Publicat el 13 de maig de 2026

Comparteix a:

Converses amb finalistes dels Premis Alícia al Talent Emergent 2026

Converses Premis Alícia

Converses Premis Alícia.

El dimarts 19 de maig, de 10 a 12 h, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) acull la taula rodona Converses amb els finalistes del Premi Alícia 2026 al Talent Emergent, organitzat per l’Acadèmia Catalana de la Música, amb la col·laboració de l’Escola. La taula rodona serà moderada per la professora del departament de Gestió de la Música, Isabel Villanueva i reunirà Amaia Miranda (alumni de l’ESMUC), Aina Tramullas (Pitxorines), Giulietta Vidal (Alosa) i Pau Armengol. Tindrà lloc a l’aula A346 de l’ESMUC. L’activitat s’adreça principalment a l’alumnat de l’assignatura Desenvolupament professional.

  • Dimarts 19 de maig.

  • De 10 a 12 hores.

  • Aula A346. ESMUC


En el marc dels Premis Alícia 2026, l’Acadèmia torna a impulsar les converses amb finalistes.  La conversa és oberta i servirà per compartir trajectòries, processos creatius i mirades sobre l’escena emergent, reunint alguns dels projectes nominats per parlar, compartir i posar en comú els processos que hi ha darrere de la música. Aquest any, el cicle inclou dues sessions. La primera a l’ESMUC i la segona, una sobre Autoria, el 9 de juny, a la seu de la SGAE a Barcelona, i oberta al públic.

Els participants a la Taula rodona:

Guitarrista, compositora, productora i cantautora que destaca per la seva personalitat amb la guitarra, la inquietud envers el so com a element més expressiu, i la sensibilitat i poètica de les seves cançons.

Enganxada a una guitarra des de petita, Amaia Miranda estableix un vincle profund amb qui l’escolta; és des d’aquí que crea, toca i canta la seva música, que transporta a un univers de calma, bellesa i sensibilitat. El seu últim disc, Mientras vivas brilla (Vida Records, 2024), ha estat reconegut per la ràdio NPR com un dels cinquanta millors discos de l’any.

A més del seu projecte personal, actualment forma part de la banda de la Christina Rosenvinge i Gorka Urbizu. És graduada a l’ESMUC.

Aina Tramullas (Pitxorines)

Pitxorines és el projecte musical format per vuit joves mallorquines professionals de la música, que revisiten el repertori popular de Mallorca des d’una proposta fresca i innovadora, amb arranjaments propis que beuen de la música tradicional, el jazz i la música clàssica. El grup combina les seves veus amb instruments com les xeremies, el flabiol i tamborino, el violí, el violoncel, la flauta travessera, el contrabaix, el piano i la percussió.
El projecte Pitxorines va començar el 2023 i va tenir un rebement excepcional, tant per part del públic com de la crítica, fins al punt que el 2024 decidiren publicar el seu primer disc Un so qui no es gasta, amb nou cançons populars arranjades per elles mateixes. Aquell mateix any també publicaren a les plataformes l’EP Floquets i neules, que reuneix dues nadales tradicionals de Mallorca i Menorca.

La resposta a la proposta de Pitxorines ha estat extraordinària: en només dos anys han ofert més d’un centenar de concerts i recitals, i aquest ressò s’ha reflectit en nombrosos reconeixements. L’any 2024 foren distingides amb el Premi de la crítica a Millor disc de Folk i amb el Millor disc de folk per votació popular als VII Premis Enderrock de la Música Balear. A això s’hi suma el Premi Gota d’Oli 2024, atorgat pel Consell de Mallorca i DO Oli de Mallorca per la seva tasca en la preservació de les tradicions musicals de generació en generació.

El 2025 reberen el Premi a Millor Directe als VII Premis Enderrock de la Música Balear i, a finals d’aquell mateix any, el prestigiós Premi Bartomeu Rosselló-Pòrceldels Premis 31 de Desembre, que reconeix la seva aportació innovadora, àgil i engrescadora al repertori musical tradicional, així com la seva capacitat per apropar el cançoner antic a les generacions joves i al públic general amb una posada en escena i una presentació musical de gran qualitat.

El duet ALOSA, format per Giulietta Vidal (veu i percussions) i Irene Romo (veu, violoncel i percussions), ha publicat el seu primer àlbum, El primer cant del matí. El disc, integrat per nou cançons, consolida un univers sonor propi i marca un pas endavant en la trajectòria d’un dels projectes emergents més destacats de l’escena catalana.

El primer cant del matí arriba després de la bona acollida dels senzills “El forner”, “Nenes de ciutat” i “Flors i violes”, i confirma la solidesa artística d’ALOSA. Produït conjuntament amb Arnau Figueres, responsable també de la gravació, la mescla i la masterització, el disc combina composicions pròpies amb adaptacions del cançoner popular com “La dama d’Aragó”, “El cant dels ocells” i “Marieta cistellera”. Entre els temes destacats hi ha “Las alamedas”, una col·laboració amb Tarta Relena a partir d’un text de Federico García Lorca, i “El riu”, que incorpora el poema “L’ametller” de Joan Maragall.

Amb una proposta que parteix de la tradició i dialoga amb noves sonoritats, ALOSA s’ha consolidat com una de les veus més personals del nou folklore català. Els seus directes, marcats pel treball vocal, el violoncel i la percussió tradicional, han obtingut una excel·lent resposta de públic, amb entrades exhaurides a les principals sales i festivals del país.

Nascut a Sabadell, s’ha format vocalment amb Carlos Chausson i ha rebut lliçons de mestres com Jaume Aragall, Eva Mei, Matthias Goerne, Mariella Devia o Plácido Domingo. Després d’obtenir el títol de doctor en Química Teòrica i Computacional per la UAB, va debutar a Sabadell amb el rol de Leporello (Don Giovanni) i posteriorment fou seleccionat pel Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts Reina Sofía de València.

Ha desenvolupat els rols de Leporello i Don Giovanni (Don Giovanni), Figaro (Le nozze di Figaro), Dulcamara i Belcore (L’elisir d’amore), Sagrestano (Tosca), Martino (L’occasione fa il ladro), El Magnat (La gata perduda), Silvio (Pagliacci), Escamillo (Carmen), entre altres. En el camp de l’oratori, ha interpretat obres com El retablo de maese Pedro, de Falla, el Requiem, de Mozart, la Novena Simfonia, de Beethoven, El pessebre, de Pau Casals, la Petite messe solennelle o les Passions, de J. S. Bach.

Ha estat dirigit per mestres com Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Susanna Mälkki o Plácido Domingo. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2021/22 amb Die Zauberflöte i hi ha tornat amb La gata perduda, Gianni Schicchi i Manon (2022/23) i La traviata (2024/25).

Isabel Villanueva és professora de l’ESMUC al Departament de Gestió de la Música, on imparteix docència en l’àmbit de desenvolupament professional, management i intermediació. Forma part del professorat de l’Escola i compagina la tasca acadèmica amb una trajectòria professional vinculada a la gestió cultural i la indústria musical. En aquest cas és directora del BIME des de 2024.

És doctora en Comunicació i especialista en la intersecció entre la música, les arts escèniques, les noves tecnologies i l’estudi d’audiències. Amb una sòlida formació acadèmica que inclou un MBA en Music Industry per la UCLA i un màster en Gestió Cultural, ha desenvolupat una trajectòria destacada en recerca sobre digitalització i nous públics en la música. Ha estat reconeguda amb el Premi en Investigació Audiovisual del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i ha estat beneficiària d’una beca Fulbright postdoctoral a la Herb Alpert School of Music de la UCLA.

Amb més de quinze anys d’experiència en l’àmbit acadèmic i professional, ha ocupat càrrecs de responsabilitat a la Universitat Internacional de Catalunya i ha estat directora del Màster en Management Artístic de l’ESMUC. Paral·lelament, desenvolupa tasques de consultoria internacional i lidera una empresa pròpia dedicada a l’estratègia i la creativitat en el sector musical.

Més informació