destacar que Duick és “una persona molt estimada i de la qual l’alumnat diria coses meravelloses”, posant en relleu tant la seva qualitat humana com la seva vàlua pedagògica. Un dels aspectes més rellevants que va subratllar va ser la línia directa de transmissió pedagògica entre Duijck i el seu mestre, László Heltay, que alhora connecta amb el llegat de Zoltán Kodály. Aquesta herència musical i educativa ha estat present en la seva manera d’ensenyar i dirigir, deixant una empremta profunda en generacions d’estudiants. Malgrat la seva distància del món digital, Vila va remarcar amb humor que la comunicació amb ell sempre ha estat fluida i efectiva. El discurs va concloure amb un agraïment sincer: “Estic molt content de la feina feta i agraït d’haver sigut el seu company”.
El professor de Producció i Gestió i actual director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Xavier Fina, va ser l’encarregat de dedicar unes paraules a la seva companya Imma Grimalt, docent històrica del departament. Fina va destacar que Grimalt és “la professora més antiga del departament i història viva de l’Escola”, posant en valor la seva trajectòria i compromís amb l’ensenyament. En el seu discurs, Fina va remarcar algunes de les qualitats que han definit la seva manera de fer: “constància, ordre, comunicació directa i un alt sentit de la responsabilitat”. Amb un to proper i sincer, va afegir que aquestes virtuts, quan un mateix no les té —referint-se amb humor a ell mateix—, encara es valoren més.
Tradició internacional i jazz
El professor de violí Miguel Simarro va intervenir en línia per dedicar unes paraules a la seva companya Vesna Grupmann, violinista sèrbia formada a Moscou, amb una llarga trajectòria com a intèrpret en diverses orquestres europees i com a docent al Conservatori de Rotterdam. Grupmann forma part del professorat de l’ESMUC des de l’any 2022. Simarro va destacar l’entusiasme excepcional de la professora, així com la seva capacitat per fer créixer l’alumnat, sempre des d’una exigència constructiva i inspiradora. Va remarcar també que la seva manera d’ensenyar s’emmarca dins la tradició pedagògica de l’escola soviètica i la tradició russa. Va cloure la seva intervenció afirmant que “Vesna no aturarà la seva tasca docent perquè ho porta a la seva vida”, deixant clar que la seva passió per l’ensenyament i la música transcendeix qualsevol etapa professional.
La professora de cant jazz Anna Finger va ser l’encarregada de fer el panegíric de la seva companya Mireia Lara, també professora de la mateixa especialitat. Finger va recordar els inicis compartits amb Lara, quan coincidien com a estudiants a principis dels anys noranta a Berklee College of Music (Boston), i més endavant a Barcelona, en el procés de selecció per entrar a formar part del professorat de l’ESMUC. Segons Finger, Mireia Lara “ha treballat amb molta dedicació, aportant, des de la solidesa formativa, eines col·lectives per a l’ensenyament i buscant sempre noves maneres d’apropar-se a la dinàmica del cant”. També va destacar l’impacte de la seva tasca docent: “generacions de cantants excel·lents han crescut i desenvolupat el seu talent, en part, gràcies a la seva feina”.
Per cloure, Finger va citar el sociòleg Mariano Fernández Enguita, amb unes paraules que va fer seves i que va estendre a totes les persones que es jubilen: “Quan algú es jubila, hi ha una pèrdua col·lectiva de talent i experiència, un coneixement que no s’aprèn als llibres”.
Finalment, el trompetista Joan Mar Sauqué va fer el recordatori del professor nord-americà Matthew Simon, un dels docents més veterans de l’ESMUC i una figura de referència en el món del jazz i la música moderna. Saxofonista de prestigi, Simon ha col·laborat amb músics de primer nivell i ha deixat una empremta profunda tant en l’escena musical com en la formació de noves generacions d’intèrprets. Sauqué, que ha estat alumne seu, company de secció en concerts i, en els darrers anys, col·lega a l’Escola, va destacar la seva contribució a la música del país i, especialment, a l’ensenyament de la trompeta: “Matthew ha aportat moltíssim a la música del país i a l’instrument de la trompeta”. Amb un to afectuós va concloure que “podrà continuar ensenyant música”.
Des de l’ESMUC, volem expressar el nostre més sincer agraïment per tots aquests anys de dedicació, compromís i passió per l’ensenyament. Us desitgem una nova etapa plena d’il·lusió, salut i nous projectes. El vostre llegat continuarà viu a les aules i en la memòria de la comunitat educativa de l’Escola Superior de Música de Catalunya.