Comenaris al programa

Amb aquest repertori, el Gran Conjunt Simfònic de l’ESMUC aborda un dels grans desafiaments interpretatius de la música contemporània, que requereix molta precisió rítmica i alhora una gran sensibilitat tímbrica i expressiva.

La Sinfonia de Luciano Berio (1925-2003), escrita l’any 1968, és una de les obres més conegudes del compositor, i sovint es pren com a punt de partida del postmodernisme musical. Està dividida en cinc moviments, i combina orquestra i veus amplificades amb la tècnica del collage. Berio aconsegueix crear una obra que transmet tensió i misteri, utilitzant les veus d’una manera poc tradicional i fent servir tècniques com el xiuxiueig, la recitació o els crits. Per exemple, al tercer moviment —el més conegut—, recrea l’scherzo de la Segona simfonia de Mahler, barrejat amb citacions de Ravel, Stravinski, Brahms i molts altres, mentre les veus reciten textos de Beckett, Joyce i grafitis del Maig del 68. L’obra està dedicada a Leonard Bernstein, i es va estrenar amb l’Orquestra Simfònica de Nova York en aquesta mateixa ciutat.

Seguidament, Stille und Umkehr, que es tradueix com a “Silenci i penediment”, és l’última obra orquestral de Bernd Alois Zimmermann (1918-1970). La va compondre durant un període de malaltia, i aquest fet autobiogràfic es pot veure en el caràcter de la peça, fosca i intensa. Només amb un moviment, alterna moments de silenci amb esclats de so plens de força i tensió. Zimmermann explora el contrast i la densitat, i es crea un gran ambient d’atemporalitat amb els ostinatos, les notes llargues i els fragments microtonals.

Finalment, el concert es tanca amb Vista, composta el 2019 per Kaija Saariaho (1952-2023), una de les figures més destacades de la música contemporània actual. L’autora finesa es va inspirar en els paisatges de la costa del Pacífic, que va poder visitar el mateix any i pels quals va quedar fascinada. El títol, Vista, fa referència al sentiment que va experimentar d’obrir la ment a noves idees i músiques. Els dos moviments conviden a escoltar la música amb calma, amb contemplació i amb atenció al moviment subtil de la melodia.

Aquest programa ofereix una oportunitat de descobrir maneres diferents d’entendre la música com a mitjà d’expressió. Afrontar peces com les d’aquests compositors requereix concentració i una gran capacitat de treball en equip, com les que mostra l’orquestra simfònica dels estudiants de l’ESMUC. El resultat és un programa variat i estimulant, que ens acosta a sonoritats modernes a les quals estem poc acostumats.

Àgueda Garcia, estudiant de Musicologia de l’ESMUC

Grans Conjunts

L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC forma part dels Grans Conjunts, les formacions de caràcter estable que constitueixen la formulació visible de l’activitat acadèmica instrumental de l’Escola Superior de Música de Catalunya, conjuntament amb la Cobla, el Conjunt de Música Antiga, la Banda, la Big Band, l’ESMUC Jazz Project i els conjunts de Música Tradicional i Flamenco. 

La presència d’alumnat a l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC, com a Gran Conjunt, té una component d’avaluació perquè forma part del currículum. En virtut de la interdisciplinarietat del centre, els estudiants de les diferents especialitats instrumentals poden participar en les diferents agrupacions, la qual cosa complementa la seva formació musical i enriqueix el col·lectiu. 

Al llarg d’una setmana d’assajos, els estudiants participants treballen amb el director de la formació, amb dinàmiques professionals que els aporten una experiència real de cara a mostrar els resultats del seu treball i que els atorgarà un excel·lent bagatge en el seu futur com a intèrprets. 

L’Orquestra de l’ESMUC ha estat dirigida per Salvador Mas, Jaime Martin, Enrique Mazzola, Patrick Cohen-Akenine, Lutz Köhler, Jordi Mora, George Pehlivanian, Edmon Colomer, Xavier Puig, Francesc Prat, Ernest Martínez Izquierdo, Diego Naser i Ernest Martínez-Izquierdo, entre altres. 

Ernest Martínez-Izquierdo

Ernest Martínez Izquierdo, nascut a Barcelona, és una figura destacada de la direcció orquestral contemporània. Actualment, és Director Honorari de l’Orquestra Simfònica de Navarra i Director Principal Convidat de l’ensemble Barcelona 216, a més de professor a l’ESMUC. Amb una sòlida formació a Barcelona i París, va iniciar la seva trajectòria fundant l’ensemble Barcelona 216, especialitzat en música contemporània. Ha estat assistent de Pierre Boulez a l’Ensemble Intercontemporain i ha ocupat càrrecs destacats a l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de Navarra i l’Orquestra Simfònica de Barcelona.

La seva carrera internacional l’ha portat a dirigir orquestres i ensembles de prestigi arreu del món, com la Tokyo Symphony, la Philharmonique de Radio France o la Helsinki Philharmonic. En l’àmbit operístic, ha col·laborat amb creadors com Peter Sellars i La Fura dels Baus, dirigint obres de Kaija Saariaho, Mozart o Carl Orff. El 2023 va dirigir l’estrena mundial de Alexina B. de Raquel García Tomás al Liceu. Guardonat amb premis com el Grammy Llatí i el Diapason d’Or, és membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i Cavaller de l’Orde de la Rosa Blanca de Finlàndia.

(https://ernestmartinezizquierdo.com/biografia/)

Programa

Més informació