Grans Conjunts ESMUC: la Cobla com a pont entre el patrimoni i la modernitat
Cobla de l’ESMUC dirigida per Irene Delgado, 20 de gener de 2025.
L’Escola Superior de Música de Catalunya presenta un nou concert del cicle de Grans Conjunts protagonitzat per la Cobla, dirigida pel professor Xavier Puig, que oferirà un programa ric i variat que combina la tradició amb la creació contemporània. El concert tindrà lloc a la Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori (19 h) i és d’accés lliure fins a completar l’aforament.
El concert s’iniciarà amb la Suite primària de Manuel Oltra, una obra emblemàtica escrita per a cobla, dos clarinets i percussió. A continuació, s’interpretarà La roda del temps, una composició de Xavier Pagès que incorpora el violoncel com a solista, acompanyat per la cobla i timbales, en una proposta expressiva i introspectiva.
La segona part del concert estarà dedicada a una selecció de sardanes del compositor Juli Garreta, una de les figures més destacades del gènere. El públic podrà gaudir de peces tan conegudes com La Rondalla, La fada, La Mosca, Violeta, Carmeta i Isabel, que mostren la varietat de colors i emocions que Garreta sabia transmetre a través de la cobla.
Aquest concert és una oportunitat única per escoltar en directe un repertori que fa valdre la riquesa de la música catalana i el talent dels joves intèrprets de l’ESMUC.
La Cobla
La Cobla de l’ESMUC és un dels conjunts instrumentals de l’Escola Superior de Música de Catalunya, concebut per oferir als estudiants una formació integral en la interpretació del repertori per a cobla en un context de concert. Més enllà de la sardana, el conjunt treballa un ampli ventall d’obres: des d’obres de format lliure fins a creacions amb solistes o fusions amb altres estils com el jazz, la música moderna o la música d’arrel. Aquesta diversitat permet als estudiants explorar les múltiples possibilitats expressives de la cobla i connectar amb la creació contemporània.
Al llarg dels anys, la Cobla ha estat dirigida tant per professorat de l’ESMUC, com per reconeguts directors del país, com ara Jordi Figaró, Jordi Vilaró, Marcel Sabaté, Pep Moliner, Edmon Colomer, Joan Albert Amargós, Irene Delgado, o Salvador Brotons, entre altres. També ha col·laborat amb destacats solistes com Lluís Vidal, Marco Mezquida, Albert Guinovart, Gerard Claret o la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona. Aquestes experiències enriqueixen la formació dels estudiants i contribueixen a la projecció artística de la cobla com a formació versàtil.
Grans Conjunts de l’ESMUC
Des de l’inici de l’Escola, l’alumnat que cursa especialitats interpretatives, així com els provinents dels màsters (de Jazz, Flamenco, Interpretació de la Música Clàssica i Contemporània o de la Música Antiga) finalitzen el quadrimestre amb un concert públic, de les mateixes característiques i nivell d’exigència que els concerts professionals, i que serveix per mostrar els resultats assolits durant el període d’assaigs intensius que el precedeix.
Dirigides tant per professorat de l’Escola com per convidats externs, les diverses formacions que integren el cicle han anat creixent en nombre i en popularitat. Actualment, són una mostra visible de la diversitat d’estils que conviuen i interactuen dins l’ESMUC, i una excel·lent ocasió per al públic, que pot assistir generalment de franc o a preus molt reduïts a concerts de primer nivell.
Notes al programa
El concert de la cobla d’aquest final de curs està dedicat a tres renovadors del llenguatge coblístic: Manuel Oltra, Xavier Pagès-Corella, i Juli Garreta.
Des del Conservatori Superior de Música de Barcelona, entre el 1959 i el 1987, Manuel Oltra (1922-2015) va exercir una gran influència en els compositors joves, tant per la seva tasca pedagògica com amb la seva nombrosa i diversificada obra compositiva. La seva Suite primària (1975) és el desenvolupament d’una primera versió per a piano del 1949. Amb l’ampliació dels dos clarinets i la percussió, la cobla sembla desenvolupar un programa narratiu a través de les seves set parts, molt breus, mitjançant melodies que recorden aires populars: Pòrtic, Madrigal, Rondalla, Intermedi, Pantomima, Elegia i Festa.
La roda del temps és una obra composta per Xavier Pagès-Corella (1971) a Viena el 2001, durant l’estada de formació del compositor. Representa una exploració rítmica d’arrel stravinskiana, on el tempo i l’accentuació esdevenen matèria expressiva. No es tracta d’una obra programàtica ni vinculada al cicle poètic d’Espriu, sinó d’una metàfora musical del pas i transformació del temps. És remarcable pel seu ús innovador de la cobla com a conjunt concertant, en diàleg amb el violoncel —un instrument inusual en aquest gènere—, i per la seva estructura en blocs, sense desenvolupament temàtic tradicional. L’estrena fou a la Plaça del Rei, dins el Festival Grec.
Enguany es commemoren els 150 anys del naixement de Juli Garreta (1875-1925). Originari de Sant Feliu de Guíxols, Garreta es va formar en un ambient musical molt actiu, amb l’experiència com a intèrpret en diverses formacions de cambra. Tot i no haver passat per cap conservatori, va assolir una preparació sòlida. Va ser una figura clau en la dignificació de la sardana, a la qual va aportar una dimensió simfònica i una harmonia molt personals. Al concert d’avui n’escoltarem sis sardanes. Comentem-ne algunes:
La Rondalla, composta el 1902, representa un punt d’inflexió en la carrera de Garreta, on supera la seva etapa formativa i mostra una maduresa estilística notable. Amb una introducció evocadora que recorda l’inici de les rondalles orals, aquesta sardana guanyadora al concurs de Figueres destaca pel seu tractament harmònic i formal simfònic, anticipant la renovació i l’ambició poètica que Garreta aportà al gènere.
La sardana La fada es va interpretar el 27 de setembre de 1902 per la cobla Principal de La Bisbal al Teatre Novedades de Barcelona, dins del concurs de cobles convocat amb motiu de la festa de la Mercè. Segons el jurat, aquesta sardana s’allunyava de l’estil popular que exigien les bases del concurs. El títol no és casual: durant el Modernisme, les fades eren figures recurrents i emblemàtiques en les arts plàstiques i literàries.
Carmeta va ser interpretada el 24 de setembre de 1923 durant un homenatge a Juli Garreta organitzat per l’industrial i col·leccionista d’art Lluís Plandiura a Olot. Després del dinar a la Font Moixina, la cobla Barcelona va estrenar dues sardanes dedicades a les filles de Plandiura, Carme i Francisca, una de Garreta i una altra del pintor Iu Pasqual. Tot i això, Carmeta havia estat composta el 1915, però no va rebre aquest nom fins vuit anys després.
La sardana Isabel (1919) va guanyar, juntament amb Pastora enamorada, un premi en la vuitena Festa de la Música Catalana de 1920, un guardó de 500 pessetes atorgat per Francesc Cambó. Garreta la va dedicar a la seva esposa, Isabel Pagès.
Guillem González, estudiant de Musicologia
Programa
Suite primària, Manuel Oltra
La roda del temps, Xavier Pagès
Sardanes, Juli Garreta
La Rondalla (1902)
La fada (1902)
La Mosca (1905?)
Violeta (1907?)
Carmeta (1915)
Isabel (1919)
Carla Mallarach, flabiol
Jordi Vilaró, tible
David Oliva, tible
Marc Soler, tenora
Pau Coma, tenora
Aleix Torres Salvadó, trompeta
Asier Zufiaur, trombó
Romà Ivars, trombó
Gabriel Almeida, fiscorn
Ignasi Bofill, fiscorn
Joan Maria Añé, contrabaix
Cateria Obrador, clarinet
Lucia Hernández, clarinet
Vicente Martínez, percussió
Daniel Claret, violoncel solista
Xavier Puig, director
Més informació
Accés lliure amb l’aforament limitat a la capacitat de la sala.