Concert de clausura de l’exposició sobre Francisco Casanovas en motiu del 40è aniversari de la seva mort

Francisco Casanovas.
El concert de clausura de l’exposició Una vida de pel·lícula, dedicada al 40è aniversari de la mort del músic Francisco Casanovas i exposada a l’ESMUC, té lloc el dilluns 16 de febrer a les 12:30 h a la Sala 4 Alícia de Larrocha de L’Auditori. L’acte serà presentat pel comissari de l’exposició, Juan Francisco Cayuelas, i és d’accés lliure limitat a la capacitat de la sala.
El programa inclou una selecció d’obres de Casanovas en diverses formacions: guitarra, música de cambra per a vent, composicions per a flauta sola, repertori per a piano i saxòfon, així com arranjaments per a orquestra de flautes.
Hi participen professorat i estudiants de l’ESMUC, amb la presència, entre altres, de Vicens Prats, Àlex Garrobé, Mariano García i l’Orquestra de Flautes de l’ESMUC, sota la direcció de José Francisco Sánchez.
L’esdeveniment vol retre homenatge a la trajectòria d’un compositor rellevant en el panorama musical català del segle XX i posar en valor la seva obra a través de noves interpretacions i arranjaments.
Francisco Casanovas
El músic català Francesc Casanovas va ser un polifacètic músic barceloní que va néixer el 1899 a la plaça de Sant Joaquim de Sant Gervasi de Cassoles. Molt aviat, la família es va mudar a la ciutat francesa de Carcassonne ia partir del 1909 va tornar a Barcelona on va realitzar els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música i al Conservatori Superior de Música del Liceu amb mestres com Vila (flauta), Morera (harmonia) i Lamote de Grignon (composició). Va perfeccionar els seus estudis de flauta a París amb Louis Fleury i de composició amb Pau Casals i Igor Stravinsky.
Va ser membre fundador de l’Orquestra Pau Casals, amb la qual va actuar com a solista al teatre dels Champs Élysées de París el 1924 amb motiu dels Jocs Olímpics. Durant aquesta estada va aprendre a tocar el saxofon de forma autodidàctica i va començar a oferir concerts a les millors sales de Barcelona i a actuar per a Ràdio Catalana i Ràdio Barcelona. Va fer gires de concerts per tot Europa, nord d’Àfrica, Amèrica i Àsia, i va enregistrar discos per a les cases Parlophon, Columbia i His Master’ Voice. Va adquirir tal domini que molts el van considerar el millor saxofonista del món. El 1945 va guanyar el Premi Columbia d’aquest instrument a Nova York.
L’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la 2a Guerra Mundial el van obligar a residir a Calcuta des del 1936 fins al 1956, ciutat on actuava anualment amb la seva Casanovas Orchestra des del 1930. A Calcuta va ser director de l’Escola de Música per oposició a Londres i de l’Orquestra Simfònica. A l’Índia es va relacionar amb personalitats de la talla de Tagore, Gandhi, Teresa de Calcuta o els Virreis de l’Índia, i amb músics com Yehudi Menuhin o Benjamin Britten. Va ser professor del cèlebre director d’orquestra Zubin Mehta.
Més informació
Accés lliure amb aforament limitat a la capacitat de la sala.