La Camerata ESMUC Quartet Casals és una iniciativa destacada de l’Escola Superior de Música de Catalunya, sorgida en el marc de l’assignatura Conjunt Instrumental, del Departament de Música Clàssica i Contemporània. Es tracta d’una orquestra de corda sense director, on l’alumnat treballa a fons la tècnica i la interpretació expressiva, acompanyat pel prestigiós Quartet Casals.

Integrat per Vera Martínez (violí), Abel Tomàs (violí), Cristina Cordero (viola) i Arnau Tomàs (violoncel), el Quartet Casals guia els estudiants en el procés d’aprenentatge. Fundada el 2009 amb la voluntat de consolidar-se com a formació estable, la Camerata ha interpretat un repertori ampli, incloent obres de Corelli, Locatelli, Baguer, Barber, Xostakóvitx, Haydn, Mozart i Beethoven, entre d’altres. Aquesta trajectòria reafirma el seu compromís amb l’excel·lència musical i la divulgació del repertori per a corda.

Els membres del Quartet Casals formen part de la plantilla docent de l’Escola i compta amb un reconeixement internacional, avalat per guardons com el Premi Nacional de Música (2006), el Premi Nacional de Cultura de Catalunya (2016) i el Premi Ciutat de Barcelona (2005).

Notes al programa: Serenata per a cordes op. 48, de Txaikovski

Txaikovski va compondre la Serenata per a cordes op. 48 el 1880, en tan sols un mes. Quan la va començar a escriure, no sabia encara com acabaria, si en una simfonia o en un quartet de corda. Finalment, va esdevenir una suite per a orquestra de corda, de la qual també va fer un arranjament per a piano a quatre mans just després d’acabar-la. És una de les seves obres de les quals va estar més orgullós; en paraules seves: “m’encanta terriblement aquesta serenata, i estic desitjant que vegi la llum al més aviat possible”. La va compondre a partir d’un impuls innat que va sentir en el fons de si mateix, i en va sortir una obra amb una expressió amable i íntima.

L’obra consta de quatre moviments molt diferents entre ells. El primer és el Pezzo in forma di sonatina, a l’estil de Mozart. Es basa en la forma de la sonatina clàssica, amb una introducció lenta. El segon moviment és un Vals, el qual s’ha convertit en una peça molt popular. Es caracteritza per la melodia cantada pels primers violins. Segueix l’Élégie, un moviment llarg i lent. Es fa ressò dels motius de la vida i la mort (d’aquí el nom d’elegia, que literalment es tradueix com a cançó de dol), amb melodies dolces i belles. L’últim moviment, el Finale o també conegut com a Tema rus, és una dansa lleugera. La secció d’obertura, l’Andante, inclou la cançó popular russa “Sobre el prat verd”, i el tema principal de l’Allegro que el segueix és una altra cançó, “Sota la pomera verda”.

La Serenata va ser interpretada per primera vegada en un concert privat al Conservatori de Moscou, en motiu de la visita de Txaikosvki després d’una llarga absència. L’obra, que va ser dedicada al violoncel·lista Konstantin Albrecht  —factòtum general del Conservatori de Moscou—, es va representar públicament per primera vegada a Sant Petersburg el 30 d’octubre de 1881. Va resultar agradable a la crítica i al públic i ha continuat ocupant un lloc important en el repertori de l’orquestra de corda.

Tot i que l’obra està composta per a una  orquestra de corda en nombre indefinit, el compositor va deixar escrit a la partitura el següent: “Com més gran sigui el nombre d’intèrprets a l’orquestra, més d’acord serà amb els desitjos de l’autor”. Per aquest motiu, l’obra serà interpretada amb un conjunt nombrós com és el de la Camerata Casals.

Àgueda Garcia, Guillem González i Marçal Pons, estudiants de Musicologia.

Més informació