El compositor i director gadità Aitor Vázquez Torres guanya el XXIII Premi Internacional Joan Guinjoan per a Joves Compositors amb l’obra ‘Stigma’
Aquesta edició del premi ha superat la trentena d’obres presentades, de més de 16 països, i té el suport de la Fundació Banc Sabadell.
La vint-i-tresena edició del Premi internacional Joan Guinjoan per a Joves Compositors, atorgat per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), i amb el suport i la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, ha premiat el compositor gadità Aitor Vázquez Torres per l’obra ‘Stigma’. Enguany, el jurat, format per els i les compositors/es Reiko Yamada, Aureliano Cattaneo, Josep Rio-Pareja, Bernat Vivancos i Eduard Resina (cap del departament de Creació i Teoria Musical de l’ESMUC), ha escollit per majoria l’obra del compositor de Jerez.
El jurat ha decidit donar el premi a ‘Stigma’, per a conjunt instrumental de quinze instruments, perquè “demostra una gran maduresa musical i una excel·lent factura instrumental, que batega entre sonoritats contrastadament polaritzades”.
Nascut a Jerez de la Frontera el 1993, Aitor Vázquez va estudiar Composició al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid on va rebre el premi Flora Prieto – Jorcam de Composició. Després de completar els estudis de Composició va continuar la seva formació en Direcció orquestral a la Kunst-Universität de Graz (Àustria). Recentment, ha guanyat el premi Jove Talent de Jerez 2025.
La composició segons l’autor
“Stigma’ és una obra tràgica. És una exploració sonora que habita el límit entre la violència i la fragilitat, entre el dolor esquinçador i la calidesa que emergeix, fins i tot, dels gestos més expressius. L’obra està marcada per un dolor incessant, un tràgic conflicte intern que mai desapareix, ni tan sols en els moments de major intimitat. La música oscil·la constantment entre el clar i l’ambigu: hi ha gestos definits, gairebé implacables, que contrasten amb altres més difusos, que semblen perdre’s en el buit. Aquest canvi constant subratlla una lluita entre extrems, com una cicatriu que mai arriba a cicatritzar del tot.
El meu procés creatiu se centra en el so com una entitat autònoma, i cada obra comença sempre amb una selecció precisa d’una paleta de colors i gestos. Aquesta idea, que vaig aprendre de Cristóbal Halffter, s’ha convertit en un pilar fonamental de la meva manera de compondre. Dibuixar gestos musicals que funcionen com una estructura inicial, juntament amb una paleta de colors i timbres, permet que sorgeixi el material musical amb el qual desenvolupo el meu treball.
La tragèdia de ‘Stigma’ no radica únicament en la seva violència o la seva duresa, sinó també en la seva persistència emocional. Cada pausa i cada silenci se senten tensos, carregats, com un espai on el dolor i la memòria ressonen. Els moments més càlids de l’obra no ofereixen consol, sinó un eco d’una ferida incurable, un recordatori que el dolor sempre està present, latent, llest per emergir de nou.
En termes sonors, l’obra és una batalla contínua entre textures esquinçadores i un lirisme trencat, on els contrastos extrems en timbre, atac i intenció creen un paisatge sonor tant cru com emotiu. ‘Stigma’ no busca resoldre aquest conflicte, sinó exposar-lo, amplificar-lo i donar veu a una marca que transcendeix el so i roman viva en l’experiència de l’oient”.
Aitor Vázquez Torres
Aitor Vázquez Torres (Jerez de la Frontera, 1993) és compositor i director d’orquestra. Va estudiar Composició al Real Conservatori Superior de Música de Madrid (RCSMM), on va rebre el Premi Flora Prieto – Jorcam de Composició i va obtenir més endavant el segon premi en el I Concurs de Joves Compositors Andalusos.
Després de completar els seus estudis en Composició, va continuar la seva formació en Direcció d’Orquestra a la Kunst-Universität de Graz (Àustria) amb Marc Piollet i Wolfgang Döerner, complementant el seu aprenentatge amb classes magistrals de Roland Klutig i pràctiques amb Klangforum.
S’ha especialitzat en direcció de música contemporània estudiant amb Arturo Tamayo a Suïssa, a l’Acadèmia d’Estiu del Remix Ensemble amb Peter Rundel, i en el curs de direcció del Divertimento Ensemble amb Sandro Gorli. Des de 2021, participa com a director principal convidat de l’Arxis Ensemble i ha dirigit en esdeveniments com el Festival RESIS de Música Contemporània, els cicles “Matinais Musicais” de la Casa de la Cultura de Santiago de Compostel·la, i en el certamen final de la XV edició del Premi Gaos de Composició.
Actualment, combina la seva tasca com a director amb un retorn a la composició, guanyant la Convocatòria de Joves Compositors/es de Plural Ensemble 2024 amb la seva obra ‘Credo’.
Concert de Fi de Grau de Composició i lliurament del Premi
El 15 de juny, a les 19 hores, tindrà lloc el Concert Fi de Grau de Composició i el lliurament del Premi Joan Guinjoan per a Joves Compositors a la Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori. En el transcurs del concert es presentaran les composicions d’estudiants de l’especialitat de Composició del Grau en Ensenyaments Artístics Superiors, a més de la composició guanyadora.
Noves generacions de creadors musicals
Convocat anualment per l’ESMUC des de l’any 2002, el Premi Internacional Joan Guinjoan busca estimular i promoure la creació actual entre les noves generacions de compositores i compositors, així com facilitar l’estrena i la divulgació de les obres guardonades. Entre els guanyadors d’edicions anteriors s’hi troben noms com els de Carlos de Castellarnau, Guillem Góngora, Jesús Navarro, Josep Sanz, Javier Quislant, Nacho de Paz, Aníbal Vidal, Franco Calabria o David Antúnez.
La dotació del premi és de 4.000 euros nets i l’obra guanyadora, a part de ser estrenada des de l’ESMUC, té la possibilitat de ser enregistrada i editada en disc per la mateixa Escola. L’organització també pretén amb aquest guardó poder contribuir a la promoció de la cultura i la creació musical. A més, el premi respon a la necessitat d’establir un marc per a la creació de noves obres en una diversitat de tendències, estils i formacions instrumentals.
Per tretzè any consecutiu, la Fundació Banc Sabadell col·labora amb el premi, un suport que ha contribuït a consolidar el certamen i a incrementar la seva difusió, a més de mantenir la seva dotació econòmica. L’objectiu de la Fundació és promoure la cultura i les arts, la investigació i l’educació, amb especial interès en l’impuls al talent jove.
Natural de Baeza (Jaén, 1995), El guanyador del Premi Internacional Joan Guinjoan, David Antúnez Rodríguez, va estudiar composició al Conservatori Superior de Música Manuel Castillo de Sevilla. També ha finalitzat el Bienni de Composició al Conservatori Giuseppe Verdi, de Milà, amb Gabriele Manca. En els últims anys el compositor ha treballat amb diverses institucions com ara el Teatre Laboratori della Toscana i el WARM (Workshop on Artistic Research in Music).
Guanyador d’altres premis com ara Straordinario di Composizione 2020, del Conservatori de Milà, o el primer premi del “I Concurs de Composició Musical Joves Andalusos (Granada, 2018), també va ser un dels compositors seleccionats a la Convocatòria Plural Ensemble per a Joves Compositors i Gira 2016. David Antúnez inicia i continua la seva investigació artística centrada en la figura de l’intèrpret en la composició musical.
“L’obra reprèn alguns versos de la poeta argentina Alejandra Pizarnik, concretament els que vaig fer servir fa uns anys per escriure una obra que encara espera ser estrenada. En aquesta espera, en la necessitat que les seves paraules ressonin a l’aire, torno als poemes d’Alejandra que, variant lleugerament un dels seus versos, haurien de tenir ales. Les idees que entreteixeixen els diferents moviments creen una obra intertextual en què les paraules d’Alejandra conviuen amb altres autors. Cadascun dels tres moviments reflecteix, respectivament, un petit fragment de: Fernando Pessoa («De sobte tota l’aigua de mar del port és transparent»), Julio Cortázar («però el que ell busca en el fons és tornar-li al verb “descendir” tota la seva brillantor») i Antonio Machado («en el silenci de cent mars: lleu | aura»).
En aquesta obra he pogut aplicar algunes tècniques per revalorar la figura de l’intèrpret en música, l’interès de la qual està directament relacionat amb la investigació artística que faig des de fa uns anys. D’aquesta manera, com a exemple, en el primer moviment treballo amb la memòria dels intèrprets en el moment de la interpretació. En el segon, l’estructura formal és decidida espontàniament pel director (sense fixar-la durant els assaigs). Mentre que al tercer proposo un treball de “fonètica instrumental” perquè alguns intèrprets el reflecteixin en els seus materials.
Per acabar, cal destacar, a més del paper protagonista de la veu que recupera els poemes de Pizarnik, la importància que algunes tècniques instrumentals de percussió van tenir durant la composició de l’obra. Em refereixo a la riquesa dels harmònics obtinguts amb dos plats orquestrals al primer moviment, presa de l’obra Libra, del compositor Chen Chengwen, o les possibilitats de produir harmònics en la pell d’una caixa al tercer, una tècnica desenvolupada pel percussionista Etienne Nillesen. Si bé es tracta de tècniques instrumentals molt inestables, és aquí on resideix la bellesa, volia donar-los l’espai per barrejar-se amb els sons de la resta de l’ensemble i de la veu cantada.”
David Antúnez Rodríguez