Soinu Ensemble estrena obres d’estudiants de Composició de l’ESMUC
Soinu Ensemble.
El departament de Creació i Teoria Musical de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) organitza un concert amb Soinu Ensemble, formació d’estudiants Erasmus+ de la Universitat de Graz (Àustria) que interpretaran obres d’estudiants de Composició de l’escola, després d’una setmana d’assajos conjunts. El concert tindrà lloc el divendres 22 de maig, a les 19 hores, a la Sala d’Orquestra. Accés LLiure.
Soinu Ensemble
Els integrants del Soinu Ensemble formen un grup dedicat a la creació i difusió de la música contemporània. Formats en el programa de màster Performance Practice in Contemporary Music (PPCM) de la Kunstuniversität für Musik und darstellende Kunst Graz (KUG), comparteixen la inquietud per explorar noves formes d’escolta i per ampliar els límits del repertori actual; especialment amb les compositores i els compositors espanyols. La seva formació, juntament amb Klangforum Wien, ha marcat la seva manera d’entendre la música, la interpretació, la precisió i la recerca de noves sonoritats.
Prenent això com a punt de partida, van iniciar el seu camí com a col·lectiu amb la finalitat de generar un espai d’experimentació, col·laboració i diàleg amb músics i artistes de diferents disciplines.
Els seus membres són: Dácil Guerra Guzmán, clarinet; Irati Goñi Leoz, violoncel; Mario Porcar Rueda, percussió, i Gerard Erruz López, electrònica.
Els estudiants de Composició que estrenen les seves obres són Aleix García Roca, José Ignacio Payá, Nacho Baeza i Lucas Altaba.
Aleix Garcia Roca.El que va quedar al front.
Obra per a clarinet, violoncel, percussió i electrònica inspirada en cartes reals de la Guerra Civil espanyola i la postguerra. A partir d’aquests testimonis, la peça transforma les paraules en material musical mitjançant un sistema d’encriptació rítmica basat en el codi Morse, fent que la música emergeixi directament del text.
Cada carta dona lloc a un univers sonor diferent, articulat a través de diversos procediments compositius i d’un llenguatge marcat per la tensió, la fragilitat i l’expressivitat. La veu fragmentada dels intèrprets, juntament amb tècniques instrumentals esteses i recursos electrònics, construeix un paisatge sonor que reflexiona sobre la memòria, l’exili i la pèrdua des d’una mirada contemporània i profundament humana.
Durada aproximada: 10 minuts.
José Ignacio Payá.Por favor, evite detenerse al cruzar las puertas giratorias.
Obra per a clarinet, violoncel, percussió i electrònica.
“For how quickly we made it to modern, seems like the postmodern is taking forever.”. Michael E. O’Reilly, Jeweled Escapement.
Durada aproximada: 12 minuts.
Nacho Baeza. Fracassare.
Per a clarinet, violoncel, percussió i electrònica.
Fracassare parteix d’una reflexió sobre l’experiència del fracàs en la pràctica musical: obres que no troben espai, idees que no funcionen com s’esperava o projectes que simplement no arriben a realitzar-se. Davant la imatge pública de l’èxit artístic, l’obra s’inspira en la incertesa, la fragilitat i la persistència que acompanyen habitualment el treball dels músics i compositors.
El títol sorgeix d’aquesta experiència, però també introdueix una segona lectura: la referència a l’origen etimològic de la paraula “fracassar”, derivada de l’italià fracassare, relacionat amb la idea de trencar, fer esclatar o descompondre alguna cosa en fragments. En l’àmbit sonor, l’obra desenvolupa un procés de transformació progressiva del timbre: des de sons inicialment estables i definits cap a textures cada vegada més complexes, rugoses i fragmentades, com si la matèria sonora es fracturés i mostrés la seva estructura oculta.
Durada aproximada: 10 minuts.
Lucas Altaba. Prisa Presa Prisión.
Per a percussionista i tres runners.
Arribaves puntual a aquest concert? Com va ser l’experiència d’arribada? Bicicleta suïcida, transport públic sobreescalfat i pujada de graons de dos en dos?
Jo mai arribo puntual, mai. Per tant, sempre vaig amb pressa. I m’he acostumat a la sensació; de fet, arribar abans d’hora em sembla una pèrdua de temps. Perdre el temps…
On vas amb tanta pressa, cor? Al voltant de què orbites? T’has cregut que hi ha alguna cosa al centre que mereixi el teu estat constant de cansament?
Durada: 10 – 12 minuts.
Més informació
Accés lliure amb l’aforament limitat a la capacitat de la sala.