L’ESMUC acull una exposició per posar en valor la figura de Juli Garreta i trencar tòpics
Juli Garreta.
L’ESMUC acull del 26 de febrer al 24 d’abril una exposició dedicada al músic empordanès Juli Garreta. La mostra, coordinada pel departament de Recerca de l’Escola, s’instal·la al vestíbul del centre i consta de diversos materials que conviden a recórrer la trajectòria del compositor, amb l’objectiu de trencar tòpics sobre la seva figura. Lluny de ser un autor centrat únicament en la composició de sardanes populars de forma autodidacta, Garreta va cursar una formació reglada similar a la d’altres músics de la seva època. La seva obra el situa com a un referent de la modernitat musical catalana. L’exposició és d’accés lliure i està oberta a tothom que vulgui saber-ne més de l’artista.
L’activitat s’emmarca en les celebracions de l’Any Juli Garreta, dedicades a commemorar el 150è aniversari del naixement de l’artista i comissariades pel professor i investigador de l’ESMUC Joaquim Rabaseda.
Coincidint amb l’exposició, l’Escola prepara una fita destacada per a la recuperació patrimonial de l’autor: el primer llançament d’un àlbum del Segell ESMUC dedicat a Garreta amb enregistraments d’alumnes i professorat de l’Escola. Els detalls del treball es faran públics pròximament.
El laboratori de Juli Garreta
Juli Garreta, nascut a Sant Feliu de Guíxols (Girona), va ser un creador singular que va combinar la composició amb l’ofici familiar de rellotger. Tot i formar-se en l’entorn de la cobla del seu pare i l’Escola de Música de la seva vila natal, l’exposició combat la idea del músic purament intuïtiu.
Per a Garreta, la sardana va ser un laboratori d’experimentació sonora. La seva obra es defineix avui com una poètica musical del Noucentisme: una música arrelada al paisatge de la Costa Brava i les Gavarres, però amb una ambició tècnica i estètica universal.
La seva producció simfònica es caracteritza per una orquestració rica i complexa, amb obres cabdals com la Suite Empordanesa (1921), el poema simfònic Les Illes Medes (1923) o el Concert per a violí (1925). En el camp de la sardana, va evolucionar d’un estil romàntic cap a un expressionisme proper a Richard Strauss, i va aportar una densitat harmònica inèdita al gènere.
La connexió amb Pau Casals
Un dels fils conductors de la mostra és l’estreta relació amb Pau Casals. El mestre del violoncel, que va descobrir Garreta el 1911 i el convidava sovint a la seva residència de Sant Salvador, a El Vendrell (Tarragona), va esdevenir el seu gran valedor.
L’Orquestra Pau Casals va estrenar i programar regularment les seves obres simfòniques, i el mateix Casals va ser el destinatari de la cèlebre sardana A en Pau Casals. Entre les composicions més recordades d’aquesta etapa hi figuren Juny i La pedregada (1921).
Més informació
Accés lliure.