La novel·la Concierto barroco (1974) narra les vivències de dos viatgers del segle XVIII arribats des de l’altra banda de l’Atlàntic a la Venècia dels carnavals, de Vivaldi i de l’Ospedale della Pietà. Un viatge que, sobtadament, farà saltar l’espectador al llarg dels segles, a ritme de músiques endiablades, en un vertiginós periple en (i sobre) el temps.

La proposta escènica de Pol Roig, inspirant-se en l’estil d’escriptura de Carpentier, es desplega com un gabinet de curiositats o arxiu teatralitzat, en què les composicions de Händel, Vivaldi o Ligeti —interpretades per l’Ensemble de l’ESMUC sota la direcció de Dani Espasa— cohabiten amb textos, objectes i sons d’altres indrets, d’altres històries. Un recorregut a partir de les màscares i veus conservades al museu imaginari d’una cultura avui condemnada a imitar-se a si mateixa.

L’obra de Carpentier

La ciutat de Venècia esdevé el lloc on el temps es converteix en espai, transfigurada en un eclèctic gabinet de curiositats on els objectes i les meravelles que s’hi acumulen no es regeixen per cap ordre ni jerarquia de valor. A través de la força hipnòtica de la música i la veu d’Alejo Carpentier, diferents personatges són convocats —molt abans de la invenció del terme— a una jam session on les alumnes de l’Ospedale della Pietá desperten la força festiva de les melodies de Vivaldi, Händel i Scarlatti. Els compositors, presents a l’escena, es repten als ulls d’un indià i el seu servent, que han viatjat a Venècia per unir-se al seu famós carnaval, carregats amb els ritmes criolls de l’altra banda de l’Atlàntic.

La festa i l’embriaguesa, obren una temporalitat abstracta, trans-històrica, on aquests personatges circulen lliurement —sempre guiats per la música—, oferint a l’espectador un desplegament visual, plàstic i sonor que vol aportar una nova dimensió al Concierto Barroco de Carpentier. Des d’un solo de percussió impossible que provoca una conga erràtica, les converses davant la tomba de Stravinski, el taüt de Wagner creuant l’escenari com una góndola mentre surt el sol per darrere dels quadres, una alumna que dansa embogida pels ritmes de Händel, un assaig surrealista del Motezuma de Vivaldi o la trompeta de Louis Armstrong, que ressona també dins aquest magatzem de temporalitats creuades. 

Fitxa artística

Pol Roig, direcció escènica i dramatúrgia
Dani Espasa, direcció musical
ESMUC ensemble
David Albet, idea original
Montserrat Seró, soprano
Mamadou Diallo, Rubén Jimenez Rosco, intèrprets
Ester Guntín, direcció de moviment
Mireia Sintes, disseny d’il·luminació
Alejandro Gómez Palomo, disseny del vestuari dels protagonistes
David Aguilar, dramaturgista
Quim Palmada, ajudantia de direcció
Pol Roig, disseny d’espai i vestuari
Lucia Castro, ajudantia d’espai
Flor Violeta Sobrequés, ajudantia de vestuari

Ensemble de l’ESMUC

Amb el suport de Fabra i Coats.

Més informació