Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Competències generals (transversals): 

CG1: Posseir les habilitats, coneixements i comprensió artisticomusicals per fer propostes innovadores en projectes interpretatius. 

CG3: Mostrar la capacitat d’integrar coneixements en àmbits pràctics i/o creatius, tenir capacitat d’autoavaluació i assumir amb responsabilitat els seus compromisos artístics futurs. 

CG5: Posseir eines per a l’aprenentatge, l’automotivació i les habilitats pràctiques i creatives, a fi de ser constant en l’estudi i el treball de manera independent o autònoma. 

CG6: Vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines de pensament científic i humanístic a les arts en general i la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la professió amb una dimensió multidisciplinària. 

Competències específiques: 

CE1: Tenir la capacitat de relacionar els estudis pràctics i teòrics per tal de reforçar el propi desenvolupament artístic. 

CE2: Posseir criteris d’interpretació basats en una visió crítica i analítica del repertori a interpretar en els diferents itineraris d’especialització. 

CE3: Posseir criteris interpretatius específics fonamentats en els coneixements teòrics adquirits en l’itinerari d’especialització. 

CE9: Ser capaç d’utilitzar i aplicar la tecnologia musical en l’àmbit performatiu i de recerca. 

Resultats de l’aprenentatge (objectius generals)

– Identificar fonts documentals (bibliogragia, enregistraments, crítiques…) i extreure’n les dades més rellevants per a cada projecte interpretatiu. 

– Escollir i aplicar aquella metodologia científica més adequada per a la temàtica del treball de recerca artística plantejat. 

– Conceptualitzar, argumentar i vehicular verbalment criteris, opcions i decisions aplicats a la pràctica interpretativa. 

– Interpretar i dominar un repertori específic i suficientment substancial en què es posin de manifest les destreses tècniques i expressives instrumentals. 

– Dominar el programari aplicable a l’inventari i la catalogació d’arxius i altres documents musicals que estiguin disponibles al mercat. 

– Compartir espais de debat i de diàleg sobre treballs de recerca artística al camp musical. 

– Exposar en públic les conclusions del treball amb fluïdesa i bona argumentació. 

Continguts

1. El Treball Final de Màster a l’ESMUC.

1.1. Normativa, aspectes formals, terminis, etc. 

1.2. Tipus de treballs: treballs acadèmics, tècnics, artístics, etc. 

2. Models de recerca artística
3. Les preguntes i les tasques de recerca
4. Metodologies de la recerca artística

4.1. Investigació documental (tractament artístic de fonts i fonts artístiques) 

4.2. Models de recerca quantitativa artística 

4.3. Mètodes qualitatius en recerca artística 

5. Experimentació i investigació basada en la pràctica artística («Artistic practice research»)
6. Metodologies específiques

6.1. Anàlisi comparativa d’interpretacions i «performances» 

6.2. Tecnologia per a l’estudi de la interpretació 

7. L’entorn digital i l’elaboració de discursos multimèdia
8. Tractament bibliogràfic, concepte d’autoria, citació, paràfrasi, plagi (Ouriginal).
9. Seminaris de discussió de projectes

Metodologia d’impartició

– Sessions impartides pel professor amb suport audiovisual (presencial i en línia) 

– Activitats d’avaluació i de participació activa dels estudiants (presencial i en línia) 

– Anàlisi crítica de documents i de material audiovisual (presencial i en línia) 

– Elaboració de l’avantprojecte (no presencial) 

Sistemes d’avaluació

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final 

• Proves d’Avaluació Continuada: 40%  

• Avantprojecte: 40%  

• Assistència a les sessions: 20% 

Fonts d’informació bàsica

Blanchet, A. (1989). Técnicas de investigación en ciencias sociales. Datos, observación, entrevista, cuestionario. Madrid: Narcea. 

Blaxter, L.; Hughes, C.; Tight, M. (2001). Cómo se hace una investigación. Barcelona: Gedisa. 

Borgdorff, H. (2010). «Research in the conservatoire: Exploring the middle ground». En Dissonanz, 110, 14-19.  

Campbell, D.; Stanley, J. (1979). Diseños experimentales y cuasiexperimentales en la investigación social. Buenos Aires: Amorrortu. 

Eco, U. (2001). Cómo se hace una tesis. Barcelona: Gedisa. 

Fick, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata. 

Gil, J.; Perera , V. (2001). Análisis informatizado de datos cualitativos. Sevilla: Kronos. 

López-Cano, R.; San Cristóbal, U. (2014). Investigación artística en música: problemas, métodos, paradigmas, experiencias y modelos. Barcelona: Fonca-Esmuc. 

Mateo, J. (1997). La investigación ex-post-facto. Barcelona: Ediuoc. 

Wilson, M.; Van Ruiten, S. (eds.) (2013). SHARE. Handbook for Artistic Research Education. Àmsterdam: SHARE Network.