Classe magistral sobre recerca artística amb Jordi Pigem (Canvi de data)
Classe magistral amb el doctor Jordi Pigem
Divendres 19 de maig. 15 h. Sala Victoria de los Ángeles. CANVI DE DATA: Dissabte 3 de juny, d’11 a 14 h. Sala Victoria de los Ángeles.
La recerca artística com a coneixement transformador és el títol de la classe magistral que portarà a terme el Dr. Jordi Pigem
El Dr. Jordi Pigem és filòsof de la ciència i escriptor, especialista en els nous paradigmes de la ciència i en els corrents de fons que configuren el món contemporani. A la classe magistral que impartirà Pigem es farà una reflexió sobre la recerca científica i la recerca artística, tractant d’analitzar la importància de realitzar una recerca coherent amb el context tecnològic i tecnocràtic de la nostra societat.
La utilitat de les arts per a la construcció d’una realitat més humanitzada capaç de controlar la pressió de la tecnologia i la seva irrupció en la comunicació, el pensament i les llibertats, serà una de les idees que Jordi Pigem desenvoluparà en el transcurs de la classe magistral.
Aquesta classe magistral és la segona de les dues sessions que aquest curs Pigem ofereix a l’ESMUC. La primera va tenir lloc el passat 13 de gener. La classe s’adreça bàsicament als estudiants dels màsters d’interpretació de LIED i MEAI, tot i que la sessió és oberta per als estudiants de grau dels departaments instrumentals i per al professorat que vulgui assistir-hi.
Jordi Pigem és Doctor en filosofia, imparteix cursos i conferències sobre filosofia de la ciència i pensament ecològic. Ha treballat com a docent i coordinador en el màster de Ciència Holística del Schumacher College, a Anglaterra, és professor del Màster d’Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona i és autor de llibres com a Intel·ligència Vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència i Bona crisi. Cap a un món postmaterialista, tots dos publicats per l’editorial Kairós.
La recerca artística com a coneixement transformador
A partir del segle XVII es va començar a imposar un model de coneixement que considera que només és real el que pot expressar-se de manera objectiva, quantificable i calculable. Aquest model de coneixement, que ha tingut el seu paradigma principal en la física de Newton i en la mirada freda i distanciada, ha donat resultats espectaculars, sobretot en les ciències naturals. Més qüestionable és la seva utilitat en les ciències humanes i en la recerca artística.
Aquest model de coneixement, però no és ni tan sols plenament aplicable a molts àmbits de les ciències naturals (física quàntica, teoria del caos). Com va assenyalar el matemàtic francès René Thom al seu llibre Prédire n’est pas expliquer, «La porció de la realitat que pot ser ben descrita amb lleis calculables és extremadament limitada» (‘La part de réalité que l’on peut vraiment bien décrire par des lois calculables est extrêmement limitée’). Tot i això, avui anem cap a un món cada vegada més centrat en el que és calculable i digitalitzable, i cap a un model de coneixement (en tot el que envolta l’anomenada «intel·ligència artificial») més propi de les màquines que de les persones.
La recerca artística no es deixa reduir al que és calculable ni al que és objectiu. És una forma de coneixement essencialment transformadora, en què l’autor, artista, compositor o intèrpret no assoleix l’excel·lència amb la mirada freda i distanciada, sinó amb la plena immersió en allò que fa —o en allò que s’esdevé a través seu.
Més informació:
Sessió oberta per als estudiants de grau dels departaments instrumentals i per al professorat de l’ESMUC.