Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Competències transversals:

Desenvolupar la capacitat de veure-hi a través de les diferents disciplines artístiques i experimentar els punts de trobada i de creixement exponencial en la seva conjunció.

Competències generals:

Increment de la sensibilitat poètica i artística, de la capacitat de distingir el matís, de veure el petit i d’entrellucar el gran.

Competències específiques:

Capacitació per entrar en el món del símbol, de l’evocació. Habilitat per escoltar i palpar els sons de les paraules per travessar-los i poder entrar a un espai molt més gran que ells mateixos.

Resultats de l’aprenentatge (objectius generals)

– Conèixer per dins el text de les cançons. Ser conscients de com ha esdevingut música.

– Ampliar la capacitat de veure i d’entreveure. D’escoltar i de dir. La de deixar-se evocar i endur de la forma al contingut i més enllà.

– Reconèixer l’abast de la metàfora i dels llenguatges poètic i musical per indicar l’inefable.

– El rescat de la subjectivitat i de l’experiència personal i absoluta que és el diàleg d’un mateix amb el so, el símbol i el mite.

Continguts

Es treballa sobre els poemes, la musicació d’aquests poemes i la capacitat de mirar-los, percebre’ls i viure’ls.

Exercitant la mirada propera i l’aprofundiment en aquestes tres formes d’art (la poesia, la música i la cançó), s’obren unes panoràmiques i s’afina una sensibilitat que eixamplen els llindars de percepció de les obres i, per tant, també els del diàleg amb l’art i amb el sentir l’existència humana en general.

– El símbol. Presentació de la poesia com a via de coneixement.

– El sabor. El sentir. El sentit de “cantar”.

– La mirada. Desfocalitzar per entrar en la nova dimensió. Mirar amb el cos.

– La forma. El vers. Rima i ritme. Peus mètrics.

– El significat a través de l’etimologia dels mots.

– Metàfora, temps i polifonia.

– La dimensió de la paraula dins la dimensió de la música i de l’experiència humana.

Metodologia d’impartició

– Dinàmiques vivencials que ens acosten al símbol, al so, a la parla en el cos i des del cos i al silenci significatiu.

– S’acompanya els estudiants del so i la forma del poema cap a allò que indiquen i l’espai que obren. Observació de com canvien aquesta significació i aquest espai quan el poema s’ha convertit en cançó.

– Plantejament de preguntes. Diàleg a partir de textos evocatius. Reflexió sobre el sentir, el sentit i l’abast de la poesia.

Sistemes d’avaluació

El procés d’avaluació ve a posar de manifest la incoherència que seria jutjar o avaluar l’experiència personal, subjectiva i autèntica.