L’ESMUC homenatja amb flamenco el graduat Daniel da Silva

Daniel da Silva.
El dijous 5 de febrer l’ESMUC acull un sentit homenatge a la figura del guitarrista flamenco i graduat de l’Escola, Daniel da Silva, que malauradament va morir el 6 de gener de 2025 a Montemor o Novo (Portugal) a causa d’un càncer. El concert, que tindrà lloc a la Sala Victoria de los Ángeles de l’ESMUC, a les 18.30 hores, compta amb la projecció del documental En cos i ànima i l’actuació de diferents companys de promoció i d’especialitat, com ara Anna Colom, Juan Antonio Moya, Miguel Fernández, Sara Sambola o Luna Zegers, entre altres. L’accés és lliure amb l’aforament limitat a la capacitat de la sala.
Daniel da Silva va estudiar guitarra flamenca sota la direcció del professor Joan Asensio. La seva graduació va ser el curs 2010-2011 i el seu tribunal va estar format, a més del ja mencionat, per Rafael Cañizares i Joan Mercader.
A l’acte que han organitzat els companys de Daniel da Silva amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya també hi seran presents la família i amics del músic.
Biografia de Daniel da Silva
Daniel Ángelo Grilo da Silva va néixer el 9 de desembre de 1983 al llogaret de São Sebastião da Giesteira, prop d’Évora, a la regió de l’Alentejo, Portugal. Procedia d’una família de forners. Des de molt jove va mostrar una gran sensibilitat musical i va començar a estudiar a l’Escola Professional de Música, on va cursar fins al 12è grau. Va començar a estudiar guitarra als 13 anys i el 2002 es va llicenciar en Guitarra Clàssica per la Universitat d’Évora. Va estudiar amb Antonio Caeiro, José Farinha, Manuel Morais, Alberto Ponce i Pedro Joia. Amb aquest últim compartia la passió pel flamenc. En escoltar el toc de Vicente Amigo en va quedar fascinat i es va proposar estudiar flamenco.
El 2006, com a part del programa Erasmus, va viatjar a Barcelona i va decidir inscriure’s a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Va estudiar guitarra flamenca sota la tutela de grans mestres com Rafael Cañizares, Juan Ramón Caro i Juan Manuel Cañizares, així com acompanyament al cant amb José Miguel Vizcaya “Chiqui de la Línea”. Paral·lelament, va col·laborar amb la companyia de dansa “Los Mulero” i amb el Ballet de José de La Vega, ampliant la seva experiència escènica.
Es va unir al grup Calima Colores, amb el qual va explorar nous horitzons musicals i va oferir nombrosos concerts arreu del món: Espanya, França, Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Grècia i el Marroc.
La seva carrera va començar a consolidar-se als tablaos flamencs de Barcelona, actuant regularment a “Los Tarantos” i col·laborant amb molts artistes flamencs. Al mateix temps, va participar en diversos projectes de diferents gèneres com el jazz, el fado, la bossa nova, el rock, el pop i la world music.
L’any 2011, com a culminació de la seva formació a l’ESMUC, va crear i interpretar un espectacle complet amb ball, toc, cant i percussió que va ser reconegut amb la màxima qualificació acadèmica, Matrícula d’Honor. També va obtenir la nota més alta per la seva valuosa tesi sobre l’evolució del toc “Acompanyament a Camarón de la Isla” de Paco de Lucía i Tomatito.
Al llarg de la seva carrera va col·laborar en diversos projectes a Portugal amb artistes com Mara i el grup Fado Violado. El 2013 va ser el guitarrista de la primera etapa de Rosalía, i junts interpretaven un programa de flamenco, bossa nova, fados i jazz, així com versions de Leonard Cohen.
El 2013 va fundar el seu propi estudi a Barcelona, on impartia classes de guitarra i percussió. Va realitzar gravacions per a diversos artistes i va enregistrar el primer disc de Juan Antonio Moya, “Bordón Negro”. El 2014 va començar a ensenyar guitarra al Conservatori de Vic i als seus últims anys es dedicava a la pedagogia, als seus concerts i a la gravació del seu propi disc.
El 2019 va néixer el seu fill Leonardo i l’agost de 2023 li van diagnosticar un tumor cancerós cerebral. El dia abans havia fet un concert en què havia sentit que arribava a la seva màxima expressió artística, i estava feliç perquè l’amplificació l’havia realitzat l’enginyer de so que formava part de l’equip de Paco de Lucía. Va sentir que el seu somni es complia en trobar-se dins l’òrbita del mestre. Aquest sentiment el va ajudar a afrontar la malaltia amb esperança, valentia i una gran dignitat.
Músics participants
Josep Bassal, Ramon Bassal i Francesc Corominas, violoncels
Anna Rossi, cant
Juan Antonio Moya, guitarra
Paola Lai i cors, veus
Toni Moñiz, cant
Pablo Gómez, guitarra elèctrica i percussió
Marina González, ball
Miriam Vallejo, cant
Ester González, cant
Lucero Cárdenas, ball
Isabel Ruiz de Villa, ball
Antonio Andújar, cante
Miguel Fernández, cant
Sara Sambola, cant
Anna Colom, cant
Excequiel Coria, guitarra
Jordi Rodríguez & grup
Luna Zegers
Accés lliure fins a completar l’aforament.