Tercera edició de la setmana de creació musical amb tecnologies: TECSMUC

Programa TECSMUC 2025

1 de juliol – D O U B L E J E U

2 de juliol – Monogràfic Carlos D. Perales

3 de juliol – Projectes finals de màster de composició amb tecnologies

4 de juliol – Recerca aplicada a la composició amb tecnologies

Sessió de presentacions de projectes de recerca musical seguides de peces o demos.

Pedro González i Fèlix Pastor – Quantum Automation of Playful Heterophonic Processes

En aquest projecte, pretenem explorar com les funcions d’ones quàntiques i el seu desenvolupament temporal poden servir com a matèria primera creativa per a la composició musical. Presentem els models matemàtics subjacents al nostre enfocament, descrivim la implementació d’un conjunt d’eines per a la computació quàntica, mapeig, transformació i seqüenciació, i discutim les exploracions inicials i les direccions futures.

DEMO amb el sistema multicanal.

____________________

Felipe Maza – Instrument Design and Sound Processing Based on Quantum and Stochastic Models

Aquesta investigació pretén traduir models científics complexos en so, establint un pont entre la física quàntica i la creació musical.El projecte se centra en el desenvolupament d’un instrument musical inspirat en l’oscil·lador harmònic quàntic, combinant l’excitació estocàstica de cordes amb el processament digital del senyal (DSP). Investiga la semblança matemàtica entre els oscil·ladors estocàstics quàntics i els clàssics, amb l’objectiu de transformar aquesta equivalència teòrica en un fenomen audible.

PEÇA: Verdi

____________________

Juliette Tudoce – Quantum Echoes: Modeling Sound Reverberation with Quantum-Inspired Features

La reverberació —la persistència del so en una cavitat a causa de les reflexions— és un fenomen central per a l’àudio espacial i el disseny acústic. En aquest treball, establim una analogia amb l’electrodinàmica quàntica de cavitats (CQED), on les ones de llum confinades en cavitats interactuen amb la matèria a través d’acoblaments dipolars dependents de la distància mediats per fotons virtuals. Inspirats en aquest marc, proposem un nou mètode per simular la reverberació acústica utilitzant dos models (traçat de raigs i xarxa de retard de retroalimentació) inspirats en les interaccions dipolars quàntiques.

PEÇA: Sitting in a cavity

Inspirada en la música concreta del segle XX, aquesta peça s’inspira en una àmplia gamma d’enregistraments per mostrar el potencial artístic del nostre model de reverberació inspirat en la quàntica. Es posa èmfasi en temes de construcció i destrucció, patrons emergents i la superposició de textures sonores contrastants.

____________________

Gorka Egino – Soundpot

Soundspot is a playful and accessible musical framework where users can play and combine distinct sound objects.

DEMO amb pantalla tàctil.

5 de juliol – Víctor Trescolí, piano de joguina i electrònica

12 h: PRESENTACIÓ de Víctor Trescolí al voltant del seu treball amb piano de joguina i electrònica.

13 h: CONCERT:

Lluvia – Víctor Trescolí Sanz

Petits Drames – Víctor Trescolí Sanz

No Keys electronics with machines – Víctor Trescolí Sanz

ASssMRrrrst – Bernat Cucarella Sifre

Baby Squirrel – Carlos D. Perales

MUF – Víctor Trescolí Sanz

Toy Piano Project – Víctor Trescolí Sanz

Víctor Trescolí Sanz és un pianista i compositor amb un enfocament especial en presentar tant el repertori tradicional com el més contemporani dedicat al piano. Té un Màster en interpretació pel Conservatorium van Amsterdam (CVA) i un altre Màster per la Universitat Politècnica de València (UPV). Ha estat alumne de músics destacats com Brenno Ambrosini, David Kuyken, Hakon Austbo i Ralph van Raat. El seu talent ha estat reconegut per la Fundació Jacques Vonk (Països Baixos) i ha estat becat per l’IVM (Institut Valencià de la Música) i el Ministeri de Cultura. Va obtenir el primer premi al Concurs de Cambra de l’Academia Valenciana de la Música.

Trescolí és també el pianista i director artístic de Grup Mixtour, i ha participat en nombrosos festivals com el Festival Punt d’Encontre, Ensems, SoXXI i el Festival de Música Contemporània de Còrdova, entre altres. Ha treballat amb agrupacions com Avlitria Ensemble, CVANew muziek ensemble, i amb compositors de renom com Karlheinz Essl, Vinko Globokar i Pierre Jodlowski. Actualment, Trescolí és catedràtic de repertori per a piano al Conservatori Superior de Música de València.

El Toy Piano Project de Víctor Trescolí

Un dels projectes més personals i experimentals de Trescolí és el Toy Piano Project, que explora les sonoritats del piano de joguina combinant-ho amb l’electrònica en viu. Aquest projecte parteix de la recerca sonora i experimental que busca expandir les possibilitats expressives d’aquest instrument petit, transformant el tradicional en una experiència sonora nova i contemporània. A través de l’ús de noves tecnologies, el projecte combina l’acústic i l’electrònic, el vell i el nou, el tangible i l’intangible, per crear un univers sonor únic.

Entre tots els projectes realitzats amb el Toy piano, les estrenes pròpies i les nombroses col·laboracions amb artistes sonors i compositors, cal destacar el projecte monogràfic sobre el compositor austríac Karlheinz Essl, realitzat l’any 2012 sota l’auspici de la Universitat Politècnica de València (UPV) i amb la col·laboració del mateix compositor. Aquest projecte va incloure obres per a piano, piano de joguina i electrònica en viu, i va culminar en l’àlbum “Not a Toy” (Música per a teclat de Karlheinz Essl), una gravació en CD publicada pel segell Audiotalaia.

El 2013, publica un disc eclèctic amb música pròpia per a pianos de joguina sota el títol Toy piano project: Sons Petits, editat pel segell Gadgad Music. Posteriorment, el 2018, torna a col·laborar amb Audiotalaia amb el treball States, que inclou obres pròpies per a piano de joguina i electrònica en viu. El 2019, publica en format cassette No Keys Electronics pel segell Crystal Mine. El 2020, el projecte segueix amb el disc Limbo, on s’endinsa en la producció musical, i A: toy, un treball dedicat exclusivament al piano de joguina. El 2021, publica Drops, un disc intimista i minimalista per a piano sol, i el 2022 torna a explorar el món del piano de joguina amb Spring Knots

SOBRE EL PROGRAMA

Lluvia – Víctor Trescolí Sanz

Lluvia, per a piano de joguina, pluja i alguns delays. Aquesta peça rep la inspiració de dues coses: els pianos de joguina i l’obsessió per la multitud de sons que ens ofereix la pluja, des del moment en què les gotes comencen a caure, seguit per l’augment d’intensitat de la tempesta, fins que només en queda el degoteig residual dels desaigües desallotjant l’aigua sobrant. La pluja és la gran protagonista d’aquesta peça tan suggerent, que ens transporta a un indret on fins i tot podem percebre l’olor de terra mullada.

Petits Drames – Víctor Trescolí Sanz

Petits drames s’inspira en les petites situacions quotidianes que es converteixen en petits drames, no de manera específica, però sí amb una certa expressivitat. Hi ha set petits moviments, cadascun representa un estat d’ànim relacionat amb aquestes situacions, i el darrer és un collage dels altres sis, a mode de resurrecció. La part electrònica proporciona sons que s’integren perfectament amb els sons del piano de joguina, ja que la majoria d’aquests provenen del mateix, processats segons les necessitats compositives. Petits drames està composta originalment per a un piano de joguina de la marca francesa Michelsonne, amb un registre d’una octava.

No Keys electronics with machines – Víctor Trescolí Sanz

No Keys Electronics, o la desaparició de les tecles d’un piano de joguina, tracta de les petites situacions quotidianes que esdevenen petits drames, no de manera específica, però sí amb una certa expressivitat, la seva interacció amb el so, l’absència de realitat que dona pas a l’espectre sonor. La il·lusió, la incertesa del so i el pas del temps.

ASssMRrrrst – Bernat Cucarella Sifre

ASssMRrrrst, composició de Bernat Cucarella Sifre, el títol de la qual juga amb el neologisme ASMR (Autonomous Sensory Meridian Response). Aquest terme fa referència a una experiència caracteritzada per una sensació de formigueig a la pell que sovint comença al cuir cabellut i recorre la part posterior del coll i la part superior de la columna vertebral. Com aquesta sensació, la peça de Cucarella neix d’alguna cosa molt petita i proposa un vaivé entre allò performatiu i allò tradicional, i explora la relació entre l’intèrpret i el públic, entre l’electrònica i l’acústica.

Baby Squirrel – Carlos D. Perales

Baby squirrel, you’s a sexy mother-fucker. Cal que els ‘conservadors’ musicals tinguem por d’embrutar-nos? Abordar llenguatges sonors del nostre temps, com el Psychedelic Trance, Psytrance, Psystep, GOA, Progressive House, Electro House, EDM, Flashouse, Acid, Techno, Groove, Deep House, Minimal, Dark, Experimental, Big Beat, Breakbeat, Breaks, DUB, DNB, Dubstep…, hauria de suposar la caiguda de certa caspa vuitcentista, i no ens aniria gens malament. Un joguet musical, com és el Michelsonne d’una octava, planteja en aquesta obra la idea del joguet trencat, en què tot, fins i tot la nostra estimada música culta, pot convertir-se un bon dia, quan, havent perdut la seva funció, ja no tingui cap valor.

MUF – Víctor Trescolí Sanz

MUF és l’acrònim de freqüència màxima utilitzable (Maximum Usable Frequency). La freqüència màxima utilitzable descriu la màxima freqüència que pot utilitzar-se per establir una comunicació entre dos punts, utilitzant la propagació per reflexió ionosfèrica. Sota aquesta idea es descriuen els sons de la peça, que es construeix sempre a partir de sons que van d’un punt a un altre. Pot ser interpretada amb visuals realitzades per Damià Jordà per a la mateixa. La peça combina el moviment del so i els seus polsos, donant sempre la impressió de la curvatura de la ionosfera, i del reflex de les freqüències sonores i la càrrega elèctrica que en aquest lloc es produeix a causa dels ions.

TECSMUC és una iniciativa del Departament de Creació i Teoria Musical de l’ESMUC

Amb la col·laboració de

---