Història de la música del segle XIX


Tipus: Obligatòria (OB)

Matèria: Teoria i història

ECTS: 4

Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 1
Hores per treballs dirigits (no presencials): 40
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 34

Departament: Estudis Culturals i Musicals

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Competències transversals: 

CT17: Contribuir amb la seva activitat professional a la sensibilització social de la importància del patrimoni cultural, la seva incidència en els diferents àmbits i la seva capacitat de generar valors significatius. 

 

Competències generals: 

CG11: Estar familiaritzat amb un repertori ampli i actualitzat, centrat en la seva especialitat però obert a altres tradicions. Reconèixer els trets estilístics que caracteritzen a aquest repertori i poder descriure’ls de forma clara i completa.  

CG12: Acreditar un coneixement suficient del fet musical i la seva relació amb l’evolució dels valors estètics, artístics i culturals.  

CG14: Conèixer el desenvolupament històric de la música en els seus diferents tradicions, des d’una perspectiva crítica que situï el desenvolupament de l’art musical en un context social i cultural.  

CG15: Tenir un ampli coneixement de les obres més representatives de la literatura històrica i analítica de la música.  

CG17: Estar familiaritzat amb els diferents estils i pràctiques musicals que li permetin entendre, en un context cultural més ampli, el seu propi camp d’activitat i enriquir-lo. 

 

Competències específiques: 

IN6: Argumentar i expressar verbalment els seus punts de vista sobre la interpretació, així com respondre al repte que suposa facilitar la comprensió de l’obra musical. 

Resultats de l’aprenentatge (objectius generals)

  1. Desenvolupar una actitud i metodologia d’estudi i aproximació a l’obra musical des d’una perspectiva analítica i musical, i valorar críticament les principals metodologies d’anàlisi i les seves aptituds i limitacions respecte a les característiques de l’obra objecte d’estudi.
  2. Observar les diverses maneres com s’ha organitzat material sonor en relació a les línies de pensament de l’època i pel que fa a la seva aportació al fet musical.

Continguts

Relació entre transformacions polítiques i socials i evolució de l’estil musical al segle XIX. Compositors, escoles i tendències. Estils compositius i interpretatius, i llurs processos de transformació. Ensenyament i transmissió del saber musical. Problemàtiques de gènere. Aspectes organològics. La recepció de la música del segle XIX des del moment del seu naixement fins la actualitat. Història i periodització del pensament sobre la música d’aquell segle: historiografia i procediments analítics. Metodologies d’investigació específicament destinades a aquest període, i fonts documentals, objectuals i historiogràfiques corresponents. Anàlisi de partitures i notacions de l’època en edicions antigues i modernes. Audicions d’obres representatives de les diverses tendències d’aquest període. Anàlisi de documents coetanis sobre l’activitat musical i el seu entorn. Ubicació de les interpretacions de música d’aquell segle en les corresponents tradicions culturals. Presentació de les figures dels grans compositors com a part d’una realitat musical i culturalment complexa i articulada lo més allunyada possible de qualsevol mitització. Anàlisis de les transformacions viscudes per la música anterior al segle XX enteses com a reflex de la gestació de la cultura contemporània tal com la coneixem avui dia. 

Metodologia d’impartició

La metodologia d’ensenyament-aprenentatge en les classes comporta sessions classes magistrals (exposicions de temes), sessions de debat i col·loqui, sessions de treball en grup i sessions d’exposició de temes per part dels estudiants. El treball autònom comporta composicions, estudis d’obres i treballs escrits, individuals o en grups. 

Sistemes d’avaluació

El sistema d’avaluació és l’avaluació contínua, fonamentada en una avaluació diagnòstica i concretada en una avaluació sumativa que dona lloc a la qualificació final. L’avaluació contínua es realitza a través de diferents registres d’avaluació derivats d’activitats concretes d’avaluació com la participació i el treball a classe, l’exposició de treballs a classe, la realització de treballs, composicions, anàlisis i/o lectures fora de classe, la presentació de treballs escrits o la realització de proves escrites, orals o auditives.