Jean-François Dichamp

Departament de Música Clàssica i Contemporània

jdichamp@esmuc.cat

Piano

Dichamp Jean François

Formació

Després dels seus estudis a França Jean-François no triga a tornar-se en un dels més brillants estudiants de Nikita Magaloff i de Maria Curcio, deixebla de Schnabel, qui li ofereix un coneixement profund del piano i amplia el seu horitzó musical

Enregistraments

El seu últim CD Goyescas, una Ópera para piano amb la Suite de Granados sencera i Sonates de Scarlatti i de Soler, va rebre un Melómano de Oro a la revista musical “Melómano”. També la Revista Musical Catalana diu d’aquest enregistrament: “Inelubiblement, Requiebros, primera pàgina de la col·lecció, ens transporta a l’escriptura de Scarlatti amb la seva riquesa ornamental, que Dichamp traça amb detallada netedat i amb una visió profusament romàntica del contingut líric, aspecte que no abandonarà al llarg de tota la seva lectura”… “aspectes que Dichamp manifesta amb una qualitat tímbrica i un detallisme més que lloables.

Premis

La collita de recompenses internacionals aviat s’anuncia florint: tres premis en el concurs internacional de Santander (premi finalista, premi especial «talents joves» i el premi «especial Chopin» lliurat per l’esposa d’Arthur Rubinstein) són el punt de partida de una carrera internacional. «A very sensitive artist» diu el Times, «dons innats per Chopin» li contesta en eco The Independent on Sunday.

Primer premi per unanimitat del Conservatori Nacional Superior de Música de Paris en 1986.

Trajectòria

El 1982 va aparèixer a les pantalles de televisió un jove de 12 anys interpretant a Mozart quan era nen al costat de Michel Bouquet en la pel·lícula d’episodis de Marcel Bluwal consagrada a la vida del compositor de «Les noces de Figaro».