Giacomo Carissimi (1605-1674)
Historia di Jephte

1. Cum vocasset in proelium (Historicus, Alto)
2. Si tradiderit Dominus (Jephte)
3. Transivit ergo Jephte (Historicus, Coro a 6)
4. Et clangebant tubae (Historicus, Soprano II, Soprano III)
5. Fugite, cedite (Historicus, Basso)
6. Fugite, cedite (Omnes, Coro a 6)
7. Et percussit Jephte (Historicus, Soprano)
8. Et ululantes filii Ammon (Historicus, Soprano II, Soprano III, Alto)
9. Cum autem victor Jephte (Historicus, Basso)
10. Incipite in tympanis (Filia)
11. Hymnum cantemus Domino (Virgines)
12. Cantate mecum Domino (Filia)
13. Cantemus omnes Domino (Omnes, Coro a 6)
14. Cum vidisset Jephte (Historicus, Alto)
15. Heu mihi (Jephte, Filia)
16. Abiit ergo in montes (Historicus, Coro a 4)
17. Plorate, colles (Filia, Voci di eco)
18. Plorate, filii Israel (Omnes, Coro a 6).

Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Christ lag in Todesbanden, BWV 4


L’alumnat del Departament de Música Antiga de l’ESMUC tindrà l’oportunitat d’oferir aquest concert sota la direcció de Javier Artigas, un dels professors del departament i especialista en l’àmbit. Així, aquest últim Gran Conjunt del departament presenta un programa amb dues obres barroques sacres: un oratori italià de la dècada de 1640 i una cantata coral luterana de la primera etapa de Bach, interpretades amb cantants i instruments segons criteris històricament informats.

En primer lloc, s’interpretarà la Historia di Jephte, del compositor italià del barroc primerenc Giacomo Carissimi (1605-1674). Aquesta peça és un oratori sacre en llatí compost cap a l’any 1650 que presenta l’episodi bíblic de Jeftè i la tragèdia del sacrifici de la seva filla, alternant àries, recitatius, duos i cors. S’hi explica com Jeftè, cabdill d’Israel, abans d’anar a la batalla contra els amonites, promet a Déu sacrificar la primera persona que surti a rebre’l si obté la victòria, d’on surt triomfant. No obstant això, la persona que troba és la seva filla, per la qual cosa la peça acaba amb un final tràgic. Aquesta és una de les obres més conegudes del compositor i es considera clau en la història dels oratoris romans, ja que probablement va ser concebuda per a l’Oratorio del Santissimo Crocifisso a Roma. Se’n pot destacar l’expressivitat dramàtica típica de l’època i el lament final de la peça, “Plorate filii Israel”, que és un exemple paradigmàtic del pathos barroc, traduint el dolor en la música mitjançant dissonàncies i suspensions expressives.

Després, es podrà escoltar la cantata Christ lag in Todesbanden BWV4, del compositor alemany Johann Sebastian Bach (1685-1750), una cantata coral religiosa escrita per al Diumenge de Pasqua. És una de les primeres cantates escrites pel compositor, estimant-se que va ser escrita a Mühlhausen entre els anys 1707 i 1708 i estrenada a Leipzig amb una versió revisada el 1725. El text d’aquesta cantata, d’altra banda, està basat en l’himne homònim de Martí Luter, i l’obra està estructurada mitjançant les estrofes d’aquest himne. D’aquesta manera, trobem vuit números on la peça comença de manera instrumental i després s’hi van alternant àries, cors i duos, concloent amb un últim coral final que va ser afegit en la revisió del 1725. A més, és interessant com tota l’obra està cohesionada girant entorn de la melodia coral que apareix en tots els moviments. En definitiva, és una de les grans cantates de Bach, una peça molt important dins del repertori sacre de Pasqua per la seva retòrica, unitat formal i el tractament del text que presenta.

En conjunt, el programa proposa un diàleg entre la tradició catòlica italiana i la luterana alemanya, mostrant dos moments clau en l’evolució de la música sacra barroca i ensenyant diferents maneres d’interpretar la relació entre el text, la música i l’expressió.

Irati Urtizberea, estudiant de musicologia.