Edvard Grieg (1843 – 1907)
Holberg Suite, Op. 40

Samuel Barber (1910 – 1981)
Adagio for strings, Op. 11

Benjamin Britten (1913 – 1976)
Simple Symphony


Notes al programa
La Camerata Casals tanca el curs 2025-2026 amb un programa dedicat a tres grans compositors situats entre els segles XIX i XX. Primer, la Holberg Suite, op. 40 (inicialment anomenada Holbergiana) del compositor i pianista Edvard Grieg (1843-1907) un músic molt reconegut per obres com Peer Gynt i per inspirar-se sobretot en les seves obres amb el folklore de les terres on va néixer, Noruega. El compositor nacionalista va compondre aquesta obra inicialment per a piano sol l’any 1884, per la celebració del 200è aniversari del naixement de Ludvig Holberg, dramaturg considerat el pare de la literatura danesa. Més tard, el compositor noruec va acabar l’arranjament per a cordes d’aquesta peça el març de 1885. Aquesta obra està dedicada a la noruega Erika Lie Nissen (1845–1903), una pianista i professora de música qui va arribar a tenir contacte amb diversos grans músics com Chopin i Grieg.

Samuel Barber (1910 – 1982) és un dels compositors nord-americans més destacats del s. XX. La seva obra més coneguda és l’Adagio for Strings, op. 11, una peça d’un gran caràcter emotiu i expressiu. Es va estrenar l’any 1938 sota la direcció del prestigiós director d’orquestra Arturo Toscanini, un moment que va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria del compositor. Barber va crear aquesta peça a partir del segon moviment del seu quartet de corda compost dos anys abans, el 1936. Moltes persones reconeixen aquesta música gràcies al cinema. Per exemple, apareix a la pel·lícula Platoon, ambientada en la guerra del Vietnam, on la melodia actua com a leitmotiv i intensifica el dramatisme de les escenes.

Finalment, acabarem aquest gran programa amb la Simple Symphony, del britànic Benjamin Britten (1913 – 1976), un altre dels grans compositors del s. XX. Cal destacar que Britten va compondre aquesta obra l’any 1934, quan es trobava en l’últim any dels seus estudis al Royal College of Music de Londres. Es tracta d’una peça curiosa, ja que el compositor va recuperar petits fragments musicals que havia escrit durant la seva infància, entre els nou i els dotze anys. Posteriorment, els va reelaborar i els va donar forma fins a convertir-los en una simfonia per a orquestra de cordes. En aquesta obra també destaca l’estil musical, que en alguns moments pot recordar una suite barroca pels jocs contrapuntístics entre les melodies. Tot i això, Britten aconsegueix mantenir el llenguatge modern i personal que li és propi.

Eulàlia Potau, estudiant de Musicologia.